Animals

rang taxonòmic corresponent al regne / From Wikipedia, the free encyclopedia

Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars. La gran majoria dels animals consumeixen matèria orgànica, respiren oxigen, es mouen, es reprodueixen sexualment i es formen a partir d'una esfera de cèl·lules amb una cavitat central (blàstula) durant el seu desenvolupament embrionari. Se n'ha descrit més d'un milió i mig d'espècies vivents, de les quals aproximadament un milió corresponen a insectes, però es calcula que n'hi ha més de set milions. La seva mida va des de 8,5 μm fins a 33,6 m. Mantenen interaccions complexes entre si i amb els medis que els envolten, en els quals formen xarxes tròfiques intricades. La ciència que estudia els animals és la zoologia.

Disambig_grey.svg Per a altres significats, vegeu «Animals (desambiguació)».

La gran majoria dels animals vivents tenen un pla corporal amb simetria bilateral. El clade dels bilaterals inclou els protòstoms, que contenen animals com ara els nematodes, els artròpodes, els platihelmints, els anèl·lids i els mol·luscs, i els deuteròstoms, que comprenen els equinoderms i els cordats. Entre els organismes ediacarians del Precambrià superior ja hi havia formes de vida que han estat interpretades com a animals primitius. Nombrosos embrancaments moderns d'animals es consolidaren en el registre fòssil com a espècies marines durant l'explosió cambriana, que començà fa uns 539 milions d'anys. S'han identificat 6.331 grups de gens comuns a tots els animals vivents, possiblement heretats d'un únic avantpassat comú que hauria viscut en el Criogenià, fa 650 milions d'anys.

Al segle iv aC, Aristòtil repartí els animals entre els que tenien sang i els que no. El 1758, amb la publicació de la desena edició de Systema Naturae, Carl von Linné introduí el primer sistema jeràrquic de classificació biològica dels animals, expandit fins a catorze embrancaments per Jean-Baptiste Lamarck en les dècades següents. El 1874, Ernst Haeckel dividí el regne animal en metazous, o animals multicel·lulars, i protozous, organismes unicel·lulars que ara ja no es consideren animals. Avui en dia es fa servir tecnologia punta, com ara la filogènia molecular, per confirmar les relacions evolutives entre diferents tàxons.

Els éssers humans aprofiten molts animals per obtenir-ne aliments (com la carn, la llet i els ous) i materials (com el cuir i la llana), a banda de tenir-los com a animals de companyia i animals de càrrega. Els gossos es fan servir per caçar, igual que els ocells rapinyaires, mentre que una munió d'animals terrestres i aquàtics són —o han estat— objecte de la caça esportiva. Els animals no-humans han estat presents en l'art des de sempre i tenen un paper important en la mitologia i la religió.

Oops something went wrong: