Amalio Gimeno y Cabañas, comte de Gimeno, (Cartagena, 31 de maig de 1852 - Madrid, 13 de setembre de 1936) va ser un metge, científic i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, de Marina, de Governació, de Foment i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII. Amb altres metges, fou fundador de la revista «La Crònica Mèdica».

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaAmalio Gimeno y Cabañas
Thumb
Amalio Gimeno a La Ilustración Española y Americana, 1906, retratat per Christian Franzen.
Biografia
Naixement31 maig 1852 Modifica el valor a Wikidata
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Foment d'Espanya
12 desembre 1919 – 14 febrer 1920
 Abilio Calderón RojoManuel Allendesalazar Muñoz 
Ministre de la Governació
5 desembre 1918 – 15 abril 1919
 Luis Silvela y CasadoAntonio Goicoechea 
Ministre de Marina
3 novembre 1917 – 22 març 1918
 José Pidal RebolloAugusto Miranda y Godoy 
Ministre d'Estat
30 abril 1916 – 19 abril 1917
 Germán Gamazo y CalvoTrinitario Ruiz Capdepón 
Ministre de Marina
31 desembre 1912 – 27 octubre 1913
 José Pidal RebolloAugusto Miranda y Godoy 
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
4 desembre 1906 – 25 gener 1907
 Pedro Rodríguez de la Borbolla AmoscóteguiFaustino Rodríguez-San Pedro 
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
6 juliol 1906 – 30 novembre 1906
 Alejandro San Martín y SatrústeguiPedro Rodríguez de la Borbolla Amoscótegui 
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
6 juliol 1906 – 30 novembre 1906
 Alejandro San Martín y SatrústeguiPedro Rodríguez de la Borbolla Amoscótegui 
Senador al Senat espanyol
1893 – 1923
Circumscripció electoral: Universitat de València
Diputat al Congrés dels Diputats
12 abril 1886 – 29 desembre 1890
 Eduardo Maestre ToviaJosep Maria Ruiz de Lihory i Pardines 
Circumscripció electoral: Alzira
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, metge, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de València Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolComte (1920–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Tanca

Científic

Després d'estudiar Medicina en la Universitat Central de Madrid obté la càtedra de Patologia en la Universitat de Santiago de Compostel·la en 1875 i la de Terapèutica en la Universitat de València en 1877, es trasllada a Madrid en 1888 en obtenir la càtedra d'Higiene Privada i Pública a la Universitat Central passant en 1891 a la de Patologia Mèdica.

Va tenir un important protagonisme durant l'epidèmia de còlera que va assolar Espanya en 1885 i en la qual va implantar, seguint les teories de Koch i del doctor Ferran, la vacunació massiva de la població.

En 1894 va ser nomenat director de l'Institut Nacional de Bacteriologia i d'Higiene; en 1898 va passar a ser vocal del Reial Consell de Sanitat, càrrec que repetiria el 1905, el 1915 seria nomenat president de l'Institut d'Higiene Escolar, i el 1927 conseller del Reial Consell de Sanitat.

Va ser president de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, membre de la Reial Acadèmia Espanyola, de la Reial Acadèmia de Ciències i de l'Acadèmia de Belles arts.

Entre les seves obres científiques destaquen Tratado elemental de terapéutica (1877), Tratado de patología general (1885-1886) i La inoculación preventiva contra el cólera morbo asiático.

Polític

Afiliat al Partit Liberal iniciarà la seva carrera política en obtenir una acta de diputat en les eleccions de 1886 per la circumscripció de València per a, el 1893, passar al Senat representant la Universitat de València fins que el 1908 és nomenat senador vitalici; va arribar a vicepresidir la Cambra Alta el 1910 i 1911.

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 6 de juliol i el 4 de desembre de 1906 en un gabinet presidit per José López Domínguez el qual li va permetre impulsar la fundació, el 1907, de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques. Aquesta mateixa cartera ministerial tornaria a exercir-la entre el 3 d'abril de 1911 i el 12 de març de 1912, en aquesta ocasió en un Govern Canalejas.

Ministre

Fou dues vegades ministre de Marina, la primera d'elles entre el 31 de desembre de 1912 i el 27 d'octubre de 1913 sota la presidència del Comte de Romanones en què se li va concedir la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Naval amb distintiu blanc; i posteriorment entre el 3 de novembre de 1917 i el 22 de març de 1918 en aquesta ocasió en un gabinet García Prieto.

Igualment va ser ministre d'Estat entre el 30 d'abril de 1916 i el 19 d'abril de 1917 i ministre de Governació entre el 5 de desembre de 1918 i el 15 d'abril de 1919 en sengles gabinets presidits novament pel Comte de Romanones; i finalment ministre de Foment entre el 12 de desembre de 1919 i el 14 de febrer de 1920 en un govern Allendesalazar. Així mateix va ser conseller d'Estat entre 1918 i 1920.

Altres mèrits

El 1910 li va ser concedida la Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfons XII i després de jubilar-se el 1920 va seguir com a catedràtic numerari de la Facultat de Medicina de la Universitat Central i se li va atorgar el títol de comte de Gimeno, per a si, els seus fills i els successors legítims.

El 1923 va actuar com a delegat d'Espanya en la Quarta Assemblea de la Societat de les Nacions, celebrada a Ginebra el 3 de setembre; el 1930 va ser designat comissari regi, president del Consell d'Administració del Canal d'Isabel II.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.