2018
any From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Remove ads
Esdeveniments
- El 2018 s'espera que Itàlia, Mèxic, Suècia, el Brasil i els Estats Units d'Amèrica celebrin eleccions. Al llarg del 2018 Israel començarà a fer pública la informació classificada dels Arxius Estatals de les dues primeres dècades de la seva existència.[1]
El 2018 serà l'any mínim en què es farà el llançament del telescopi espacial James Webb, successor del Hubble, el qual va ser llançat el 1990. També es preveu que aquest any investigadors i inversors comencin el finançament per la construcció el 2031 de l'ascensor espacial i que es portin a terme la Mars Sample Return Mission i missions de demostració de tecnologies espacials (aerofrenat, propulsió elèctrica solar, aterratge) del Programa Aurora. També es planeja que Solar Probe Plus orbiti el Sol.
Entre els esdeveniments esportius programats pel 2018, destaquen els Jocs del Mediterrani de 2018 de Tarragona i els Jocs Olímpics d'Hivern de Pyeongchang (Corea del Sud) entre el 9 i 15 de febrer i la Copa del Món de Futbol a Rússia entre el 8 de juny i 8 de juliol. Barcelona serà la seu del XXXIII Campionat Europeu de Waterpolo.
15 feb: eclipsi solar
13 jul: eclipsi solar
Remove ads
Efemèrides
El primer aniversari dels atemptats de Catalunya de 2017 es commemorà amb polèmica: el 17 d'agost a Barcelona, la presència del cap de l'Estat, el desencontre polític, la banalització dels actes per part d'alguns assistents i les provocacions d'espanyolistes exaltats marcaren la jornada.
200 anys o més
Es compleixen 700 anys de la creació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó com a decisió sobirana de Jaume II d'Aragó el 1318.[2] El 22 de març, la Generalitat Valenciana commemorà els sis-cents anys de la seua fundació, en les Corts de València (1417-1418), amb un acte institucional al Convent de Sant Domènec (València).[3]
Fa 550 anys de la mort de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc.[2]
Fa 400 anys del naixement, el 9 de setembre de 1618, del compositor i monjo benedictí Joan Cererols.[2]
Fa 200 anys del naixement de Manuel Milà i Fontanals (4 de maig) i Joaquim Rubió i Ors "Lo Gayter del Llobregat" (31 de juliol).[2]
150 anys
Fa 150 anys del naixement del cardenal Francesc Vidal i Barraquer (3 d'octubre de 1868) i 75 del seu traspàs (13 setembre 1943).[2] Fa 150anys del naixement de Pompeu Fabra (20 febrer), 70 anys de la seva mort a Prada de Conflent (25 desembre). També es compliran 100anys de la publicació de la Gramàtica catalana.[2] Fa 150anys del naixement del folklorista Aureli Capmany i Farrés, l'astrònom Josep Comas i Solà, l'editor Gustau Gili, l'advocat Francesc Moragas, el pintor Antoni de Ferrater i l'arquitecte Lluís Muncunill.[2]
El recinte esportiu més antic d'Europa encara en actiu, el Trinquet de Pelayo, també festeja els cent cinquanta anys de la inauguració (20 d'agost de 1868).
125 anys
El 1893 va néixer Carles Riba, J. V. Foix, Joan Miró, Frederic Mompou, Ventura Gassol, Jaume Bofill i Ferro, Joaquim Folguera, Cèsar August Jordana, Emili Vendrell, Frederic Marès, Enric Cristòfor Ricart i Nin i Carlos Pérez de Rozas Masdeu.[2]
100 anys
Per a commemorar el centenari de la invenció de les bragues, la marca Petit Bateau organitzà un concurs de disseny.[4]
El 2018 se celebrà el centenari del final de la Primera Guerra Mundial (11 de novembre) i el setantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (10 de desembre), com també el centenari de l'afusellament de Nicolau II de Rússia i la seva família, així com de la Grip Espanyola.[2]
També feu cent anys del naixement del filòsof Raimon Panikkar (2 novembre),[5] l'escriptora Maria Aurèlia Capmany (3 agost),[5] Montserrat Abelló (1 febrer),[2] la compositora Matilde Salvador (23 de març), Manuel de Pedrolo (1 abril).[2] També van néixer el 1918 Joan Francesc de Lasa, Marcel·lí Massana, Josep Lluís Ortega Monasterio, Teresa Rovira i Comas, Agustí de Semir, Miquel Siguan, Lluís Terricabres, Joan Josep Tharrats, Bernat Vidal i Tomàs i Ricard Viladesau.[2]
I, sense data exacta, cent anys de la desaparició en alta mar de l'artiste Arthur Cravan (nascut el 1887).
