Artista i escriptora From Wikipedia, the free encyclopedia
Anna Moner (Vila-real, la Plana Baixa, 1967), llicenciada en història de l'art, és artista plàstica i escriptora. Des del 1987 forma equip artístic amb Sebastià Carratalà[1] (la Vilavella, la Plana Baixa, 1965).
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
(2018) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 setembre 1967 (57 anys) Vila-real (la Plana Baixa) |
Activitat | |
Ocupació | escriptora |
Premis | |
Han dut a terme nombroses exposicions personals, entre les quals caldria destacar "La llum i la fenedura" (Torre dels Ducs de Medinaceli, Fundació Baleària, El Verger, la Marina Alta, 2019), "La pell ferida" (La Casa del Cable, Espai d'art, Xàbia, 2019 / Seu d'Intersindical Valenciana, València, 2019), “Els cossos agredits” (Casa de la Cultura, l'Alcúdia, 2018 / Museu de Xàbia, Xàbia, 2017 / CCOM Centre Cultural Ovidi Montllor, Alcoi, 2017 / MUMA, Alzira, 2016 / Octubre Centre de Cultura Contemporània, València, 2016 / Centre Cultural Mario Monreal, Sagunt, 2016 / El Convent espai d'art, Vila-real, 2015), “La pell ferida” (Espai Mariola Nos, Vinaròs, 2016), “Escena” (Galeria Pictograma, Castelló de la Plana, 2010), “El perfil de la memòria” (Galeria Pictograma, Castelló de la Plana, 2000 / Antiga església de Beneixida, la Ribera Alta, 1999), “La mirada de la torre” (Sala El Castillo, Requena, 1998), “Paisatge de paret” (Galeria Octubre, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana, 1996 / Galeria Edgar Neville, Alfafar, 1996), “Moner-Carratalà” (École d'Architecture, Bordeus, França, 1994), “Moner-Carratalà” (Zoo Galerie, Nantes, França, 1992), “Moner-Carratalà” (École d'Architecture, Nantes, França, 1992), “Moner-Carratalà” (Galeria Del Barco, Sevilla, 1992), “Moner-Carratalà” (Mercado Antiguo, Requena, 1991), “Fragments/Unitats” (Espai ANCA, València, 1991).[2] A més, cal esmentar les performances “El temps i l'espai interior” (Facultat de Belles Arts, València, 1987), “L'espai tancat” (Galeria Pictograma, Castelló de la Plana, 1987), “Tensions” (Sala de la Cooperativa, La Pobla Tornesa, 1987) i “L'espai viu” (II Fira Alternativa, Parc Ribalta, Castelló de la Plana, 1987).
També han participat en exposicions col·lectives com ara "Espais d'art" (Centre Cultural Fundació Bancaixa, València, 2018), "80 Caràcters" (Col·legi Major Rector Peset, Universitat de València, 2017), “Mnemòsines. Artistes contra l'oblit” (Museu de Belles Arts, Castelló de la Plana, 2016), “XI Biennal de Pintura Ciutat de Benicarló” (MUCBE, 2014), “Jocs Florals a Cavanilles” (Sala del Jardí Botànic, Universitat de València, 2005), “Homenatge a Tàpies” (Sala Thesaurus, La Nau, Universitat de València, 2003), “Paisaje, arte, naturaleza” (Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Peñaranda de Bracamonte, Salamanca, 2001), “Reivindicació ambiental” (Seu UGT PaísValencià,València), “Ciutat assetjada” (Campus de Tarongers, Universitat de València, 1999), “Des de la imatge” (Sala Parpalló, Centre Cultural la Beneficència, València, 1997), “6 + 4” (Casa dels Mundina, Vila-real, 1996), “10 anys” (Galeria Pictograma, Castelló de la Plana, 1995), “Espai d'artistes joves” (Museu d'Art Modern, Ceret, França, 1994), “Mayte Vieta, Moner-Carratalà, Chema de Luelmo” (Galeria Visor, València, 1994), “39 Salon de Montrouge” (Centre Culturel et Artistique de Montrouge, París, 1994), “Livres-objet et Papiers de Photographes” (Galeria Isabelle Bongard, París, 1993), “Jeune Peinture” (Grand Palais, París, 1993).[2]
Han escrit conjuntament textos sobre art per a catàlegs d'exposicions i revistes com ara Cimal Arte Internacional, Ars Mediterranea, Serra d'Or i Mètode, entre altres. Són coautors de l'obra teatral La morta enamorada, estrenada el 2010 al Gran Teatre d'Alzira i el 2011 al Teatro Alcázar de Madrid en la versió en castellà.[3]
Ha publicat els relats La Venus i el lliri i Les finestres de l'ànima (tots dos Premi de Relats de Dones, Ajuntament de Castelló de la Plana, 2006 i 2010), L'obsessió de Balthazar Hurley (Fundació Bromera, 2014), La Casa del Rellotge (Fundació Bromera, 2016), El diari de Briseida (Fundació Bromera, 2018) i El fotògraf de les Columbretes (Bromera, 2019).
