Físic estatunidenc, Nobel 2018 From Wikipedia, the free encyclopedia
Arthur Ashkin (Brooklyn, 2 de setembre de 1922 - Rumson, 21 de setembre de 2020) fou un físic estatunidenc reconegut per la invenció de les pinces òptiques el 1986 que s'utilitzen per manipular àtoms, molècules, virus i cèl·lules biològiques. Per aquesta recerca fou guardonat amb el Premi Nobel de Física 2018.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 setembre 1922 Brooklyn (Nova York) |
Mort | 21 setembre 2020 (98 anys) Rumson (Nova Jersey) |
Formació | Universitat Cornell - Philosophiæ doctor (–1952) Universitat de Colúmbia James Madison High School |
Activitat | |
Camp de treball | Físic i ciència de làsers |
Ocupació | físic, investigador |
Ocupador | Bell Labs Lucent Technologies |
Membre de | |
Interessat en | Òptica |
Premis
| |
Ashkin era fill d'Isadore Ashkin (nascut Aschkinase), immigrant jueu rus que havia emigrat des d'Odessa, actual Ucraïna, i que s'establí a la ciutat de Nova York, i d'Anna Ashkin també immigrant russa.[1] Estudià a la Universitat de Colúmbia, on ja el primer any començà a treballar com a tècnic en la construcció de magnetrons per als dispositius de radar de l'exèrcit nord-americà. Durant el seu segon any de carrera, malgrat ser reclutat per l'exèrcit passà a la reserva per seguir treballant al laboratori durant la resta de la Segona Guerra Mundial. El 1947 s'hi graduà i anà estudiar física nuclear a la Universitat de Cornell per consell del seu germà Julius Ashkin (1920-1982), físic nuclear que havia treballat al Projecte Manhattan amb Richard Feynman i Hans Bethe, tots dos a Cornell. Després d'acabar el seu doctorat, el 1952 rebé una invitació per treballar als Laboratoris Bell a Murray Hill, Nova Jersey, estudiant les microones. El 1961 canvià la seva recerca i es dedicà a l'estudi dels làsers iniciant treballs en oscil·ladors paramètrics i propietats no lineals de fibres òptiques. El 1967 es traslladà a una altra instal·lació dels Laboratoris Bell a Holmdel. Arthur Ashkin es jubilà el 1992, però seguí la seva recerca al seu laboratori particular, que comptava amb alguns dels mateixos equips que utilitzà durant la seva llarga i productiva carrera.[2]
A Holmdel descobrí que podia empènyer esferes de làtex de petites dimensions (micròmetres) a través de l'aigua mitjançant un raig làser.[2] El 1970 proposà que la pressió de radiació permet atrapar i manipular micropartícules.[3] Posteriorment, el 1986, inventà el concepte modern de pinces òptiques, que consisteix en emprar llum làser per atrapar partícules, molècules i àtoms.[4] La seva aplicació més rellevant ha sigut en el camp de la biologia, on s'empra per atrapar virus, bacteris i cèl·lules vives. En cèl·lules eucariotes també s'empra per manipular orgànuls.
El 2018 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per aquestes investigacions, premi que compartí amb Gérard Mourou i Donna Strickland.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.