50 anys
Farà 50 anys de l'últim concert oficial dels Setze Jutges. Compliran també 50 anys les cançons L'Estaca de Lluís Llach, Què volen aquesta gent? de Maria del Mar Bonet, L'home dibuixat de Jaume Sisa i Noia de porcellana de Pau Riba.[5]
25 anys
L'11 d'abril de 1993 es produí l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador a Montanejos.
10 anys
Es commemorà el desé aniversari de l'emissió del primer capítol de la sèrie Breaking Bad.[6]
Remove ads
Cronologia
Art i arquitectura
El 6 de gener s'inaugurà la Catedral de la Nativitat del Caire, l'església cristiana (copta) més gran d'Orient Pròxim. El 10 de març, l'artiste Rafa Tormo representà l'acció IP27: Celebrem la derrota, inspirat en el Ball de la Bandera de Beniarjó, al Teatre Micalet.[7]
Cinema i televisió
La gala dels X Premis Gaudí se celebrà diumenge 29 de gener i homenatjà l'actriu Mercè Sampietro i Marro.
- Morts
El 25 de febrer, À punt feu la seua primera emissió audiovisual en directe per Internet: l'acte de la Crida (Falles de València).[8] Les emissions regulars començaren diumenge 10 de juny a les 14.30 amb un Telenotícies en directe.
Còmics
36é Saló de Barcelona
El 36é Saló Internacional del Còmic de Barcelona tingué lloc del 12 al 15 d'abril. L'autora valentina Ana Penyas guanyà el Premi Nacional de Còmic. El 12 de novembre morí el guioniste novaiorqués Stan Lee, cocreador de molts personatges clàssics de Marvel Comics.
- 2 d'octubre: mor l'humoriste uruguaià Hermenegildo Sábat als huitanta-cinc anys.
- 7 de setembre: mor el dibuixant madrileny Ceesepe als seixanta anys.
- 29 d'agost: mor la dibuixant novaiorquesa Marie Severin als huitanta-nou anys.
- 23 d'agost: mor el dibuixant novaiorqués Russ Heath als noranta-un anys.
- 29 de juny: mor el dibuixant estatunidenc Steve Ditko a noranta anys.
Literatura
El 8 de gener, l'editorial Grupo Zeta anuncià que deixaria de publicar les revistes Interviú i Tiempo.[9] Òmnium Cultural acordà lliurar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a l'escriptor barceloní Quim Monzó. L'Ateneu Barcelonès es veié obligat a suspendre el XLVII Premi Crexells per la renúncia dels finalistes després d'una decisió polèmica del jurat.[10] Anna Moner guanyà el 30é Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb La mirada de vidre.
Dansa i esport
El Museu de la Festa d'Algemesí fon l'escenari de la constitució de la Federació Coordinadora de Muixerangues del País Valencià.[11] En la temporada del 2018 de pilota valenciana, l'equip de Benidorm compost per Pere Roc II, Jesús de Silla i Carlos del Genovés guanyaren la XXVII Lliga Professional d'Escala i Corda.[12] Barcelona acollirà el XVIII Mundial de Pilota Basca.[13]
.png){kind=small}
- Fenòmens naturals
L'Huracà Leslie (2018), originat el 23 de setembre a l'oceà Atlàntic, aplegà a la península Ibèrica convertit en tempesta i va fer onze morts al Llenguadoc.
