Angelo Poliziano

Angelo Poliziano o Angelo Ambrogini (Montepulciano, 14 de juliol de 1454-Florència, 24 de setembre de 1494) fou un humanista i poeta italià.

Angelo Poliziano

Biografia
Naixement	(it) Angelo Ambrogini 14 juliol 1454 Montepulciano (Itàlia)
Mort	29 setembre 1494 (40 anys) Florència (Itàlia)
Causa de mort	verí
Sepultura	San Marco (Florència)
Residència	Florència
Formació	Universitat de Florència
Activitat
Ocupació	poeta, filòleg, escriptor, professor d'universitat, dramaturg, humanista
Professors	Marsilio Ficino, Demetri Calcocòndiles i Cristoforo Landino
Alumnes	William Grocyn (en) , Gherardo di Giovanni del Fora, Girolamo Amaseo (en) , Marcello Adriani (en) , Arias Barbosa (en) , Scipione Forteguerri (en) i Michelangelo Buonarroti
Obra
Obres destacables (1478 (Gregorià)) Stanze cominciate per la giostra del Magnifico Giuliano de’ Medici (en) (dècada del 1480) Rime (en) (dècada del 1480) Manto (en) (1480) Fabula di Orfeo (en) (1492) Lamia (en) (segle XV) Letters (en)

Biografia

Va perdre el seu pare en una vendetta i als deu anys va marxar a Florència a fer estudis; nen prodigi, de sorprenent sensibilitat, al cercle mediceo va aprendre llatí i grec amb notables filòlegs; als setze anys podia escriure versos en grec i als divuit va traduir els llibres II, III, IV i V de la Ilíada a hexàmetres llatins, deixant enrere els intents previs de Leonardo Bruni i Lorenzo Valla. Això va atreure l'atenció de Llorenç el Magnífic, al qual va fer de secretari privat el 1473.

Traduí, a més, al llatí l'Enchiridion d'Epictet de Hieràpolis, el Càrmides de Plató i algunes Històries d'Heròdot. Va ser el primer filòleg occidental que va poder rivalitzar amb els immigrants grecs en el coneixement del grec clàssic; també va ser el primer que va introduir esmenes en textos grecs clàssics. A partir de 1480, va començar a donar classes de literatura grega i llatina. Alguns dels que van assistir a les seves classes van ser Miquel Àngel Buonarroti, l'erudit alemany Johannes Reuchlin i els humanistes anglesos Thomas Linacre i William Grocyn. Posseïa, segons sembla, un encant irresistible. Va ser tutor dels fills de Llorenç el Magnífic, que va ser amic seu i el seu protector. Poc després de la seva mort, va morir ell mateix, en plena invasió francesa de la Toscana.

Bibliografia

• Rudolf Pfeiffer, Historia de la filología clásica. Madrid: Gredos, 1981.