Ancilostomosi
malaltia causada per l’ancilòstom, que parasita l’intestí prim i provoca petites hemorràgies continuades / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ancilostomosi o anquilostomosi (o ancilostomiasi o anquilostomiasi)[1][2] és una nematodosi, per Ancylostoma que afecta el duodè i les parts proximals del jejú, causada per dues espècies de nematodes de la família Ancylostomatidae, Ancylostoma duodenale i Necator americanus, distribuïts àmpliament per regions tropicals i subtropicals. L'A. duodenale predomina al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia Menor, i Necator americanus a l'Amèrica del Sud, l'Àfrica equatorial i el sud d'Àsia. Ambdues espècies també reben el nom d'uncinàries.[2]
Tipus | nematodosi, antroponosi i malaltia tropical desatesa |
---|---|
Especialitat | medicina tropical, infectologia i parasitologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | dolor abdominal, anèmia hipocròmica i fatiga muscular |
Medicació | |
Patogènesi | |
Transmissió patògena | transmissió fecal-oral i transmissió per contacte |
Causat per | Ancylostoma duodenale i Necator americanus |
Classificació | |
CIM-10 | B76.0 |
CIM-9 | 126.9 i 126.0 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0268588 |
MeSH | C538433 |
Orphanet | 78 |
UMLS CUI | C1384687 |
El nom d'ancilostoma deriva del grec αγκυλος, ancylos "corb, doblegat" i στομα, estoma "boca". L'ancilostomosi també és coneguda com a anèmia dels minaires, clorosi d'Egipte, necatorosi i uncinariosi.
L'ancilostomosi per Ancylostoma duodenale produeix anèmia per deficiència de ferro perquè xucla la sang de les parets intestinals de l'hoste, en canvi l'ancilostomosi per Ancylostoma brasiliensis es presenta en forma de larva migrant cutània.
És una de les helmintosis transmeses per terra que l'OMS inclou a la llista de Malalties tropicals desateses.[3]