Música
Al gener, el grup estatunidenc Lynyrd Skynyrd anuncià llur gira de despedida. El Festival del Mil·lenni de Barcelona començà eixe mes amb les actuacions de Carla Bruni o Vintage Trouble i es perllongà fins al 22 de maig amb altres concerts com el de Jethro Tull; el Tradicionàrius tingué lloc del 12 de gener al 23 de març; el BarnaSants, del 26 de gener al 14 d'abril; Bob Dylan actuà el 30 i el 31 de març al Liceu en el marc del Guitar BCN, que acabà el 26 de juny amb Ringo Starr; el RockFest de Santa Coloma de Gramenet tingué del 5 al 7 de juliol a Judas Priest, Kiss, Megadeth, Ozzy Osbourne i Scorpions.[14]
El 15 de febrer, el grup hamburguès Blumfeld, dissolt el 2007, anuncià una roda de deu concerts per Alemanya al maig amb la formació original.[15] El Festival de Músiques Disperses de Lleida presentà en cartell als artistes internacionals Estas Tonne, Mark Fry, Alisha Sufit, Zé Vito i Baiuca, a més de Ferran Palau d'Anímic, Maria Arnal i Marcel Bagés.[16] El grup perpinyanenc Blues de Picolat va fer llur darrer concert el 30 de març al Casal Musical de Perpinyà.[17]
El 21 d'abril Manresa acollí un festival en commemoració dels cinquanta anys del recital del Grup de Folk al Parc de la Ciutadella de Barcelona (23 de maig de 1968).[18] El 7 de juny es presentà a València la reedició del disc Humitat relativa, de Remigi Palmero i Bon Matí.[19] El grup gironí Sopa de Cabra commemorà els trenta anys de la publicació de llur primera maqueta amb un concert a la sala La Mirona de Salt.
Els Ullals en À Punt
.jpg)
Premis Nobel
Política i revolució
Mapa electoral de 2018
Ferit en l'atac d'Afrin
Protestes a Erevan
El 17 de gener, Roger Torrent (ERC) fou elegit president del Parlament de Catalunya: el 30 de gener, Torrent ajornà unilaterlament el ple d'investidura de Puigdemont davant la prohibició de fer-lo per via telemàtica; mentrestant, als afores del Parlament s'hi concentraren milers de manifestants en favor de la República Catalana.[20] El 19 de gener començà la invasió turca del cantó d'Afrin, coneguda com a Operació Branca d'Olivera, malgrat l'oposició internacional.
- 4 de març, Sergei Skripal, antic agent doble rus, i la seva filla Yulia, són enverinats a Salisbury, Anglaterra. La policia especula la possibilitat que el Kremlin estigui al darrere d'aquest crim.
La vaga feminista del 8 de març de 2018 tingué un seguiment important a ciutats com Andorra, Barcelona, Girona, Palma, Perpinyà o València.[21]
- 9 de març - El president dels Estats Units, Donald Trump, accepta una invitació del líder nord-coreà Kim Jong-un per a una reunió en el mes de maig, per tractar de la desnuclearització de Corea del Nord.
- 11 de març: el govern xinès aprova un canvi constitucional que elimina els límits del termini per als seus líders, concedint a Xi Jinping l'estatus de president vitalici.
- 18 de març: a les eleccions presidencials russes, Vladímir Putin és elegit per un quart mandat, obtenint gairebé el 75% dels vots.
A Catalunya, la primera sessió d'investidura de Jordi Turull com a President, el 22 de març, acabà sense consens; l'endemà, el jutge Llarena dictà presó preventiva contra Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassas i reactivà les ordres de detenció internacionals contra els polítics fora de Catalunya, als quals s'afegí Marta Rovira. La decisió provocà concentracions a les principals ciutats i, diumenge 25, mobilitzacions contra la detenció de Carles Puigdemont a la Presó de Neumünster.
A Armènia, després d'un mes de protestes que començaren el 31 de març, el cap de l'oposició Nikol Paixinian fon escollit Primer Ministre d'Armènia el 8 de maig. De nou a Catalunya, el 14 de maig Quim Torra fon elegit president per majoria simple i assumí el càrrec dos dies més tard.
A Espanya, l'1 de juny el polític socialiste Pedro Sánchez succeí Mariano Rajoy com a President del Govern d'Espanya després de guanyar una moció de censura promoguda arran de la sentència del cas Gürtel. L'endemà, a Catalunya els consellers del govern de Quim Torra prengueren possessió del càrrec, amb la qual cosa acabava l'aplicació de l'article 155.
Tecnologia
Aquest any es comercialitzaren les càmeres digitals Lumix DC-GH5S i Lumix DC-G9.
Lumix GH5S
Lumix DC-G9
El 6 de febrer l'empresa SpaceX enlairà el coet Falcon Heavy. El 27 de març l'startup Lytro anuncià la liquidació després de rumors d'adquisició per part de Google, la qual contractà molts dels seus treballadors.[22]
Videojocs
24jul
Neo-Geo mini
10set
Neo-Geo mini
.jpg)
Zoologia
El 19 de març morí a Kenya l'últim exemplar mascle en captivitat de rinoceront blanc del nord, amb la qual cosa només quedaven dos femelles de l'espècie.
................................................................................................................................................................
Remove ads
Esdeveniments
Països Catalans
- 1 de juliol, Tarragona: Es clouen els XVIII Jocs Mediterranis, celebrats a la ciutat de Tarragona del 22 de juny a l'1 de juliol de 2018.[23]
Resta del món
- 28 de setembre, Indonèsia: Un intens terratrèmol a l'illa de Cèlebes és seguit d'un tsunami devastador.[24]
Naixements
Les persones nascudes el 2018 faran 7 anys durant el 2025.
- 23 d'abril, Londres: Lluís de Cambridge (Louis Arthur Charles), príncep britànic, tercer fill de Guillem i Caterina de Cambridge.[25]
Necrològiques
- Categoria principal: morts el 2018
- Països Catalans
- 4 de gener, Cornellana, nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, Alt Urgell: Càndida Majoral i Majoral, trementinaire[26]
- 11 de gener, Barcelona: Immaculada Cabeceran Soler, futbolista catalana, pionera del futbol femení a Catalunya [27]
- 20 de gener, Terrassa: Mercè Torrents i Turmo, pianista i compositora catalana
- 21 de gener, Lleida: Dolors Sistac Sanvicén, escriptora catalana i impulsora de l'ensenyament del català[28]
- 23 de gener, Barcelona: Carme Mateu i Quintana, promotora cultural catalana[29]
- 6 de febrer, Barcelona: Montserrat Ros i Ribas, hel·lenista, editora i traductora catalana d'obres clàssiques, gregues i llatines[30]
- 23 de febrer, Madrid: Jacobo Muñoz Veiga, filòsof valencià[31]
- 25 de febrer, València: Merxe Banyuls, cantant, actriu i presentadora valenciana, que formà part del grup Els Pavesos[32]
- 3 de març, Barcelona, Jorge Wagensberg, físic i museòleg català[33]
- 5 de març, Capellades: Gemma Romanyà i Valls, empresària i mecenes catalana, del sector de les arts gràfiques[34]
- 23 de març, Tarragona: Jordi Tiñena i Amorós, filòleg, professor i escriptor[35]
- 16 d'abril, Barcelona: Rosa Queralt, docent, crítica d'art i comissària d'exposicions[36]
- 18 d'abril, Sant Vicent del Raspeig: Luísa Pastor Lillo, política valenciana, primera dona alcaldessa del seu municipi[37]
