80 aC

L'any 80 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Sul·la i Metel Pius (o, més rarament, any 674 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «80 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

80 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	80 aC (lxxx aC)
Islàmic	723 aH – 722 aH
Xinès	2617 – 2618
Hebreu	3681 – 3682
Calendaris hindús	-24 – -23 (Vikram Samvat) 3022 – 3023 (Kali Yuga)
Persa	701 BP – 700 BP
Armeni	-
Rúnic	171
Ab urbe condita	674
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle ii aC - segle i aC - segle i
Dècades
110 aC 100 aC 90 aC - 80 aC - 70 aC 60 aC 50 aC
Anys
83 aC 82 aC 81 aC - 80 aC - 79 aC 78 aC 77 aC

Esdeveniments

Egipte

• Ptolemeu XII Auleta aconsegueix el tron d'Egipte. No li corresponia el títol per ser bastard, però els alexandrins el proclamen rei en extingir-se la casa reial làgida, amb la mort de Berenice III i de Ptolemeu XI Alexandre II.^[2]
• Alexandria està sota jurisdicció romana.^[3]

República Romana

• Luci Corneli Sul·la i Quint Cecili Metel Pius són elegits cònsols.^[4]
• Quint Calidi, que havia fet aprovar una llei (Callidia de Metello) l'any 99 aC per fer retornar de l'exili a Quint Cecili Metel Numídic quan era tribú de la plebs, rep el suport del cònsol, fill de Metel Numídic, per a aconseguir el càrrec de pretor, del que pren possessió l'any següent (79 aC).^[5]
• Sul·la manté el setge a la ciutat etrusca de Volterra que havia iniciat l'any anterior (81 aC) quan ja tot Itàlia estava sotmesa i l'ocuparà, després de dos anys de bloqueig, l'any següent (79 aC).^[6]
• Pompeia, una ciutat samnita, sofreix un canvi important quan Luci Corneli Sul·la hi envia colons, i funda la Colonia Cornelia Veneria Pompeiorum.^[7]

Hispània

• Quint Sertori, enemic de Sul·la, marxa del nord d'Àfrica i arriba a Hispània després de derrotar una força naval romana comandada per Gai Aureli Cota.^[8]

Necrològiques

• Cecília Metel·la filla de Luci Cecili Metel Dalmàtic i esposa de Sul·la. L'any 81 aC es va posar malalta, Sul·la se'n va divorciar, i se suposa que mor aquest any.^[9]
• Gai Publici Mal·leol, qüestor de Gneu Dolabel·la a Cilícia. A la seva mort el succeeix en el càrrec el famós Verres. Mal·leol havia fet fortuna amb les exaccions als provincials, i Verres se n'apodera de la major part, segons explica Ciceró, que a més diu que Mal·leol va ser assassinat (occisus) per Verres, però probablement és una exageració oratòria.^[10]