Akhisar
ciutat turca From Wikipedia, the free encyclopedia
Akhisar (antigament, Tiatira)[1] és un districte i la ciutat capital d'aquest a la província de Manisa a Turquia. Abans del 1921 era part del wilayat d'Aydın i després va passar al de Manisa. Es troba en una plana propera a la riba esquerra del riu Gördük subafluent del Gediz, a 115 metres d'altura.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Turquia | |||
| Províncies | Província de Manisa  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 173.026 (2019) | |||
| Geografia | ||||
| Entitat estadística | Subregió de Manisa | |||
| Altitud | 93 m | |||
| Limita amb | ||||
| Organització política | ||||
| • Cap de govern | Besim Dutlulu (en)  (2019–) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 45200 | |||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | akhisar.bel.tr | |||
Ocupada des del 3000 aC,[2] fou un centre comercial important en temps dels hitites. Sembla que va seguir existint sota lidis i perses. Els macedonis la van conquerir i l'anomenen Tiatira. Va passar a Antígon el Borni, l'Imperi Selèucida, el regne de Pèrgam, Mitridates VI Eupator del Pont i a Roma el 80 aC (Tiatira). El 214 Caracal·la la va erigir en capital d'un convent jurídic. És esmentada dues vegades al Nou Testament. Va passar el 395 a l'Imperi Romà Oriental després Imperi Romà d'Orient. Al segle vii va patir alguns atacs dels àrabs que arribaven molt lluny en incursions de saqueig. Els turcmans van arribar a Anatòlia després de la batalla de Mantziciert el 1071 i el 1307 va quedar en mans dels Saruhan. Va agafar el seu nom per la fortalesa romana d'Orient (Ak = blanc; Hisar = Castell; per tant Castell Blanc).[2]
Va passar als otomans el 1382 i perduda després de l'atac de Tamerlà (estiu del 1402). Fou reconquerida al rebel Djunayd per Khalil Yakhshi Beg el 1425 o 1426.
- Tomba de l'Hospital de l'estat (ruïnes hel·lenístiques)
- Tepemezari (edifici romà)
- Monedes d'Akhisar (a la ciutat fou el primer lloc on es va utilitzar la moneda)
- Plateia Petra (roca amb ruïnes de l'edat mitjana)
- Tombes lídies
- Ulucami (la gran mesquita) del segle xv
- Mesquita Aynali (restaurada el 1958)
- Biblioteca Zeynelzade
- Mesquita Hashoca
- Cementiri Jueu
- Sinagoga jueva
- Escola jueva Kayalıoğlu
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