- 13 de maig, Torredembarra: Maria-Rosa Wennberg Ball-llovera, filòloga catalana, escriptora i especialista en teatre[38]
- 25 de maig, Barcelona: Carme Peris Lozano, il·lustradora catalana[39]
- 4 de juny, Figueres: Maria Tort Xirau, pintora i editora fotogràfica i cinematogràfica[40]
- 15 de juny, Lledó d'Empordà: Montserrat Soler i Puntonet, bibliotecària i professora de biblioteconomia catalana [41]
- 3 de juliol, Barcelona: Eva Serra i Puig, historiadora i activista política catalana, militant en favor de l'independentisme català.[42]
- 20 de juliol, Barcelona, Barcelonès: María Dolores Gispert Guart, actriu de veu i locutora catalana.[43]
- 4 d'agost, Bellaterra: Lluïsa Forrellad i Miquel, escriptora catalana[44]
- 28 d'agost: Tina Fuentes i Fache, nedadora de natació sincronitzada catalana[45]
- 2 de setembre: València: María Teresa Oller Benlloch, compositora i folklorista valenciana [46]
- 4 de setembre, Barcelona: Montserrat Trueta i Llacuna, activista social catalana[47]
- 6 d'octubre, Barcelona: Montserrat Caballé Folch, soprano i cantant d'òpera.[48]
- 10 de novembre Barcelona: Carme Serra i Cantarell, gravadora i pintora catalana.[49]
- 26 de novembre, Olot: Montserrat Tresserras i Dou, nedadora catalana, pionera de les proves de llarga distància[50]
- 19 de desembre, Terrassa, Vallès Occ.: Joana Biarnés, fotògrafa catalana, la primera fotoperiodista i reportera gràfica[51]
- 28 de desembre, Barcelona: Irene Balaguer i Felip, mestra i pedagoga catalana, presidenta de l'Associació Rosa Sensat[52]
- Resta del món
- 7 de gener, Neuilly-sur-Seine, França: France Gall, cantant francesa[53]
- 9 de gener, Madrid: Maruja Callaved, presentadora, directora i realitzadora de televisió aragonesa[54]
- 18 de gener - Pavia: Carla Marangoni, gimnasta artística italiana que va competir durant la dècada de 1920[55]
- 19 de gener, Dallas: Dorothy Malone, actriu estatunidenca, guanyadora d'un Oscar.[56]
- 20 de gener, Longview: Naomi Parker, obrera nord-americana que serví de model del cèlebre cartell We Ca Do It![57]
- 23 de gener, La Reina, Xile: Nicanor Parra, poeta, matemàtic i físic xilè. Creador de l'anomenada antipoesia, se'l considera un dels autors més influents de la literatura hispanoamericana[58]
- 24 de gener, Gènova: Rosetta Noli, soprano italiana[59]
- 25 de gener:
- Victòria, Austràlia: Hope Black, científica australiana, biòloga i malacòloga marina[60]
- Managua, Nicaragua: Claribel Alegría, escriptora i periodista nicaragüenca[61]
- 26 de gener, Katmandú: Elizabeth Hawley, periodista i cronista d'expedicions a l'Himàlaia.[62]
- 12 de febrer, Concord, Massachusetts: Ursula Marvin, geòloga planetària estatunidenca que estudià meteorits[63]
- 13 de febrer, Hesselager, Dinamarca: Nini Arlette Theilade, ballarina de ballet i coreògrafa danesa
- 14 de març, Rio de Janeiro: Marielle Franco, sociòloga, feminista, política, defensora dels drets humans, assassinada[64]
- 19 de març, Palackattumala, Jose Kaimlett, religiós indi, fundador dels Heralds de la Bona Nova[65]
- 24 de març, Zúric, Suïssa: Lys Assia, cantant suïssa, guanyadora del primer Festival de la Cançó d'Eurovisió[66]
- 27 de març, París: Stéphane Audran, actriu francesa[67]
- 2 d'abril, Johannesburg: Winnie Mandela, política sud-africana, membre de l'ANC[68]
