Alternativa Estel
From Wikipedia, the free encyclopedia
Alternativa Estel (AE) fou una organització d'estudiants dels Països Catalans entre 1993 i 2006, any en què es va convertir en el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), fruit d'un procés de fusió.[1][2] Es definí pel seu paper sociopolític, tant en la defensa dels drets dels estudiants com en la seva implicació amb un projecte polític situat en l'espai de l'esquerra independentista i la reivindicació dels Països Catalans.
Pancarta de suport a les Madres de Plaza de Mayo | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | AE | ||||
Tipus | sindicat d'estudiants | ||||
Ideologia política | independentisme català socialisme | ||||
Alineació política | esquerra | ||||
Història | |||||
Creació | 1993 | ||||
Data de dissolució o abolició | 1r maig 2006 | ||||
Reemplaçat per | Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans | ||||
Activitat | |||||
Àmbit | Països Catalans | ||||
Governança corporativa | |||||
Part de | Esquerra Independentista | ||||
El 1999 va publicar Tornen els grisos (El Jonc)[3] que recollia els esdeveniments succeïts a la Universitat Autònoma de Barcelona arran de la visita del President espanyol José Maria Aznar, en la qual aquesta organització protagonitzà les protestes estudiantils que tindrien important repercussió política.[4][5] Protagonitzà accions de protesta en defensa de la universitat pública,[6][7] de la llengua catalana[8] i de caràcter més polític i social, contra la precarietat laboral dels joves i estudiants i les ETT,[9][10] contra el feixisme i l'anticatalanisme[11][12] o de caràcter internacionalista. Un dels esdeveniments que més ressò va tenir va ser l'acte polític de l'Asociación Madres de Plaza de Mayo, a càrrec de la seva presidenta Hebe de Bonafini, el 22 de maig de 2002.[13]
El maig del 2004 va començar un procés d'unió amb la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC),[2] que va culminar l'1 de maig de 2006 amb la creació Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), en una assemblea nacional constituent celebrada a Sueca (Ribera Baixa).[1][14]
El periodista i diputat al Parlament de Catalunya David Fernàndez en va ser militant des de 1993.[15] L'historiador i també diputat Ramon Usall, l'alcalde de Navàs Jaume Casals i Ció, la regidora de Sant Cugat del Vallès Núria Gibert i Dasca,[16] tots ells de la CUP, també en van formar part.