Anio Novus - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Anio Novus.

Anio Novus

De Viquipèdia

Infotaula d'edifici
Anio Novus

Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAqüeducte romà i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióLaci
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Roma Capital
ComunaRoma Capitale
CiutatRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParc dels Aqüeductes Modifica el valor a Wikidata
 41° 53′ 29″ N, 12° 30′ 55″ E / 41.891389°N,12.515278°E / 41.891389; 12.515278
Patrimoni monumental d'Itàlia
Restes dels aqüeductes  Aqua Claudia  i  Acqua Anio Novus , integrats en la Muralla Aureliana com una porta l'any 271.
Restes dels aqüeductes Aqua Claudia i Acqua Anio Novus , integrats en la Muralla Aureliana com una porta l'any 271.

Anio Novus fou un dels aqüeductes de Roma.

L'aqüeducte fou començat per Calígula el 38 dC[1] i es va acabar l'any 52 dC per Claudi, que va inaugurar les dues l'1 d'agost. Va rebre el seu nom pel riu Anio a la milla 42 de la Via Sublacensis del que originalment prenia la seva aigua. Era el de nivell més alt de tots els aqüeductes que arribaven a la ciutat de Roma. Després que l'aigua fos propensa a enterbolir-se, Trajà va utilitzar els dos llacs superiors dels tres formats per Neró com a ornament de la seva vila a Subiaco, allargant així l'aqüeducte a 58 milles i 700 passos, de manera que la longitud de 62 milles que es dóna a l'aqüeducte original a la inscripció de Claudi sobre la Porta Maior es considera un error.[2]

Els llacs van ser creats per preses al riu, i eren les més altes de qualsevol construcció romana. Van ser destruïts pel riu en l'època medieval. El seu volum a l'entrada era de 196.627 m³ en 24 hores.[3] Des del seu tanc de filtratge prop del 7è mil·liari de la Via Llatina es transportava sobre els majestuosos arcs de l'Aqua Claudia, en un canal immediatament superposat sobre el segon. Abans de les reformes l'aqüeducte es feia servir sovint per a compensar les deficiències dels altres aqüeductes, i, sent tèrbola, les tornava impures. És descrit amb cert detall per Sext Juli Frontí en la seva obra De aquaeductu.

Referències

  1. Suetoni, Calígula, 20
  2. Platner, Samuel Ball; Ashby, Thomas. Topography of Ancient Rome (en anglès). Oxford University Press, 1929, p.11-12. 
  3. Vandome, Agnes F.; Miller, Frederic P.; McBrewster, John. Anio Novus (en anglès). Betascript Publishing, 2011. ISBN 9786134312912. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anio Novus
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Anio Novus
Listen to this article