Alfabet javanès
sistema d'escriptura utilitzat per als llenguatges javànics / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alfabet javanès, conegut al seu territori com a Aksara Jawa i Hanacaraka, i designat formalment com a Déntawyanjana i Carakan, és un abugida de la família bràmica desenvolupat pels javanesos per escriure diverses llengües austronèsiques parlades a Indonèsia, principalment el javanès i una forma arcaica de javanès anomenada kawi, així com el sànscrit, llengua indoària utilitzada com a llengua sagrada a tota Àsia. Com a alfabet descendent de l'escriptura Brahmi que és, té moltes similituds amb els alfabets actuals del sud de l'Índia i el sud-est asiàtic. L'alfabet javanès, juntament amb el balinès, es considera el més elaborat i ornat entre els alfabets bràmics del sud-est asiàtic.[1]
Tipus | alfasil·labari, escriptura natural i escriptura de caixa única |
---|---|
Llengües | javanès, madurès, kangean, Betawi (en) i sànscrit |
Creació | 900 |
Basat en | alfabet kawi |
ISO 15924 | Java (361 ) |
Direcció del text | d'esquerra a dreta |
Interval Unicode | U+A980-A9DF |
L'alfabet fou àmpliament utilitzat pels escribes de la cort de Java i les Illes Petites de la Sonda. A finals del segle xix i principis del XX es van fer molts esforços per estandarditzar l'alfabet, amb l'aparició dels primers tipus de metall de l'alfabet i les incipients regles ortogràfiques. Tanmateix, el punt àlgid de desenvolupament es va aturar sobtadament per la Segona Guerra Mundial[2] i especialment durant l'ocupació japonesa de les Índies de l'est holandeses, durant la qual se'n va prohibir l'ús i aquest va decaure. En l'actualitat, l'ús habitual de l'alfabet javanès ha estat en gran part reemplaçat per l'alfabet llatí javanès.[3][4]