1905
any From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
1905 (MCMV) va ser un Any comú començat en diumenge del calendari gregorià i un any comú que començava en dissabte del calendari julià, l'any 1905 de les designacions Era Comuna (CE) i Anno Domini (AD), l'any 905 del segon mil·lenni, el cinquè any del segle XX i el sisè any de la dècada del 1900. A principis de 1905, el calendari gregorià anava 13 dies per davant del calendari julià, que es va mantenir en ús localitzat fins al 1923.
Remove ads
Esdeveniments
- Països Catalans
- 19 de març, Reus: vinculat al Centre de Lectura, s'instal·la un escenari per a les representacions de la Secció Dramàtica, el que seria el primer teatre de l'entitat, creat per iniciativa d’un grup d’aficionats i per subscripció popular.[1]
- 20 d'abril, Barcelona: Es publica a la revista «Joventut» l'últim plec de la novel·la Solitud, de Caterina Albert.[2]
- 22 d'abril, Barcelona: S'inaugura al Paral·lel el Teatre Victòria, encara anomenat Teatro Pabellón Soriano, popularment "El Suri".[3]
- 23 d'abril, Barcelona: Es fa l'acte de col·locació de la primera pedra del Palau de la Música, que ha de ser la seu de l'Orfeó Català.[4]
- 25 de novembre, Barcelona: Fets del ¡Cu-Cut!, militars espanyols assalten el local del setmanari "¡Cu-Cut!" i del diari La Veu de Catalunya i el govern espanyol, suspèn les garanties constitucionals a la ciutat i impulsa la Llei de Jurisdiccions. Francesc Macià abandona l'exèrcit arran d'aquests fets.[5]
- Barcelona: el director de cinema aragonès-català Segundo de Chomón roda la primera pel·lícula de la història que utilitza el sistema d'animació Stop-motion, fotograma a fotograma.
- Cotlliure, Rosselló: els pintors Matisse i Derain fan una estada al poble arran de la qual hi neix el fauvisme.
- Resta del món
- 11 d'abril, Berna, Suïssa: Albert Einstein publica un article sobre la relativitat especial.
- 25 d'octubre, imperi Rus: Revolució russa de 1905, els ferroviaris declaren la vaga general,
- 9 de desembre, Dresden, Alemanya: estrena de l'òpera Salomé de Richard Strauss a la Königliches Opernhaus.
- Batalla de Tushima
Premis Nobel
Remove ads
Naixements
- Països Catalans
- 13 de gener - Vilafranca del Penedès: Anna Maria de Saavedra i de Macià, escriptora i mestra catalana (m. 2001).[6]
- 5 de febrer - Sabadell, Vallès: Miquel Carreras i Costajussà, advocat, historiador, arxiver i filòsof sabadellenc.
- 27 de febrer - Barcelona: Teresa Condeminas i Soler, pintora noucentista catalana (m. 2002).[7]
- 4 de març - Barcelona: Francesc Masclans i Girvès, mestre i botànic català (m. 2000).
- 8 de març - Ripoll: Dolors Prat i Coll, la petita Montseny, líder anarcosindicalista catalana.[8]
- 21 de març - Barcelona: Joan Coromines i Vigneaux, lingüista especialitzat en etimologia i toponímia, autor del "Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana" i de l'"Onomasticon Cataloniae".[9]
- 10 d'abril - Benissanet: Cinta Font Margalef, llevadora, practicant, docent i funcionària de la Generalitat, exiliada a França i Mèxic.[10]
- 26 d'abril - Santa Coloma de Gramenet: Antoni Puigvert i Gorro, uròleg català (m. 1990).[11]
- 23 de maig - Banyeres del Penedès: Josep Cañas i Cañas, escultor i dibuixant (m. 2001).[12]
- 3 d'agost - Barcelona: Xavier Benguerel i Llobet, escriptor català (m. 1990).[13]
- 8 de novembre - Maials, Lleidaː Teresa Vilasetrú, mestra lleidatana exiliada a Mèxic.[14]
- 4 de desembre - Barcelona: Maria Soteras i Maurí, jurista catalana (m. 1976).[15]
- 8 de desembre - Calonge, Girona: Josep Maria Vilaseca Sabater, radiòleg.
