filòleg, catedràtic i activista cultural mallorquí From Wikipedia, the free encyclopedia
Antoni Artigues i Bonet (Palma, 24 de maig de 1950 - Palma, 6 de març de 2018)[1] fou un filòleg i activista cultural mallorquí.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 maig 1950 Palma (Mallorca) |
Mort | 6 març 2018 (67 anys) Palma (Mallorca) |
Formació | Universitat de Barcelona - filologia romànica |
Activitat | |
Ocupació | filòleg, activista cultural, catedràtic |
Premis
|
El 1975 es llicencià en filosofia i lletres (Pedagogia) i el 1979 en filologia romànica (Catalana) per la Universitat de Barcelona on es doctorà en filologia romànica (catalana) el 1983 sota la direcció d'Antoni Maria Badia i Margarit.[3]
Artigues va ser professor a l'Escola de Magisteri de la Universitat de les Illes Balears des del curs 1977-78 i va ser catedràtic d'escola universitària des de 1986. De 1986 a 1988 va ser subdirector de l'Escola de Magisteri. Fins a la seva mort va ser professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears.[4] Artigues tenia una extensa experiència com a mestre, divulgador, activista cultural i militant de la llengua catalana. Fou l'autor de diversos llibres sobre llengua i didàctica lingüística, així com reculls de poesia per a les escoles. També va escriure llibres de text de llengua i literatura per als estudis de primària.[2]
Artigues fou un investigador de les tradicions i les expressions de cultura popular de Mallorca, així com un gran promotor de muntatges poètics i teatrals. El professor Artigues també era xeremier, recuperador de les festes populars, impulsor de l'espectacle i disc Cançons Republicanes, juntament amb Biel Majoral i Bartomeu Mestre.[2] Fou també cofundador de la llibreria Quart Creixent de Palma, ubicada a l'antiga farmàcia de son pare.[3]
El seu compromís amb la llengua, la cultura i la llibertat el va portar a encarar-se a l'aleshores president José Ramón Bauzá a les fires de maig de Ses Salines el 2012. Artigues va recriminar amb contundència els atacs de Bauzá a la llengua catalana.[2]
L'any 2017, va rebre el premi Emili Darder, que forma part dels Premis 31 de Desembre, pel seu projecte acadèmic Magisteri Teatre- Mag de Poesia, que tenia com a objectiu representar els autors més destacats de la literatura catalana o autors universals en versió catalana.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.