13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs. Queden 109 dies per finalitzar l'any.

<<	Setembre 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1419 - València: les Corts decreten l'obligatorietat d'enviar els documents de l'administració reial a l'arxiu del Palau del Real, creant-se, així, l'Arxiu del Regne de València.^[1]

• 1245 - València: Jaume I hi crea la institució dels jurats.
• 1923 - Barcelona: el Capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera fa un cop d'estat acceptat pel rei Alfons XIII i inicia una dictadura a Espanya.^[2]
• 1997 - Sueca (la Ribera Baixa): uns brètols profanen la tomba de Joan Fuster.
• 2010 - Barcelona: Tanca la distribuïdora de llibres L'Arc de Berà.

Resta del món

• 509 aC - Roma (República de Roma)ː Consagració del temple de Júpiter Capitolí.^[3][4][5][6]
• 533 - Plana de Sidi Fathallah: Les legions de Belisari derroten Gelimer i els vàndals en la batalla del Desè Mil·liari, iniciant-se la reconquesta sota l'emperador romà d'Orient Justinià I.
• 1560 - Tolosa de Llenguadoc: Arnaud de Tilh és condemnat a mort per haver usurpat la identitat de Martin Guèrra durant quatre anys.
• 1759 - Ciutat de Quebec: A la batalla de les Planes d'Abraham els britànics derroten als francesos a la Guerra Franco-Índia.^[7]
• 1791 - El rei Lluís XVI de França accepta la nova constitució.
• 1814 - Baltimore, Estats Units: La batalla de Fort McHenry inspirà a Francis Scott Key a escriure el poema que esdevindrà lletra de l'himne nacional dels Estats Units d'Amèrica.
• 1923 - Espanya: Cop d'Estat de Primo de Rivera que suspèn la Constitució Espanyola de 1876, dissol el Parlament i instaura la dictadura.
• 1940 - Egipte: Itàlia envaeix Egipte dins la Campanya del Nord d'Àfrica de la Segona Guerra Mundial.
• 1943 - Taiwan: Chiang Kai-shek esdevé president de la República de la Xina.
• 1953 - Mèxic: Clausura de la primera Conferència Nacional Catalana.
• 1969 - Estats Units d'Amèrica: la creacio de scooby doo
• 2004 - Madrid (Espanya): el Govern de l'Estat espanyol (PSOE) demana formalment a la Unió Europea una reforma del règim lingüístic perquè el català (diferenciant-lo entre català i valencià) hi pugui ser oficial.^[8] Dinou anys més tard, però, l'any 2023, es revela amb documents oficials de la UE que realment Espanya no havia sol·licitat mai abans la plena oficialitat europea del català.^[9]

Naixements

Països Catalans

• 1862 - Barcelona: Concepció Bordalba, soprano catalana (m. 1910).^[10]
• 1892 - Puig-reig: Esteve Maria Relat i Corominas, metge i alcalde de Sabadell del 1923 al 1930.
• 1904 - Barcelona: Miquel Brasó, historiador i arqueòleg gracienc.
• 1910 - València: María Teresa Andrés Blasco, música i compositora (m. 1992).^[11]
• 1928 - Fonteta: Dolors Ponsatí i Jovés, llevadora i practicant catalana (m. 2006).^[12]
• 1935 - Terrassa, Vallès Occidental: Joana Biarnés, fotògrafa catalana, la primera fotoperiodista i reportera gràfica (m. 2018).^[13]
• 1940 - Murten, Suïssa: Beatrice Nyffenegger, poetessa, narradora i traductora resident a Manresa des de l'any 1963.^[14]
• 1949 - Vinaixa, Lleida: Carme Rigalt, periodista i escriptora catalana que viu a Madrid.^[15]
• 1951 - Barcelona: Pilar Eyre, periodista i escriptora espanyola.^[16]
• 1968 - Barcelona: Santi Millán, actor.
• 1970 - Sóller: Antònia Arbona i Santamaria, escriptora i cantant mallorquina, investigadora literària i traductora.^[17]
• 1972 - Palma, Mallorca: Jaume Anglada Avilés, cantant mallorquí.
• 1973, València: Rosa de Falastín Mustafá Ávila, psicòloga i política valenciana.^[18]
• 1975 - Sallent, Bages: Anna Gabriel, educadora social, professora de dret i política catalana, ha estat diputada al Parlament.
• 1982 - Barcelona: Teresa Mas de Xaxars, remera catalana.^[19]

Resta del món

• 1475 - Roma, Estats Pontificis: Cèsar Borja, cardenal (m. 1507).^[20]
• 1818 - París, França: Gustave Aimard, escriptor de novel·les d'aventures.
• 1819 - Leipzig, Saxònia: Clara Schumann, compositora i una de les principals pianistes del romanticisme.^[21]
• 1830 - Zdislavič, Moràviaː Marie von Ebner-Eschenbach, escriptora austríaca del Realisme (m.1916).^[22]
• 1863 - Glasgow, Escòcia: Arthur Henderson, polític i sindicalista, Premi Nobel de la Pau el 1934.
• 1866 - Newburyport, Massachusetts: Arthur Noyes, químic i professor estatunidenc.
• 1874 - Viena, Imperi Austrohongarès: Arnold Schoenberg, compositor austríac (m. 1951).^[23]
• 1877 - Amsterdam: Elisabeth Kuyper, compositora romàntica i directora d'orquestra neerlandesa (m. 1953).^[24]
• 1886 - Chesterfield, Regne Unit: Robert Robinson, químic britànic, Premi Nobel de Química de 1947 (m. 1975).
• 1887 - Vukovar, Imperi Austrohongarès: Leopold Ruzicka, Premi Nobel de Química el 1939.
• 1903 - Saint-Mandé, París: Claudette Colbert, actriu teatral i cinematogràfica nord-americana (m. 1996).^[25]
• 1916 - Llandaf, Gal·les: Roald Dahl, escriptor gal·lès (m. 1990).^[26]
• 1922 - Callao (Perú): Yma Sumac, cantant soprano peruana amb un registre de cinc octaves (m. 2008).^[27]
• 1923 - São Miguel, Açores: Natália Correia, escriptora portuguesa que participà en la vida política del seu temps (m. 1993).^[28]
• 1924 - Lió, França: Maurice Jarre, compositor i director, guanyador de tres Oscars a la millor banda sonora.
• 1936 - Burguillos, Sevilla: Marifé de Triana, cantant de copla andalusa i actriu espanyola (m. 2013).^[29]
• 1941 - Heredia, Costa Rica: Óscar Arias Sánchez, politòleg i economista, President de Costa Rica i Premi Nobel de la Pau de l'any 1987.^[30]
• 1943 - Manila, Filipines: Luis Eduardo Aute, autor i intèrpret de llengua castellana.
• 1944 - Regne Unit: Jacqueline Bisset, actriu.
• 1961 - La Mesa, Califòrnia, EUA: Dave Mustaine, guitarrista i cantant.
• 1966 - Nkongsamba, Camerun: Francine Gálvez, periodista i presentadora espanyola.^[31]
• 1967 - Dallas, EUA: Michael Johnson, atleta.^[32]
• 1971 - Londres, Anglaterra: Stella McCartney, dissenyadora britànica.^[33]
• 1976 - Estocolm, Suècia: Puma Swede, actriu porno.
• 1980 - Andradina, Brasil: Gilberto Ribeiro Gonçalves, futbolista.
• 1982 - Valencia de Alcántara, Càceres, Espanya: Soraya Arnelas Rubiales, cantant espanyola de música pop, més coneguda com a Soraya.
• 1988 - Mèrida, Extremadura: Laura Campos Prieto, gimnasta.
• 1991 - Madrid: Eduardo Fernández Rubiño, polític i activista espanyol responsable de l'àrea de xarxes socials de Podem.

