Inuit

grup cultural de les regions àrtiques d'Amèrica del Nord From Wikipedia, the free encyclopedia

Inuit
Remove ads

Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits també èsquims (o èsquimos),[1] terme potser provinent de l'algonquí o del micmac, i impròpiament "esquimals" (de resultes d'una interferència absurda),[2][3] són un grup humà de l'Àrtida que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia. De fet, de les dues branques dels pobles esquimals, en són la majoritària.

Dades ràpides Tipus, Població total ...

Tenen una vida nòmada, seguint les migracions dels animals que cacen, entre els quals es troben els caribús, ossos, balenes i foques. D'aquests i d'altres animals, n'aprofiten totes les parts possibles per a menjar, abrigar-se, construir habitatges, eines per a caçar... Actualment, però, a causa del fort procés d'aculturació, s'està produint un deteriorament de les seves formes de vida originàries.[4]

Els èsquimos s'organitzen en grups familiars i cada membre té assignada una tasca específica, amb una forta divisió per gènere. Les unions i divorcis són aprovats pels ancians de la comunitat, si bé hi ha una estructura bàsica que permet la poligàmia.[5]

Es creu que els inuits van emigrar per l'estret de Bering des de Sibèria fins a la Nord-amèrica àrtica, molt després que la major part dels indígenes americans.[6]

Políticament, depenen de diferents governs que els han assimilat com a minories ètniques:

La vida en aquest indret del planeta és difícil, però malgrat el rigor del clima, la perillositat i la duresa de les condicions de vida d'aquesta regió, els inuits han desenvolupat sistemes de supervivència des de fa segles.

Remove ads

Origen del terme eskimo

Thumb
Inuits a Groenlàndia. Foto Fridtjof Nansen

El terme èsquim (o èsquimo) ve del mot eskimo, passat pel francès més comú, esquimau (femení esquimau, a vegades esquimaude, plural esquimaux). És atestat per primera vegada el 1691 en la Nouvelle relation de la Gaspésie, de Chrétien Le Clercq (sota l'ortografia eskimau, plural eskimaux), en què designa els «habitants de les regions àrtiques d'Amèrica».[7][8] La denominació podria venir d'un terme algonquí del s. XVII que significa 'menjador de carn crua',[9][10][11] però aquesta hipòtesi és refusada per certs lingüistes, que fan valer que els primers exploradors europeus n'obtingueren el terme a partir d'un mot micmac que tindria relació amb les raquetes de neu,[12] mentre que uns altres han proposat que significava 'els locutors d'una llengua estrangera'.[13][14] El terme, el popularitzaren els exploradors polars del s. XIX, notablement en les revistes de viatges tal com Le Tour du monde.[note 1] Segons Barnum, el nom vindria del missioner jesuïta francès Charlevoix establit al Canadà al segle xvii.[15] Els esquimòlegs han adoptat el terme «eskimo», invariable en ortografia danesa, per a designar tradicionalment el grup lingüístic.[16]

El terme *esquimal és impropi, car té origen de resultes d'una interferència del francès: la 'falsa' forma plural esquimaux (amb la -x final en comptes de -s, alineada sobre els mots patrimonials que majoritàriament fan els plurals en -x) va induir a imaginar un paral·lel entre francès i català amb aquest mot, com existeix entre els mots francesos en -al>-aux i els equivalents catalans en -al>-als.[17][3]

Remove ads

Llengües

Thumb
Mapa de les llengües dels inuits

Les llengües dels pobles inuits constitueixen una subfamília de les llengües esquimoaleutianes. A Alaska, hi ha una important divisió lingüística segons si els individus s'anomenen a si mateixos inuits o yupik. La branca oriental de la subfamília s'estén des de l'est d'Alaska a través del Canadà i des del nord fins al sud de Groenlàndia.

Remove ads

Tecnologia

Thumb
Ulleres de protecció de banya de caribú i cinta de tendó.

Des de temps remots els inuit aportaren innovacions tecnològiques notables. L’obra adjunta parla del 2000 aC i d’una dotzena de tecnlogies.[18]

  • Roba i forma de vestir. Amb prendes basades en pells d’animals caçats, sovint amb el pelatge cap a l’interior i prou impermeables, els inuit podien sobreviure i prosperar en temperatures extremadament baixes.
  • Habitatges. Els iglús, perfectament adaptats al medi, eren una solució original al problema de l’habitatge en contrades de gel i neu.[19]
  • Embarcacions. Caiacs i umiaks permetien una cultura de navegació, caça i pesca.[20]
  • Ulleres protectores de la visió.[21]
  • Arpó de punta plegada.[22]
  • Arcs (gairebé) sense fusta.

En els arcs reforçats amb tendons a la part anterior (sotmesa a tracció), els tendons es fixen amb cola animal i queden units formant un sol cos amb la resta de l'arc. En els arcs esquimals, els tendons es trenen en forma de petits cordons i van simplement superposats a la part anterior de l'arc.[23][24] La seva disposició permet aprofitar la capacitat de resistir les forces de tracció dels tendons sense dependre de cap cola d'unió (que no resistiria les condicions extremades de baixa temperatura).[25]

Thumb
Arcs inuit amb cordons de tendons a la cara frontal.
« The only wood which they can procure, not possessing sufficient elasticity combined with strength, they ingeniously remedy the defect by securing to the back of the bow, and to the knobs at each end, a quantity of small lines, each composed of a plat or "sinnet" of three sinews. The number of lines thus reaching from end to end is gene rally about thirty; but besides these, several others are fastened with hitches round the bow, in pairs, commencing eight inches from one end, and again united at the same distance from the other, making the whole number of strings in the middle of the bow sometimes amount to sixty. These being put on with the bow somewhat bent the contrary way, produce a spring so strong as to require considerable force as well as knack in stringing it, and giving the requisite velocity to the arrow. The bow is completed by a woolding round the middle and a wedge or two, here and there, driven in to tighten it. A bow in one piece is however very rare ; they generally consist of from two to five pieces of bone of unequal lengths, secured toge ther by rivets and tree-nails ... »
Remove ads

Mots d'origen inuk en català

  • anorac, per via del francès, peça impermeable que tant resguarda del vent com del fred. Anor, en èsquim vol dir 'vent'.
  • parca, per via de l'anglès, peça d'abrigar superior externa, llarga fins als genolls, de material impermeable.
Thumb
Arpons inuit: Unaaq. Museu de Tolosa

Vegeu també

Notes

  1. Vegeu-ne, per exemple, l'edició del segon semestre del 1860.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads