Amplificador electrònic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un amplificador electrònic (o etapa amplificadora) és un circuit electrònic que serveix per augmentar la tensió i/o la intensitat d'un senyal elèctric. L'energia necessària per a l'amplificació s'obté de la font d'alimentació del sistema.[1]
Els amplificadors electrònics s'utilitzen en pràcticament tots els circuits electrònics: ajuden a augmentar un senyal elèctric com la sortida d'un pickup, a un nivell de voltatge utilitzable per la resta del sistema. També augmenten la potència màxima disponible que pot proporcionar un sistema per alimentar la càrrega final com una antena o uns altaveus.
Un amplificador perfecte no ha de distorsionar el senyal d'entrada: la seva sortida ha de ser una rèplica exacta del senyal d'entrada, però augmentada.