Arèola (botànica)
botànica / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arèola és la característica distintiva de la família de les cactàcies i serveix per a identificar-la i distingir plantes suculentes semblants però que són d'altres famílies. Les arèoles són gemmes axil·lars altament especialitzades, zones meristemàtiques, clarament visibles i normalment apareixen com petites protuberàncies de colors clars o foscos, d'on sorgeixen grups d'espines.
El meristema que es troba a l'arèola dona origen a espines i, a la subfamília Opuntioideae, també gloquidis, petites espines que es desprenen i que constitueixen una forma de protecció extra. Una altra estructura que es produeix en el meristema areolar és el tricoma, que tenen diferents consistències. Finalment, però no menys important, el meristema areolar també dona origen a les flors en la majoria de les espècies de cactàcies, amb algunes excepcions notables.
Es creu que les arèoles van evolucionar per a adaptar-se al clima àrid del desert, quedant reduïdes a gemmes d'on sorgien fulles rudimentàries que, amb el temps, van passar a convertir-se en espines per protegir les plantes dels depredadors i la calor, així com per reduir la pèrdua d'aigua.
Alguns cactus no tenen espines en les arèoles, però en canvi presenten gloquidis, uns petits coixinets amb vellositats, pèls afilats i curts, molt difícils de treure quan es punxen a la pell. Altres els maquen espines i gloquidis, però tenen pèls llanosos exclusivament, tal com és el cas de les espècies del gènere Lophophora.