- 16 d'abril, Rio de Janeiro, Brasil: Dona Ivone Lara, cantant i compositora[69]
- 28 de maig, Madrid, Espanya: María Dolores Pradera, cantant i actriu espanyola[70]
- 2 de juny, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Paul Delos Boyer, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1997[71]
- 28 de juny, Ottakring, Viena, Àustria: Christine Nöstlinger, escriptora austríaca[72]
- 1 de juliol, Marylebone: Gillian Lynne, ballarina, coreògrafa, actriu i directora de teatre, teatre musical i televisió anglesa[73]
- 5 de juliol, París França: Claude Lanzmann, director de cinema, guionista, productor i periodista francès[74]
- 18 de juliol:
- Palo Alto (Califòrnia): Burton Richter, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1976[75]
- Yan'an, Shaanxi, Xina: Ling Li escriptora, cineasta i historiadora xinesa. Guanyadora del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1991[76]
- 16 d'agost, Detroit, Michigan, EUA: Aretha Franklin, cantant afroamericana, coneguda com la Reina del Soul.[77]
- 21 d'agost, Scottsdale, Arizona: Barbara Harris, actriu estatunidenca de teatre i cinema[78]
- 26 d'agost, Stuttgart: Inge Borkh, soprano alemanya, de carrera centreeuropea[79]
- 29 d'agost, Cambridge, Anglaterra: James Mirrlees, economista escocès. Premi Nobel d'Economia de l'any 1996[80]
- 4 de setembre, Madrid: Elisa Serna, cantautora espanyola de la dècada de 1970[81]
- 26 de setembre, Sintra: Helena Almeida, fotògrafa i artista portuguesa[82]
- 1 d'octubre, Moriés, França: Charles Aznavour, cantant, compositor i actor francès[83]
- 3 d'octubre, Rexburg, Idaho, EUA: Leon Max Lederman, físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988[84]
- 6 d'octubre, EUA: Scott Wilson, actor nord-americà.
- 15 d'octubre, Seattle, Washington, EUA: Paul Allen, empresari estatunidenc, cofundador de Microsoft[85]
- 30 d'octubre, Mayrhofen: Erika Mahringer, esquiadora austríaca.[86]
- 26 de novembre, Barcelona: Myriam Alió, mezzosoprano i pedagoga catalana[87]
- 8 de desembre, Manhattan: Evelyn Berezin, enginyera informàtica americana coneguda per dissenyar un dels primers processadors de text[88]
- 29 de desembre, Ciutat de Mèxic: Rosenda Monteros, actriu mexicana[89]
Entre les morts destacades de 2018 hi ha les del cantautor Charles Aznavour, les cantants Aretha Franklin, France Gall i Dolores O'Riordan, els cineastes Toni Canet i Jordi Grau, el divulgador anglès Stephen Hawking, els creadors d'Spider-man Stan Lee i Steve Ditko, la soprano Montserrat Caballé o la defensora dels drets humans Marielle Franco, assassinada a trets.
Personalitats mortes en 2018
Enric Banyuls
Manel Marí
Rosa Ferrer
Jaume Botey
Adrià Ciurana
Jordi Tiñena
Narcís Oliveres
Ramon Bagó
Luisa Pastor
Antoni Traveria
Carme Peris
Màrius Sampere
Francesc Vicens
M. Pérez Bonfill
Eva Serra i Puig
M. Gómez Quibus
Lluís Clapés
Pep Laguarda
V. Verdú Maciá
Josep Fontana
M. Teresa Oller
Josep Dalmau
M. Caballé
R. Saladrigas
C. Alborch
Lluís Duch
Toni Canet
J. L. Núñez
Joana Biarnés
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
M. Olivencia
Carlos H. Cony
John W. Young
R. Cierbide
P. Sutherland
F. Dorin
Dan Gurney
Dolores O'Riordan
K.H. Kunde
Ute Bock
Paul Bocuse
Ursula Kroeber
Nicanor Parra
Hugh Masekela
Claribel Alegría
E. Hawley
Ingvar Kamprad
Mort Walker
Haim Guri
Fidelín C.
