Aixamfranat
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'aixamfranament[1][2] o xamfranament[3] o escapçament de caires, és una operació mitjançant la qual es fa un xamfrà, és a dir, un tall o rebaix en una aresta d'un cos sòlid.
El mot xamfrà ve del francès 'chanfrein' (de 'chant freint', cantell trencat).
En fusteria hom parla de bisellament o bisellatge. Tals xamfrans es poden fer a les arestes exteriors, per exemple en els extrems d'un eix, o en arestes interiors, com les entrades de forats.
Si es realitza un xamfrà en la intersecció de dos plans, s'obté una nova cara plana i dues arestes rectilínies menys agudes que la inicial. En canvi, si es realitza en l'extrem d'un cilindre, és a dir, a la intersecció de la cara lateral del cilindre amb la base, el que s'obté és una cara cònica i dues arestes circulars.