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://autorsalesaules.com/2018/04/05/anna-moner/ Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Anna Moner|url=https://autorsalesaules.com/2018/04/05/anna-moner/}}--~~~~ |
Altres han estat inclosos a Escriure el país (Universitat d'Alacant i El País, 2012 / Onada, 2015), Sexduïts (Bromera, 2014), Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015), 2 de 10 (Escola Valenciana, 2015), Entre dones (Balandra, 2016), Escriptors cienciaferits (Mètode, Universitat de València, 2016), L'inèdit (Paper de vidre, 2016), Lletracremats (El Temps, 2017) i Assassins valencians (Llibres del Delicte, 2019). Així mateix, ha participat a 10 al vostre gust (Fotoespai Gandia, 2016), Nosaltres, els fusterians (Perifèric, 2017), Nosaltres, les fusterianes (3i4, 2017), Angoixa (CEIC Alfons el Vell, 2018) i De res poètica, de Francesc Mompó (El Petit Editor, 2018).
També ha publicat les novel·les Les mans de la deixebla (Bromera, 2011), Premi Enric Valor de la Diputació d'Alacant; El retorn de l'Hongarès (Bromera, 2015), Premi Alfons el Magnànim de la Diputació de València, Premi Túria a la millor contribució literària i Drac de Sant Jordi 2015 de Catalunya Ràdio i el diari cultural Núvol; La mirada de vidre (Bromera, 2019), Premi de Novel·la dels XXX Premis Literaris Ciutat d'Alzira, i La por de la bèstia (Amsterdam, 2023),[4][5] Premi a la millor novel·la del Festival València Negra 2024. D'altra banda, Gabinet de curiositats (Pruna Llibres, 2015) va rebre el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor assaig (AELC, 2016).
Col·labora en diversos mitjans de comunicació: Diari La Veu, Cartelera Turia, Levante-EMV, la revista Lletraferit, la revista d'història d'autor El món d'ahir, L'Espill i el Calendari dels Brillants (MACMA). En la ràdio d'À Punt Mèdia, ha conduït l'espai de literatura «La biblioteca d'Hipàtia» (magazín Al ras, 2017-2018), «La llanterna màgica» (magazins Al ras i El Dia À Punt, 2018-2021) i «El gramòfon blau» (programa Territori Sonor, actualment). També hi ha dirigit i conduït, junt amb Sebastià Carratalà, el programa setmanal Gabinet de curiositats (2019).
Ha estat la primera Ambaixadora de la Lectura (Direcció General de Cultura GVA i Fundació FULL), el 2017,[6] i la coordinadora de l’Institut d’Humanitats i de Patrimoni de la Institució Alfons el Magnànim des del 2022 fins al 2024.[7]
És membre de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) i d'El Pont Cooperativa de Lletres.
Novel·la
Assaig
Narrativa curta
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.