Davide Astori
John Mahoney
John P. Barlow
J. Samper
E. de Monpezat
M. Tsvangirai
Ruud Lubbers
Günter Blobel
Forges
Quini
García-Trevijano
John E. Sulston
Luigi Taveri
López Cobos
Anatoli Lein
Milko Kelemen
Elías Yánez
Hubert de Givenchy
Karl Lehmann
Stephen Hawking
Marielle Franco
Tom Benson
Adrian Lamo
Keith O'Brien
Philip Kerr
Dariush Shayegan
Antonio Abreu
Lys Assia
Van Roosbroeck
Steven Bochco
Efraín Ríos Montt
Winnie Mandela
Isao Takahata
Peter Grünberg
Milos Forman
J.C. Malgoire
R. Lee Ermey
Michael Halliday
D. Ivone Lara
Barbara Bush
Luis Montes Mieza
Pedro Erquicia
Avicii
Nelson P. dos Santos
Verne Troyer
Vittorio Taviani
Abbas
Álvaro Arzú
Afonso Dhlakama
Renate Dorrestein
José María Íñigo
Ermanno Olmi
George Deukmejian
Julio López Hernández
Antonio Mercero
Margot Kidder
Tom Wolfe
Darío Castrillón Hoyos
Bernard Lewis
Al Bean
María Dolores Pradera
Jens Christian Skou
Paul D. Boyer
Anthony Bourdain
Guennadi Rojdéstvenski
Halina Aszkiełowicz
Alberto Fouilloux
Richard B. Harrison
Joe Jackson
Domenico Losurdo
Arvid Carlsson
Irena Szewińska
Gillian Lynne
Jean-Louis Tauran
Robert D. Ray
Tab Hunter
Lord Carrington
José María Setién
Fernández Albor
Burton Richter
Aloyzas Kveinys
Vitali Xentalinski
Andreas Kappes
Armand de Las Cuevas
Moshé Mizrahi
Joël Robuchon
V. S. Naipaul
Samir Amin
Georges Hausemer
Atal Bihari Vajpayee
Aretha Franklin
Kofi Annan
J. Otxoa Palacios
Lindsay Kemp
John McCain
Marie Severin
L. Cavalli-Sforza
Aleksandr Zakhàrtxenko
Burt Reynolds
Rachid Taha
Vitali Massol
Charles Kao
Gary Kurtz
Helena Almeida
Barnabas S. Dlamini
Pepe Cervera
Charles Aznavour
Menchi Sábat
Leon Max Lederman
Víctor Pey
Jamal Khashoggi
Mel Ramos
Thomas A. Steitz
Arto Paasilinna
Paul Allen
A.R.S. al-Dahab
Osamu Shimomura
Wim Kok
Ana González
Luis Miguel Enciso
Jin Yong
B. Bennassar
Stan Lee
Fernando del Paso
William Goldman
Apisai Ielemia
Aaron Klug
Nicolas Roeg
B. Bertolucci
Stephen Hillenburg
George H. Bush
Geoff Murphy
Győző Forintos
Belisario Betancur
Liudmila Alekséieva
Riccardo Giacconi
Pèire Pessamessa
Edmond Simeoni
Lajos Grendel
Jean Bourgain
Nancy Roman
Sigi Schmid
Roy Glauber
Georges Loinger
Amos Oz
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(cropped_2).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
_(cropped).jpg)
.jpg)
![Thumb](#/media/Fitxer:Pawn_Stars_"Old_Man"_(cropped).png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
Remove ads
2018 en la ficció
La novel·la The Golden Book of Springfield, del poeta estatunidenc Vachel Lindsay, publicada el 1920, presenta una visió utòpica i mística del seu poble natal, Springfield (Illinois), en un 2018 distòpic. L'argument de les pel·lícules Baar Baar Dekho (2016), Brick Mansions (2003), Iron Sky (2012), Iron Sky: The Coming Race (2017), Rollerball (1975) i Terminator Salvation (2009) també transcorre totalment o parcial el 2018.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads