Alexandre Geraldini o Alessandro Geraldini (illa de Sicília, Regne de Sicília, 1455 - 1524) fou un humanista i religiós i segon Bisbe de Santo Domingo. Era germà d'Antonio Geraldini i nebot d'un altre Antonio Geraldini.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1455 Amelia (Corona d'Aragó) |
Mort | 1525 (69/70 anys) Santo Domingo (Imperi Espanyol) |
Sepultura | Basílica Catedral Metropolitana Santa María de la Encarnación (en) |
2n Bisbe de Santo Domingo | |
23 novembre 1516 – 8 març 1524 ← Francisco Garcia de Padilla (en) Diòcesi: Diocese of Santo Domingo (en) | |
Bisbe diocesà | |
1496 – ← Giacomo Della Torre (en) – Antonio de Cavalleria (en) → Diòcesi: bisbat de Vulturara i Montecorvino | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1496–), sacerdot catòlic |
Família | |
Germans | Antonio Geraldini |
Era amic de l'arxiver reial Pere Miquel Carbonell, del que se'n sap que van mantenir contactes a Barcelona. També ho fou d'en Cristòfol Colom,[1] amb qui viatjà i coincidí a Barcelona i a les Índies. Alhora, també ho fou de Pere Martir d'Anguera. Després de la mort de Joan II (1479), va viure al nord-est de Sicília, fent de sacerdot/comendatari de Sant'Angelo di Brolo.
Pel novembre de 1484, Alexandre s'hostatjà al Palau d'en fra Bernat Margarit,[2] bisbe de Catània. Entre les moltes missions diplomàtiques encarregades pel rei Ferran, en consta una que en el 1486 va dur-lu a Roma davant del papa Innocenci VIII. Fou bisbe de Vulterra, a Sicília abans d'anar a Amèrica.[3]
Fou nomenat bisbe de Santo Domingo el 13 de febrer de 1517, segons unes fonts, o el 1519 segons d'altres, sota el beneplàcit del papa Lleó X. Va escriure unes memòries sobre la seva estada al Nou Món,[1] Itinerarium ad Regiones sub Aequinoctiali plaga Constitutas,[4] editades a Roma l'any 1631 juntament amb dues poesies i d'altres escrits en prosa llatina referents a Santo Domingo.[5]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.