- Vilassar de Mar, Maresme: Elvira Homs Ferrés, pintora catalana (m. 1954).[16]
- Barcelona: Enriqueta Pascual Benigani, pintora i lacadora catalana (m. 1969).[17]
- Resta del món
- 2 de gener, Londres, Anglaterra: Michael Tippett, compositor anglès (m.1998).[18]
- 3 de gener, Madrid, Luisa Carnés, escriptora i periodista espanyola de la Generació del 27, exiliada a Mèxic.[19]
- 5 de gener, Portomaggiore, Ferrara: Mafalda Favero, soprano italiana (m. 1981).[20]
- 25 de gener, Caldwell, Texas: Julia Smith, pianista, compositora i escriptora musical estatunidenca (m. 1989).[21]
- 1 de febrer, Tívoli, Regne d'Itàlia: Emilio Gino Segrè, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1959
- 7 de febrer, Estocolm, Suècia: Ulf von Euler, metge i farmacòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (m. 1983).
- 12 de febrer, Madrid: Frederica Montseny i Mañé, política, escriptora i líder anarquista espanyola.[22]
- 15 de febrer, Buffalo, EUA: Harold Arlen, compositor de cinema nord-americà. (m. 1986).[23]
- 15 de febrer, Valparaíso (Xile): Roberto Rey, actor xilè fill d'espanyols (m. 1972).[24]
- 17 de febrer, Budapest: Rózsa Politzer, més coneguda com a Rózsa Péter, matemàtica hongaresa (m. 1977).[25]
- 2 de març, Ciutat de Panamà: Roberto Francisco Chiari Remón, president panameny.
- 19 de març, Mannheim, Baden (Alemanya): Albert Speer arquitecte i ministre d'Armament de l'Alemanya nazi de 1942 a 1945 (m. 1981).[26]
- 22 de març, Kíev (Imperi Rus): Grigori Kózintsev, director de cinema soviètic (m. 1973).[27]
- 3 d'abril, Le Vieux-Marché: Anjela Duval, poeta bretona (m. 1981)[28]
- 9 d'abril, J. William Fulbright, polític estatunidenc.[29]
- 11 d'abril, Budapest, Hongria: Attila József, poeta hongarès (m. 1937).[30]
- 18 d'abril,
- Hoquiam, Washington (EUA): George Herbert Hitchings, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina de 1988 (m. 1998).[31]
- Corfú: Margarida de Grècia, princesa de Grècia i de Dinamarca (m. 1981).[32]
- 26 d'abril, París, França: Jean Vigo, director de cine
- 5 de maig, Nàpols: Maria Caniglia, soprano dramàtica italiana (m. 1979)[33]
- 8 de maig, Varsòvia, Polònia: Karol Borsuk, matemàtic i topòleg.
- 9 de maig, Roma: Lilí Álvarez, pluriesportista, escriptora i periodista espanyola (m. 1998).[34]
- 24 de maig, Krujilin, Rússia: Mikhaïl Xólokhov, novel·lista soviètic, Premi Nobel de Literatura del 1965 (m. 1984).[35]
- 4 de juny, Guanabacoa, Cuba: José Justiniani Echániz, pianista cubà instal·lat als Estats Units
- 13 de juny, Qingpu, Jiangsu (Xina): Chen Yun, nascut amb el nom de Liao Chenyun,polític xinès (m. 1995).[36]
- 19 de juny, Baltimore, Maryland: Mildred Natwick, actriu nord-americana d'escena, cinema i televisió (m. 1994).[37]
- 20 de juny, Nova Orleans: Lillian Hellman, dramaturga i guionista estatunidenca (m. 1984).[38]
- 21 de juny, París (França): Jean-Paul Sartre, filòsof francès pare de l'existencialisme (m. 1980).[39]
- 10 de juliol, Vitòriaː Ernestina de Champourcín, poeta espanyola de la Generació del 27.[40]
- 15 de juliol, Allenhurst: Dorothy Fields, llibretista i lletrista americana (m. 1974).[41]
- 18 de juliol, Woods Hole, Massachusetts: Mary Sears, oceanògrafa pionera de l'oceanografia moderna (m. 1997).[42]
- 21 de juliol, Madrid: Miguel Mihura, dramaturg espanyol.
