From Wikipedia, the free encyclopedia
Alfons de Requesens i Fenollet (Cervera, ca. 1570-Saragossa, 8 d'abril de 1639) va ser un religiós català, bisbe de Barbastre (1625-1639) i electe com a bisbe de Vic el 1639, sense arribar a prendre possessió.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1570 Cervera (Segarra) |
Mort | 8 abril 1639 (68/69 anys) Saragossa (Espanya) |
Bisbe de Vic | |
18 gener 1639 – 8 abril 1639 ← Gaspar Gil y Miravete de Blancas – Ramon de Sentmenat i de Lanuza → Diòcesi: bisbat de Vic | |
Bisbe de Barbastre | |
11 agost 1625 – 8 abril 1639 ← Pedro Apaolaza Ramírez – Bernardo Lacabra → Diòcesi: bisbat de Barbastre | |
Bisbe auxiliar de Toledo | |
1621 – 11 agost 1625 Diòcesi: arquebisbat de Toledo | |
Bisbe titular | |
30 agost 1610 – 11 agost 1625 Diòcesi: Rosan | |
Bisbe auxiliar | |
Diòcesi: bisbat de Passau, arquebisbat de Viena | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, diplomàtic |
Orde religiós | Orde de Frares Menors |
Consagració | Franz Seraph von Dietrichstein |
Nascut a Cervera vers 1570.[1] Va ser frare franciscà, un dels més destacats segons Sainz de Baranda. Va ser lector d'Arts i Teologia i va assolir els primers càrrecs de la província.[1][2] El 1621 era bisbe de Rosan, seu titular de Dalmàcia, i bisbe auxiliar de Toledo.[3]
Va ser bisbe de Barbastre entre 1625 i 1639.[1] Poc després de la seva arribada, va hostatjar al rei Felip IV de Castella, que celebrava corts a Barbastre, al Palau Episcopal. El 1626 va reunir sínode diocesà i manà imprimir les seves constitucions, juntament amb les dels seus antecessors.[2] Molt devot de la Mare de Déu del Pueyo, va fer gravar la seva aparició al seu escut d'armes i va finançar personalment la construcció de la capella major del santuari.[4] També va consagrar la primera pedra el convent de la Mercè de Barbastre el 18 de juny de 1632.[5]
Fou preconitzat al bisbat de Vic, però va morir el 8 d'abril de 1639 a Saragossa mentre es dirigia al seu nou destí. Va ser enterrat en aquesta ciutat, a la basílica del Pilar.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.