From Wikipedia, the free encyclopedia
Armando Cotarelo Valledor (Vega de Ribadeo (avui A Veiga), Astúries, 28 de desembre de 1879 - Madrid, 8 de desembre de 1950) va ser un escriptor, historiador, polític i crític literari asturià. Encara que asturià de naixement, lingüística i culturalment sempre es va considerar gallec. Era fill d'Emilio Cotarelo y Mori, va estar casat amb la compostelana María Botana Sieiro.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 desembre 1879 A Veiga (província d'Astúries) |
Mort | 8 desembre 1950 (70 anys) Madrid |
Procurador a Corts | |
13 maig 1949 – 14 desembre 1950 – Carlos Ruiz del Castillo y Catalán de Ocón → Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes | |
Diputat a Corts | |
12 febrer 1919 – 16 març 1920 Circumscripció electoral: Santiago de Compostel·la | |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Central |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | historiador |
Ocupador | Universitat de Santiago de Compostel·la Universitat Central Instituto de España |
Partit | Partit Liberal |
Membre de | |
Família | |
Pare | Emilio Cotarelo |
Premis Dia de les Lletres Gallegues (1984) | |
Va estudiar Filosofia i Lletres a Madrid i va ser nomenat Catedràtic de Llengua i Literatura espanyoles en Santiago de Compostel·la el 1904, a més de ser membre de la Reial Acadèmia Gallega (des de 1920) Reial Acadèmia Espanyola (des de 1929) ocupant una cadira per a la llengua gallega.[1] Va participar en el moviment de les Irmandades da Fala (1916) i va fundar les revistes Romanadas i Ultreya[2] el 1919. També fou elegit diputat per Santiago de Compostel·la dins del sector Prietista del Partit Liberal Fusionista a les eleccions generals espanyoles de 1919.[3] El 1923 va ser nomenat primer president del Seminari d'Estudis Gallecs. El 1939 va obtenir la càtedra de Filologia galaicoportuguesa a la Universitat Central de Madrid. El 1942 va ingressar en la Reial Acadèmia de la Història i secretari general perpetu de l'Instituto de España.[4] El 1949 va ser Procurador en Corts per representació acadèmica.[3] Va morir el 1950. Se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues de 1984.
Actualment existeix un dia institut a Vilagarcía de Arousa amb el seu nom.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.