Necrològiques

Països Catalans

• 1845 - Tarragona: Rosa Venes i Clusas, heroica defensora de Tarragona durant la Guerra del Francès (n. 1784).^[34]
• 1880 - Pelegrí Clavé, pintor català.
• 1943 - Friburg (Suïssa): Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, cardenal català (m. 1868).
• 2012 - Francesc Candela i Escrivà, advocat i polític valencià, referent del valencianisme d'esquerra a la comarca de la Safor.^[35]
• 2015 - Barcelona: Maria Tersa i Miralles, locutora de ràdio catalana (n. 1912).^[36]

Resta del món

• 81 - Titus, emperador de Roma.
• 1226 - Avinhon, Marquesat de Provença: Bouchard de Marly, cavaller francès que lluità a la croada albigesa (n. s.XII).^[37]
• 1506 - Andrea Mantegna, artista plàstic italià.^[38]
• 1592 - Michel de Montaigne, escriptor francès.^[39]
• 1598 - Felip II de Castella, rei de Castella (1556-1598).
• 1728 - Madrid: Adrián Conink, religiós i filòleg sevillà
• 1894 - París, França: Emmanuel Chabrier, compositor francès (n. 1841).^[40]
• 1912 - Justo Sierra, poeta i polític mexicà.^[41]
• 1928 - Motta di Livenza (Itàlia): Italo Svevo, novel·lista italià (n. 1861^[42]).
• 1944 - Dachau: Éliane Plewman, agent francesa del servei secret britànic durant la Segona Guerra Mundial (n. 1917).^[43]
• 1947 - París: Marguerite Hasselmans, pianista francesa (n. 1876).^[44]
• 1949 - August Krogh, fisiòleg danès, premi Nobel de Medicina el 1920.
• 1950 - Woodland Hills (Los Angeles), Califòrnia, Estats Units: Sara Allgood, actriu d'origen irlandès, naturalitzada estatunidenca el 1945
• 1960 -
  • Budapest, Hongria: Leó Weiner, compositor i professor hongarès (n. 1885).^[45]
  • Kaiserswerth: Hedda Eulenberg, traductora alemanya.^[46]
• 1967 - Emilio Herrera Linares, militar, científic i polític espanyol.
• 1968, Suïssa: Gertrud Woker, bioquímica suïssa que denuncià les armes químiques.^[47]
• 1977 - Leopold Stokowski, director d'orquestra dels Estats Units.^[48]
• 1996 - Tupac Shakur, raper i actor dels Estats Units (n. 1971).^[49]
• 1998 - L'Havana, Cuba: Antonio Núñez Jiménez, polític, revolucionari i científic cubà. Pare de l'espeleologia llatinoamericana.^[50]
• 2001 - Santa Monica, Califòrnia: Dorothy McGuire, actriu estatunidenca del Hollywood dels anys 40 i 50 (n. 1916).^[51]
• 2004 - Luis Miramontes, químic mexicà, coinventor de la píndola anticonceptiva.^[52]
• 2005 - Julio César Turbay Ayala, expresident de la República de Colòmbia.^[53]
• 2011 - Londres, Regne Unit: Richard Hamilton, pintor, gravador i fotògraf britànic, pioner de l'art pop a Anglaterra (n. 1922).^[54]
• 2012 - Ankara, Turquiaː Dilhan Eryurt, astrofísica turca que treballà per a la NASA en la missió Apollo 11 (n. 1926).^[55]
• 2018 - Guido Ceronetti, escriptor italià.^[56]
• 2022 - París (França): Jean-Luc Godard, crític i director de cinema franco-suís.^[57]

Festes i commemoracions

• Rússia: Dia dels programadors, celebrat des del 2009 el 256 dia de l'any per fer honor als 8 bits (2⁸=256).
• Santoral:
  • Sant Joan Crisòstom, bisbe;
  • Sant Marcel·lí de Cartago, màrtir;
  • Sant Amat de Remiremont, abat, segons una llegenda nascut a Tarragona;
  • Sant Amat de Tortosa, sant llegendari;
  • beata María de Jesús López de Rivas, verge carmelita.