- 25 de juliol,
- Rusçuk, Imperi Austrohongarès: Elias Canetti, escriptor en llengua alemanya, Premi Nobel de Literatura de l'any 1981.[43]
- Union Hill, Nova Jersey: Lila Lee, estrella del cinema mut (m.1973).[44]
- 29 de juliol,
- Nova York: Clara Bow, actriu novaiorquesa del cinema mut (m. 1965).[45]
- Jönköping, Suècia: Dag Hammarskjöld, Secretari General de l'ONU i Premi Nobel de la Pau de 1961
- 6 d'agost, Cabestany: Maria Montserrat Capdevila d'Oriola, una de les primeres matemàtiques de l'Estat espanyol (m. 1993).[46]
- 12 d'agost, Madrid: Juana Capdevielle, intel·lectual i bibliotecària espanyola assassinada pels revoltats en la Guerra Civil (m. 1936).[47]
- 16 d'agost, Tecalitlán, Jalisco: Sarah Stewart, viròloga mexicano-estatunidenca pionera en la recerca dels Polyomavirus (m. 1976).[48]
- 24 d'agost, Estocolm: Sven Stolpe, intel·lectual suec.
- 25 d'agost, Buenos Aires, Argentina: Celia Gámez, actriu de revista i opereta argentina (m. 1992).[49]
- 3 de setembre, Nova York, EUA: Carl David Anderson, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de 1936 (m. 1991).[50]
- 4 de setembre, Londres, Anglaterra: Mary Renault, escriptora anglesa (m. 1983).[51]
- 18 de setembre, Estocolm, Suècia: Greta Garbo, actriu sueca.[52]
- 24 de setembre, Ḷḷuarca, Espanya: Severo Ochoa, metge i bioquímic de nacionalitat espanyola –i a partir del 1956 també nord-americana–, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959 pels seus estudis sobre la replicació de l'ADN.
- 30 de setembre, Leeds, Anglaterra: Nevill Francis Mott, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1977 (m. 1996).[53]
- 8 d'octubre, Buenos Aires, República Argentina: Rodolfo Sciammarella, compositor argentí.
- 14 d'octubre, Berlín: Ruth Bernhard, fotògrafa americana, alemanya de naixement, que es donà a conèixer amb els seus nus (m.2006).[54]
- 23 d'octubre, Nova York, Estats Units: Gertrude Ederle, nedadora estatunidenca (m. 2003).[55]
- 21 de desembre, Londres (Anglaterra): Anthony Powell, escriptor, editor i crític anglès (m. 2000).
- Roubaix, Flandes: Maurice Nédoncelle, filòsof francès.
- John Gutmann, fotògraf alemany.
- Joseph Heinz Eibl, jurista i músic
- Garrapinillos, Saragossa: José Ramón Arana, escriptor espanyol considerat un dels millors narradors de l'exili en llengua espanyola
- La Ribera: Octavio Montserrat Chapa-Luna, músic.
Remove ads
Necrològiques
- Països Catalans
- 13 de juliol - València: Josep Espí i Ulrich, compositor i músic valencià (n. 1849).
- 3 d'agost - Sarrià: Francesc Mora Borrell, arquebisbe de Monterey - Los Angeles (n. 1827).
- 16 d'agost - Barcelona, Barcelonès: Emili Vilanova i March, escriptor català (n. 1840)
- 4 de desembre - Maó, Menorca: Maria Elena Maseras i Ribera, metgessa i pedagoga catalana (n. 1853).[56]
- Madrid: Salvador Escolá Arimany, pintor.
- Resta del món
- 9 de gener - Marsella: Louise Michel, destacada anarquista francesa i una de les principals figures de la Comuna de París.[57]
- 18 de febrer - Anvers, Bèlgica: Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc.
- 24 de març - Amiens, França: Jules Verne, escriptor.[58]
- 18 d'abril - Madrid, Espanya: Juan Valera y Alcalá Galiano, diplomàtic, polític i escriptor andalús.
- 29 d'abril: Edmund Beckett, advocat, rellotger i arquitecte
- 12 de maig - Neuwaldegg: Mila Kupfer-Berger, soprano dramàtica austríaca.
- 23 de maig - Melroseː Mary Livermore, infermera, periodista, sufragista i reformista nord-americana (n. 1820).[59]
- 25 d'agost - Múnic: Felix vom Rath, compositor alemany.
- 28 d'octubre - París: Alphonse Allais, humorista i escriptor francès (n. 1854).[60]
- 2 de novembre - Würzburg, Suïssa: Albert von Kölliker, anatomista, embriòleg, fisiòleg, zoòleg i botànic suís.
- 7 de novembre - Londres, Florence Dixie, viatgera i escriptora escocesa, corresponsal de guerra i feminista (n. 1855).[61]
- 23 de novembre - Innsbruck, Àustria: Otto Stolz, matemàtic.
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads