Alejandro Toledo

Alejandro Celestino Toledo Manrique (n. 1946) polític i economista peruà, va ser President Constitucional de la República del Perú des del 28 de juliol de 2001 fins al 28 de juliol de 2006.

Alejandro Toledo

(2015)
Nom original	(es) Alejandro Celestino Toledo Manrique
Biografia
Naixement	28 març 1946 (78 anys) Cabana (Perú)
President de la República del Perú
28 juliol 2001 – 28 juliol 2006 ← Valentín Paniagua Corazao – Alan García Pérez →
Dades personals
Residència	Washington DC
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de San Francisco - administració d'empreses, economia Stanford Graduate School of Education - educació, economia Universitat Stanford
Activitat
Camp de treball	Política
Ocupació	economista, polític, conferenciant
Ocupador	Universitat Stanford
Partit	Perú Possible
Participà en
21 gener 2004	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004
Altres
Cònjuge	Éliane Karp
Inculpació	Corrupció
Premis (7 maig 2005)  Orde del Mèrit Nacional d'Algèria Conferit per Abdelaziz Bouteflika (2005)  doctor honoris causa per la Universitat de Pequín (16 abril 2004)  Gran Collar de l'Orde de Boyacá (21 novembre 2003)  Gran Creu de l'Orde de Sant Carles Conferit per Rainier III de Mònaco (4 desembre 2002)  Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana (5 abril 2002)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la República de Polònia Conferit per Aleksander Kwaśniewski (16 novembre 2001)  Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica Conferit per Joan Carles I d'Espanya (16 juliol 2001)  Gran Creu amb Diamants de l'Orde del Sol del Perú  Orde al Mèrit de Xile

D'origen humil, es va vincular originalment a l'àmbit tècnic i acadèmic, des d'on va participar com a analista sobre política i economia en algunes oportunitats.^[1] Va ingressar a la política activa en fundar el partit País Posible, que és avui Perú Posible —la legalitat de la inscripció de la qual va ser qüestionada—, participant en les eleccions presidencials de 1995.

Eleccions de 2000

A les eleccions generals peruanes de 2000, Fujimori es va presentar per tercera vegada consecutiva com a candidat presidencial. A la primera volta realitzada el 9 d'abril, Fujimori va obtenir el 49,8 % dels vots davant del 40,3 % aconseguit per Toledo del partit Perú Possible, que va decidir no anar a la segona volta electoral cridant la població a votar en blanc^[2] i Fujimori es va presentar en solitari a la segona volta el 28 de maig. L'oposició va intentar evitar la juramentació de Fujimori el 28 de juliol, però no va aconseguir el seu objectiu.^[3] Durant la protesta, es va incendiar una seu del Banc de la Nació a Lima, morint-hi sis empleats.^[4]

Presidència de Perú

Toledo va participar en les eleccions generals peruanes de 2001 contra Lourdes Flores (Unitat Nacional) i Alan García, i a la segona volta electoral Toledo va derrotar Garcia per un estret marge.^[5]

Referències

1. Revista GENTE, 16 de juliol de 1987. Entrevista SI FUERA MINISTRE a Alejandro Toledo.
2. «La oposición de Perú denuncia que Fujimori ejecuta un golpe en las urnas» (en castellà). El Pais, 12-04-2000. [Consulta: 17 setembre 2024].
3. Relea, Francesc «Fujimori jura como presidente de Perú en medio de una fuerte batalla campal en Lima» (en castellà). El País [Madrid], 28-07-2000. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 14 agost 2022].
4. «Estos fueron los incendios más devastadores en Lima en el siglo XXI» (en castellà). RPP, 16-11-2016. [Consulta: 14 agost 2022].
5. «Toledo gana las elecciones presidenciales de Perú con el 52,76% de los votos» (en castellà). El Pais, 02-06-2001. [Consulta: 17 setembre 2024].