Art Gupta
art de l'imperi Gupta / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'art Gupta és l'art desenvolupat a l'Imperi Gupta, estès sobretot pel nord de la península indostànica entre el 320-550 dC. Aquesta etapa retorna al classicisme indi (literalment, el concepte Gupta significa clàssic). Alhora, és també considerada l'edat d'or índia, que es desenvolupà sota unes condicions socials, polítiques i econòmiques ideals. Existeixen molts detalls de la forma de vida d'aquest imperi preservats a les produccions artístiques, com petits objectes de pedra o terracota, per exemple. Per tant, es tracta d'un moment pròsper, de pau, en el que el desenvolupament artístic, literari i científic estava al seu zenit. Les creences religioses d'aquesta dinastia es veien basades en l'hinduisme vaishnava, és a dir, devots específicament de Vixnu). De la mateixa manera, s'interessaven pel budisme i la seva metafísica, malgrat cap emperador es convertí a aquesta religió.[1]
Conscients del seu propi art de belles formes, l'art Gupta es caracteritza per un art subtil i molt ric, del qual el que més conservem són escultures religioses, de pedra, metall o bé terracota. Els principals centres de tradició escultòrica corresponen a Mathura, centre que treballa en paral·lel a l'escola que es desenvolupa a la regió del Gandhara. Aquest és un centre d'art greco-budista situat a l'actual nord d'Índia i Pakistan. Encara un altre centre cabdal en la producció artística d'època Gupta el trobem a Sarnath. Com veiem, ens trobem davant d'un vast territori, fet que s'amplifica ja que aquest art traspassa fronteres, trobant reminiscències guptes des de l'Himalaya fins l'Àsia central o també Indonesia.[2]
Conservem importants emplaçaments com les coves d'Ajanta, les coves d'Elefanta, ambdues construïdes al mateix període, i d'altres com les coves Ellora, iniciades en aquest. Malauradament, molts temples i obres van ésser destruïdes o es les conservem en molt mal estat en l'actualitat. A les ja mencionades produccions de l'imperi Gupta també cal afegir-hi, amb tota probabilitat, una producció de tèxtils i joies notables que, si bé no s'han conservat, ens en dona testimoni les representacions en escultura i pintura, especialment les d'Ajanta.
L'elegància i l'equilibri caracteritzaren aquesta prospera etapa, en la que res, gran o petit, que les mans Guptes toquessin no es convertís en un veritable obra d'art.