Antonio Pérez Maxo
From Wikipedia, the free encyclopedia
Antonio Pérez Maxo[1] (Santo Domingo de Silos, Burchs, 2 de maig de 1562 — Tarragona, 1 de maig de 1637) fou eclesiàstic catòlic que esdevingué bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1627-1633) bisbe de Lleida (1633) i arquebisbe de Tarragona (1633-1637).[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 maig 1562 Santo Domingo de Silos |
Mort | 1r maig 1637 (Julià) (74 anys) Tarragona |
Arquebisbe de Tarragona | |
28 novembre 1633 – 1r maig 1637 ← Juan Guzmán (en) – Francesc de Rojas-Borja i Artés → Diòcesi: arquebisbat de Tarragona | |
Bisbe de Lleida | |
21 febrer 1633 – 28 novembre 1633 ← Pere Antoni Serra – Pere de Magarola i Fontanet → Diòcesi: bisbat de Lleida | |
29è Copríncep episcopal d'Andorra | |
17 maig 1627 – 21 febrer 1633 ← Luís Díez de Aux de Armendáriz – Pau Duran → Juntament amb: Lluís XIII de França | |
Bisbe d'Urgell | |
17 maig 1627 – 21 febrer 1633 ← Luís Díez de Aux de Armendáriz – Pau Duran → Diòcesi: bisbat d'Urgell | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic |
Orde religiós | Orde de sant Benet |
Consagració | Antonio Zapata y Cisneros |
Antonio Pérez va néixer a Santo Domingo de Silos, província de Burchs, el 2 de maig de 1562 i va esdevindre sacerdot de l'Orde de Sant Benet. El 17 de maig de 1627 fou nomenat Bisbe d'Urgell durant el papat del Papa Urbà VIII. El 23 d'agost de 1627, va ser consagrat bisbe per Antonio Zapata y Cisneros, cardenal-sacerdot de Santa Balbina. El 21 de febrer de 1633, va ser nomenat com a bisbe de Lleida durant el papat del Papa Urbà VIII. El 28 de novembre de 1633 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, durant el papat del Papa Urbà VIII. Va ser arquebisbe de Tarragona fins a la seva mort l'1 de maig de 1637.[3][4]
Mentre fou bisbe, fou co-consagrador principal de Gonzalo Chacón Velasco i Fajardo, bisbe de Calahorra i La Calzada (1633).[5][6]