Arquites de Tarant
filòsof de l'Antiga Grècia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Arquites de Tarant (grec antic: Ἀρχύτας ὁ Ταραντίνος) (Tàrent, c. 430 aC - Tàrent, c. 345 aC) va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics. Era famós també per la seva integritat i les seves virtuts. Va néixer a Tarant, fill de Mnasarc o Mnasàgores, o bé d'Histieu, i se suposa que fou contemporani i potser amic de Plató, amb qui hauria coincidit en l'Acadèmia.[1]
Bust trobat a Herculanum, tradicionalment identificat com Arquites, ara suposadament Pitagores | |
Nom original | (grc) Ἀρχύτας ὁ Ταραντίνος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (grc) Ἀρχύτας c. 430 aC Tàrent (Itàlia) |
Mort | c. 345 aC (84/85 anys) Tàrent (Itàlia) |
Causa de mort | naufragi |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques i música |
Ocupació | matemàtic, musicòleg, enginyer, filòsof, físic, polític |
Activitat | (Floruit: segle IV aC ) |
Idea | arque = nombre, geometria analítica, corba d'Arquites |
Moviment | Pitagòrics i filosofia presocràtica |
Professors | Filolau |
Alumnes | Eudox de Cnidos |
Obra | |
Obres destacables |
Molts dels fets coneguts de la seva biografia ens són coneguts gràcies a la referència de Diògenes Laerci. Va ser deixeble de Filolau, i digne predecessor d'Arquimedes. Va fundar la mecànica i va influenciar Euclides. Va ser el primer a usar el cub en la geometria, va inventar un mètode de geometria analítica, i va acotar les matemàtiques a les disciplines tècniques com la geometria, aritmètica, astronomia i acústica, amb les quals es creu que va poder inventar la politja, el cargol[2] i una espècie de mecanisme articulat amb ales amb el qual, encara que sense èxit, va intentar volar. Fou el primer a aplicar els principis matemàtics a la mecànica.[1]
Fou set vegades estrateg ('general') de Tarant, i es diu que fou sempre victoriós. Com a filòsof, fou membre de l'escola pitagòrica i es creu que va fundar una nova secta. Horaci hi diu: maris et terrae numeroque carentis arenae Mensorem.[1]
Hom li atribueix nombrosos treballs i obres, entre els quals destaca la seva solució a la duplicació del cub.[3] D'acord amb Smith, li fou atribuïda una obra anomenada Περὶ Αὐλῶν, la qual correspondria realment a Arquites de Mitilene. D'altra banda, Diògenes Laerci conserva dues cartes atribuïdes a Arquites,[1] però, segons Huffman, serien espúries, atès que només se li poden atribuir amb certesa uns pocs fragments que totalitzen unes 70 línies de text.[4]