Alfred Badia i Gabarró
traductor, assagista, poeta i autor teatral català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Alfred Badia i Gabarró (Barcelona, 1912-1994) fou un traductor, assagista, poeta i autor teatral.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
(1947) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1912 Barcelona |
Mort | 1994 (81/82 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Es coneix per | Traductor al català de Rainer M. Rilke |
Activitat | |
Ocupació | traductor, assagista, poeta, escriptor, filòsof, professor de català |
Família | |
Fills | Lola Badia i Pàmies |
Premis
|
El seu llegat més conegut són les traduccions poètiques de composicions de trobadors (1982, 1988), perfectament cantables en català actual, i dels Els sonets a Orfeu de Rainer M. Rilke (1979). Com a escriptor de creació va cultivar el teatre i la poesia; en aquest darrer camp va publicar almenys un parell de llibres que cal ressituar en el panorama literari català: Presó de cendra (1976) i Adés era l'alba (1990). D'altra banda, el seu pensament original es pot rastrejar al llibre miscel·lani Crítica, somni, projecte, recerca (1988) i a l'obra inèdita La certesa i l'ideal. Una filosofia personal i transferible. Interessat per tots els fenòmens literaris i culturals que l'envoltaven, va expressar les seves opinions en un esplet enorme d'articles de diari a partir de la regularització de la premsa en català: alguns sobre política, d'altres sobre l'ús real del català i molts sobre la producció filosòfica dels pensadors catalans coetanis. També va escriure per encàrrec sobre història del pensament català i sobre autors literaris del segle xx. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 27 d'abril de 1993.