L'aleuta[1] (en llengua aleutiana: Unangam tunuu) és una llengua de les família esquimoaleuta. És la llengua del poble aleuta,[1] que viu a les illes Aleutianes, Pribilof i del Comandant. El 1995 hi havia 305 parlants d'aleuta.

Dades ràpides Unangam tunuu, Tipus ...
Infotaula de llenguaAleuta
Unangam tunuu
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsDialectes centre-occidentals: 60–80 parlants Dialectes orientals: 400 parlants
Parlants nadius200 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deAlaska (Aleutianes, Pribilof i Illes del Comandant)
EstatRússia i EUA
Classificació lingüística
llengua humana
llengües esquimo-aleutianes
Aleut (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2ale Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3ale Modifica el valor a Wikidata
Glottologaleu1260 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere60-AA Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueale Modifica el valor a Wikidata
UNESCO163 Modifica el valor a Wikidata
IETFale Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages671 Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Dialectes

L'aleuta es troba sol juntament amb les llengües esquimals (yupik i inuit) en el grup esquimoaleuta.[1] Els dos principals grups de dialectes són l'aleuta oriental i l'atkan. Dins del grup oriental es troben els dialectes unalaska, belkofski, akutan, el de les Illes Pribilof, Kashega i Nikolski. Dins del grup atkan es troben els dialectes d'Attu, l'illa de Bering i l'illa de Copper (o Medni).

Gramàtica

L'aleuta (unangan tunuu), unit al grup lingüístic esquimoaleuta, té una morfologia opaca i confusa. Amb anterioritat s'havia cregut que era un idioma ergatiu, encara que la investigació que desenvolupa la Universitat d'Alaska, a Fairbanks (Alaska) ha demostrat que, si bé manté relació amb els seus cosins eskimo/inutktitu, l'aleuta ha trencat l'ergativitat del grup lingüístic avantpassat comú. En canvi, l'estil polisintètic de l'aleuta mostra influència de les llengües àrtiques i siberianes locals. (vegeu Berge et al, 2005)

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.