Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars. La gran majoria dels animals consumeixen matèria orgànica, respiren oxigen, es mouen, es reprodueixen sexualment i es formen a partir d'una esfera de cèl·lules amb una cavitat central (blàstula) durant el seu desenvolupament embrionari. Se n'ha descrit més d'un milió i mig d'espècies vivents, de les quals aproximadament un milió corresponen a insectes, però es calcula que n'hi ha més de set milions. La seva mida va des de 8,5 μm fins a 33,6 m. Mantenen interaccions complexes entre si i amb els medis que els envolten, en els quals formen xarxes tròfiques intricades. La ciència que estudia els animals es diu «zoologia».

Per a altres significats, vegeu «Animals (desambiguació)».

Es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular.[2] Tots els animals són mòtils,[3] tot i que alguns només ho són en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous.

En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar el terme «animal» per referir-se a tots els animals excepte els humans, però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista científic l'ésser humà és una espècie més del regne Animàlia. La causa és que s'assumeix que l'home és l'únic animal racional, o dotat de raó.

Amb poques excepcions, més notables en les esponges (embrancament Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que es poden contreure per controlar el moviment, i un sistema nerviós, que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a eumetazous.

Tots els animals tenen cèl·lules eucariotes, envoltades d'una matriu extracel·lular, característica composta de col·lagen i glicoproteïnes elàstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formar estructures com a petxines, ossos i espícules. Durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar-se, fent possibles estructures més complexes. Això contrasta amb altres organismes multicel·lulars com les plantes i els fongs, les cèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant parets cel·lulars, que desenvolupen un creixement progressiu.

Oops something went wrong: