From Wikipedia, the free encyclopedia
Aryabhatiya (IAST: Āryabhaṭīya) o Aryabhatiyam (IAST: Āryabhaṭīyaṃ), un tractat astronòmic en sànscrit, és el magnum opus i l'únic treball supervivent conegut del matemàtic indi del segle V Aryabhata. El tractat usa un model geocèntric del sistema solar, en el qual el Sol i la Lluna són transportats per epicicles que al seu torn giren al voltant de la Terra. En aquest model, que també es troba a la Paitāmahasiddhānta (cap al 425 dC), els moviments dels planetes estan governats per dos epicicles, un més epicicle petit anomenat manda (lent) i un de més gran śīghra (ràpid).[1]
(sa) आर्यभटीयम् | |
---|---|
Tipus | tractat |
Fitxa | |
Autor | Aryabhata |
Llengua | sànscrit |
Publicació | Imperi Gupta, c. 510 |
Format per | Taula de sinus d'Aryabhata |
Dades i xifres | |
Tema | astronomia índia, astronomia, approximations of π (en) i compte |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.