ciutat del Brasil From Wikipedia, the free encyclopedia
Aracaju és la capital de l'estat brasiler de Sergipe. Es localitza en les ribes de l'oceà atlàntic, delimitada pels rius Sergipe i Poxim. La seva població el 2024 s'estima en 628.849 habitants,[1] que puja fins als 1.070.122 incloent les zones suburbanes adjacents.[2]
Municipi de Aracaju (es) | |||||
Himne | Anthem of Aracaju (en) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Lema | «Pax et labor» | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Brasil | ||||
Unitat Federativa | Sergipe | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 632.744 (2015) (3.479,35 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 181,857 km² | ||||
Altitud | 4 m | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 17 març 1855 | ||||
Patrocini | Immaculada Concepció | ||||
Organització política | |||||
• Mayor of Aracaju (en) | Edvaldo Nogueira (2017–) | ||||
Òrgan legislatiu | municipal Chamber of Aracaju (en) , (Escó: 24) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 49000-000 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 79 | ||||
Codi de municipi del Brasil | 2800308 | ||||
Lloc web | aracaju.se.gov.br |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Segons Eduardo Navarro, al seu Dicionário de Tupi Antigo (2013), el topònim "Aracaju" pot provenir del terme tupí' arákaîu, que significa "anacard de l'ara" (ará, gènere d'ocells + akaîu, anacard, formant una relació genitiva) traduït directament del tupí és anacard (o cajueiros, en plural) dels ares.[3][4] Theodoro Sampaio, a la seva Tupi na Geografia Nacional, dóna una etimologia semblant: anacard dels lloros.
Es diu que antigament, a l'avui anomenada Avenida Ivo do Prado, hi era la Rua da Aurora, un carrer que va servir de base perquè es projectessin tots els altres del centre de la ciutat, formant un tauler d'escacs, amb la regió on la ciutat es trobava com a centre avui és la plaça Olímpio Campos, o plaça de la Catedral. En aquest carrer, hi havia diversos anacards en tot el seu llarg i alguns lloros i guacamais s'asseien a les branques per menjar i descansar. D'aquest fet, tenim una visió d'on prové el nom Aracaju (ara= guacamai; caju= arbre de l'anacard).
L'extint idioma boimé no classificat (també escrit poyme) era parlat pels pobles indígenes prop d'Aracaju al riu São Francisco.
La terra de l'actual Aracaju es trobava en una sesmaria donada a Pero Gonçalves per la corona portuguesa cap al 1602. La terra constava de 160 km de costa amb petits pobles de pescadors. L'any 1699 es va registrar un poble anomenat Santo Antônio de Aracaju. Es trobava a la desembocadura del riu Sergipe a l'oceà Atlàntic, i va ser fundat per João Mulato, un indígena brasiler. L'assentament va créixer poc al segle xviii i formava part de la parròquia de Nossa Senhora do Perpétuo Socorro do Tomar do Cotinguiba. La capital de São Cristóvão presentava nombroses dificultats com a capital de Sergipe, principalment la seva ubicació a l'interior. São Cristóvão només tenia un petit port al costat d'un riu, i només s'hi accedia amb embarcacions petites. Com a resultat, els grans vaixells no podien aterrar a Sergipe. Els funcionaris governamentals de Sergipe van començar la recerca de terres per a una nova capital a la dècada de 1850. La platja que ara es troba a Aracaju prop de la desembocadura del riu Sergipe va ser un gran punt d'interès. El govern de l'estat va traslladar la duana i l'Oficina Provincial d'Ingressos a aquest lloc. També van construir una oficina de correus i una subestació de policia. A més, es va construir un port a la platja, anomenat Atalaia.
La capital de l'estat de Sergipe es va desplaçar de São Cristóvão a Aracaju el 17 de març de 1855.[5] L'any 1900 es va començar a pavimentar amb pedres regulars i es van fer obres d'embelliment i sanejament.[6] Centre del poder polític-administratiu, la Praça do Palácio (actualment Praça Fausto Cardoso) va ser el punt de partida del creixement de la ciutat, ja que tots els carrers estaven ordenats geomètricament per acabar al riu Sergipe.
Donat que Aracaju va sorgir amb l'objectiu d'acollir la capital de la província de Sergipe del-Rei, que fins aquest moment estava situada a la ciutat de São Cristóvão, segons alguns historiadors, el Centro (Barri del Centre) va ser dissenyat amb "urbanisme" des del principi, ja que els primers carrers estan organitzats d'una manera que s'assembla a un tauler d'escacs.[7] A partir dels anys 70, la ciutat va créixer a partir de projectes d'habitatge allunyats de Centro. Des de la dècada del 2000, Aracaju va començar a fer-se més dens i a créixer verticalment. S'ha criticat el creixement desordenat dels darrers anys, que provoquen problemes circulatoris i de sanejament bàsic.[8]
Segons la divisió regional vigent des de 2017, establerta per l'IBGE,[9] el municipi pertany a les Regions Intermèdia i Immediata d'Aracaju. Fins aleshores, amb les divisions vigents en microregions i mesorregions, formava part de la microregió d'Aracaju, que al seu torn estava inclosa a la mesorregions del Sergipano Oriental.[10]
El sòl de la ciutat estava compost principalment per sorra i, en zones d'estuari (com als barris de Salgado Filho, Grageru, São José, Porto Dantas i Coroa do Meio), era un manglar, constantment inundat. Avui dia, una gran part del manglar està coberta per formigó a diversos punts de la ciutat. La vegetació original i el manglar, que es trobava principalment a la vora del riu Sergipe, estan gairebé completament enterrats. Al nord de la ciutat es troben les zones més altes, amb èmfasi en el turó Urubu, que té una altitud màxima d'aproximadament 100 m. A prop hi ha diversos turons que donen un caràcter accidental al relleu local, com és el cas dels barris de Cidade Nova i Dezoito do Forte. Els edificis de poca altura faciliten la circulació de l'aire, ajudant a pal·liar les altes temperatures que afecten la ciutat la major part de l'any. Contràriament al que passa a les capitals costaneres, la densitat urbana de la capital es troba a la riba de l'estuari del riu Sergipe i els seus afluents. A primera línia de mar, hi ha hotels i cases de vacances situats als barris Atalaia, Coroa do Meio i la zona d'Expansão, barrejant-se amb la creixent urbanització residencial d'aquestes zones en les dues últimes dècades.
Les unitats que conformen el marc morfològic són les safates sedimentàries, plana fluvial-marina i plana marina. Relleu dessecat de tipus turó. Aprofundiment del drenatge molt feble i ampliació de les seves formes. Els altiplans sedimentaris són un conjunt de cotes baixes, en forma de taula, separades per valls de fons pla, on es desenvolupen àmplies planes inundables. El terreny pla fa que la bicicleta sigui molt adequada, ja que aquest és el mitjà de transport que fomenta l'Ajuntament. Escollir una bicicleta ajuda a reduir la congestió i allibera el transport públic. Malgrat això, la bicicleta continua sent un mitjà de transport per a les classes més baixes. Hi ha uns grans carrils bici a la ciutat. Les més antigues es troben a l'avinguda Augusto Franco, a l'avinguda Beira Mar, i més recentment, a l'avinguda São Paulo (cap als barris més perifèrics), i a la platja de l'Atalaia.
El municipi d'Aracaju consta actualment d'una sola seu dels districtes.[1]
Barris d'Aracaju | |||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
# | Barri | # | Barri | # | Barri | ||||||||||
1 | Centro | 14 | Novo Paraíso | 27 | Ponto Novo | ||||||||||
2 | Getúlio Vargas | 15 | América | 28 | Luzia | ||||||||||
3 | Cirurgia | 16 | Siqueira Campos | 29 | Grageru | ||||||||||
4 | Pereira Lobo | 17 | Soledade | 30 | Jardins | ||||||||||
5 | Suíssa | 18 | Lamarão | 31 | Inácio Barbosa | ||||||||||
6 | Salgado Filho | 19 | Cidade Nova | 32 | São Conrado | ||||||||||
7 | 13 de Julho | 20 | Japãozinho | 33 | Farolândia | ||||||||||
8 | Dezoito do Forte | 21 | Porto Dantas | 34 | Coroa do Meio | ||||||||||
9 | Palestina | 22 | Bugio | 35 | Aeroporto | ||||||||||
10 | Santo Antônio | 23 | Jardim Centenário | 36 | Atalaia | ||||||||||
11 | Industrial | 24 | Olaria | 37 | Santa Maria | ||||||||||
12 | Santos Dumont | 25 | Capucho | 38 | Zona de Expansão | ||||||||||
13 | José Conrado de Araújo | 26 | Jabotiana | 39 | São José | ||||||||||
Font: Mapa Municipal Oficial[11] |
Erròniament, alguns complexos d'habitatges d'Aracaju sovint s'anomenen barris, ateses les seves grans dimensions territorials. Alguns exemples són: Augusto Franco (a Farolândia), Sol Nascente, JK, Santa Lúcia (a Jabotiana), Dom Pedro i Agamenon Magalhães (a José Conrado).
La salut a Aracaju està gestionada per l'Àrea de Salut Municipal, que planifica i executa les actuacions a la zona, d'acord amb els principis del Sistema Único de Saúde (SUS).[12] Hi ha quatre establiments sanitaris públics amb hospitalització i setze establiments sanitaris privats amb hospitalització. Hi ha 2.491 llits, dels quals 2.053 estan disponibles per al Sistema Únic de Saude (2002, IBGE). La ciutat té 44 unitats de salut familiar del Programa de salut familiar (PSF).[13] El 16,81 per cada mil nens nascuts vius moren abans de complir un any.[14]
Aracaju és servit per l'Aeroport de Santa Maria, un aeroport comercial nacional. Data de 1952 i va entrar en funcionament l'any 1958. L'aeroport està situat al barri de Santa Maria de la ciutat i es troba a 12 km del centre d'Aracaju.[15] Compta amb 24 vols diaris des de les ubicacions més variades. Les destinacions directes diàries (sense escala/connexió) són: Brasília (BSB), Recife(REC), Rio de Janeiro (GIG), São Paulo (CGH/GRU), Campinas (VCP) i Salvador (SSA).
Aracaju es troba al segment nord de la BR-101, una de les principals carreteres longitudinals nord-sud al Brasil. També és el punt més oriental de la BR-235, una carretera incompleta que es preveu que vagi des d'Aracaju a l'oest fins a Novo Progresso, Pará.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.