From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat de Rio de Janeiro, oficialment Arquebisbat de Sant Sebastià de Rio de Janeiro (portuguès: Arquidiocese de São Sebastião do Rio de Janeiro; llatí: Archidioecesis Sancti Sebastiani Fluminis Ianuarii) és una seu metropolitana de l'Església catòlica al Brasil que pertany a la Regió eclesiàstica Leste 1. El 2014 tenia 3.870.000 batejats sobre 6.033.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Orani João Tempesta, O.Cist.
Archidioecesis Sancti Sebastiani Fluminis Ianuarii | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Brasil | ||||
Parròquies | 265 | |||
Conté la subdivisió | Barra do Piraí-Volta Redonda, Duque de Caxias, Itaguaí, Nova Iguaçu, Valença | |||
Població humana | ||||
Població | 6.498.837 (2017) (5.415,7 hab./km²) | |||
Llengua utilitzada | portuguès | |||
Religió | romà | |||
Geografia | ||||
Part de | Leste 1 | |||
Diòcesi | (província eclesiàstica de Rio de Janeiro) | |||
Superfície | 1.200 km² | |||
Limita amb | ||||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Creació | 19 de juliol de 1575 | |||
Patrocini | Sant Sebastià Santa Anna | |||
Catedral | Sant Sebastià | |||
Organització política | ||||
• Arquebisbe metropolità | cardenal Orani João Tempesta, O.Cist. | |||
Lloc web | arquidiocese.org.br | |||
L'arxidiòcesi comprèn la ciutat de Rio de Janeiro, on es troba la catedral de Sant Sebastià. Al territori, a més, hi ha quatre basíliques menors: la Immaculada Concepció, Nostra Senyora de Lorda, Santa Teresa de l'Infant Jesús i el Cor Immaculat de Maria; i dos santuaris arxidiocesans: el santuari de Nostra Senyora de la Gràcia de la Medalla Miraculosa i el santuari del Crist Redemptor del Corcovado.
El territori s'estén sobre 1.261 km², i està agrupat en 265 parròquies, agrupades en 7 vicariats: urbà, suburbà, nord, est, sud, Jacarepaguá i Leopoldina.
La província eclesiàstica de Rio de Janeiro, instituïda el 1892, comprèn les següents diòcesis sufragànies:
La prelatura territorial de São Sebastião do Rio de Janeiro va ser erigida el 19 de juliol de 1575 amb la butlla In supereminenti militantis Ecclesiae del Papa Gregori XIII, amb territori desmembrat de la diòcesi de San Salvador de Bahia (avui arxidiòcesi). Originalment era sufragània del Patriarcat de Lisboa.
El 16 de novembre de 1676 la prelatura territorial va ser elevada a diòcesi amb la butlla Romani Pontificis del Papa Innocenci XI, i va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Sant Salvador.
El 6 de desembre de 1745 va cedir part del seu territori per a la creació de la prelatura territorial de Cuiabá (avui arxidiòcesi) i Goiás (avui diòcesi) i de les diòcesis de Mariana i de San Paolo (ambdues avui arxidiòcesis).
El 7 de maig de 1848 va donar una altra porció de territori per a la creació de la diòcesi de Porto Alegre (avui arxidiòcesi).
Il 27 d'abril de 1892 cedí una porció addicional del territori per a la creació de la diòcesi de Niterói (ara arxidiòcesi) i contextualment va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana amb la butlla Ad universas orbis Ecclesias del Papa Lleó XIII.
El 1905 l'arquebisbe Joaquim Arcoverde de Albuquerque Cavalcanti va esdevenir el primer cardenal brasiler.
El 15 d'agost de 1907 va cedir encara una part del territori per tal que s'erigís l'abadia territorial de Nossa Senhora do Monserrate do Rio de Janeiro, suprimida 6 de maig de 2003 i s'integrada de nou en el territori de la mateixa arxidiòcesi de Rio de Janeiro.
A finals del 2014, la diòcesi tenia 3.870.000 batejats sobre una població de 6.033.000 persones, equivalent al 64,1% del total.
any | població | sacerdots | diàques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 1.400.000 | 2.000.000 | 70,0 | 536 | 250 | 286 | 2.611 | 414 | 2.205 | 105 | |
1962 | 2.800.000 | 3.500.000 | 80,0 | 669 | 264 | 405 | 4.185 | 523 | 2.453 | 138 | |
1970 | 3.400.122 | 4.651.669 | 73,1 | 646 | 237 | 409 | 5.263 | 519 | 2.950 | 194 | |
1976 | 3.684.200 | 4.251.918 | 86,6 | 832 | 271 | 561 | 4.428 | 1 | 665 | 2.467 | 198 |
1980 | 4.790.219 | 5.443.431 | 88,0 | 640 | 255 | 385 | 7.484 | 3 | 554 | 1.999 | 208 |
1990 | 4.945.000 | 6.097.000 | 81,1 | 582 | 252 | 330 | 8.496 | 10 | 426 | 1.991 | 226 |
1999 | 4.491.000 | 5.677.000 | 79,1 | 575 | 277 | 298 | 7.810 | 33 | 365 | 1.634 | 238 |
2000 | 3.880.074 | 5.598.953 | 69,3 | 563 | 285 | 278 | 6.891 | 33 | 384 | 1.260 | 240 |
2001 | 3.880.012 | 5.598.863 | 69,3 | 559 | 274 | 285 | 6.940 | 35 | 371 | 1.299 | 241 |
2002 | 4.041.954 | 5.857.904 | 69,0 | 613 | 298 | 315 | 6.593 | 33 | 411 | 1.228 | 242 |
2003 | 4.059.527 | 5.857.904 | 69,3 | 582 | 318 | 264 | 6.975 | 34 | 361 | 1.214 | 242 |
2004 | 3.556.095 | 5.857.895 | 60,7 | 592 | 314 | 278 | 6.006 | 42 | 384 | 1.117 | 246 |
2010 | 3.737.000 | 6.158.000 | 60,7 | 602 | 323 | 279 | 6.207 | 124 | 390 | 654 | 252 |
2014 | 3.870.000 | 6.033.000 | 64,1 | 579 | 334 | 245 | 6.683 | 168 | 334 | 1.024 | 265 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.