Aragonès medieval
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Aragonès medieval és l'aragonès que es parlava en l'edat mitjana a la major part del Regne d'Aragó. També s'anomena "aragonès medieval" a la traça d'escriure aquesta llengua, que no representava tots els caràcters de la parla popular, però per aquest concepte d'escriure en aragonès medieval existeix el terme més específic de scripta medieval aragonesa, que era la forma del romanç aragonès que es feia servir als documents i texts oficials de l'edat mitjana.
Altres noms | Navarrès-Aragonès |
---|---|
Tipus | llengua |
Ús | |
Estat | Regne d'Aragó |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques navarrès-aragonès | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Ha perdurat fins als nostres dies gràcies a documents oficials i obres literaries, principalment dels segles xii, xiii, xiv i xv.
Alfons II va firmar l'any 1180 a Daroca un text en aragonès adreçat als habitants de Villel. En temps de Jaume I ja hi ha texts extensos en aragonès com el "Vidal Major" o documents del Monestir de Veruela com la carta pobla de Pozuelo d'Aragó (1245).
L'oficialitat del romanç aragonès es va produir quan Pere III el Gran va entrar en el monopoli de l'escriptura que tenia l'església, (en llatí), creant un monopoli reial en escriptura romanç aragonesa. Va quedar fixada una forma d'escriure en tot el Regne d'Aragó que ja quasi no representava variants locals, excepte l'àrea sud-occidental corresponent a les comunitats aragoneses, on s'escrivia diferent.