Albià
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Albià (del riu Aube a França) és el sisè i últim estatge faunístic del Cretaci inferior.
Més informació Període, Època ...
Període | Època | Estatge | Edat (Ma) | |
---|---|---|---|---|
Paleogen | Paleocè | Danià | (més recent) | |
Cretaci | Superior | Maastrichtià | 72,1 ± 0,2 | |
Campanià | 83,6 ± 0,2 | |||
Santonià | 86,3 ± 0,5 | |||
Coniacià | 89,8 ± 0,3 | |||
Turonià | 93,9 | |||
Cenomanià | 100,5 | |||
Inferior | Albià | ~ 113,0 | ||
Aptià | ~ 125,0 | |||
Barremià | ~ 129,4 | |||
Hauterivià | ~ 132,6 | |||
Valanginià | ~ 139,8 | |||
Berriasià | ~ 145,0 | |||
Juràssic | Superior | Titonià | (més antic) | |
Comissió Internacional d'Estratigrafia (2020)[1] |
Tanca
Alcide d'Orbigny va proposar aquest terme l'any 1842 per a l'estatge del sistema del Cretaci que segueix l'Aptià i precedeix el Cenomanià. Va començar fa uns 112 milions d'anys i acabà fa aproximadament 99,6 milions d'anys.
Els jaciments de l'Albià més significatius són: Argonne i Bray a França: el Flammenmergel d'Alemanya septentrional; els lignits d'Iltrillas a Espanya; els Gresos de Núbia i les capes de Fredericksburg a Amèrica del Nord.