Askar Akàiev
From Wikipedia, the free encyclopedia
Askar (Akàievitx) Akàiev (Аскар Акаевич Акаев) o Askar Akàiev (Kyzyl-Bairak, 10 de novembre de 1944) és un acadèmic i polític kirguís, que va ser President de la República Kirguisa des de la independència del país el 1991, fins al seu enderrocament el 2005. Membre del lideratge de la República Socialista Soviètica de Kirguizstan, Akàiev va arribar al poder a octubre de 1990, en ser triat pel Soviet Suprem com a president. Després del cop d'agost i la dissolució de la Unió Soviètica, Akàiev va declarar la independència del seu país i va ser legitimat per un referèndum popular com a primer president del nou estat. Va ser reelegit per un aclaparador marge el 1995, aquesta vegada en eleccions directes.
Durant la seva presidència, a diferència dels països veïns, el govern kirguís era considerat molt més lliberal que els estàndards de l'Àsia central, sent considerat com "Parcialment Lliure" i "electoralment democràtic" per Freedom House. No obstant això, el govern d'Akàiev va ser àmpliament vist com a corrupte i ineficient.[1] A més, iniciant la dècada de 2000, després d'obtenir un tercer mandat en unes qüestionades eleccions, va començar a donar girs autoritaris.[1]
A partir de 2002, l'oposició a Akàiev va començar a créixer i es van realitzar protestes de carrer contra el seu govern. El descontentament va anar augmentant cap a 2005, en apropar-se els següents comicis presidencials. Davant aquesta situació, Akàiev va prometre no presentar-se a un quart mandat. Tot i això, al febrer d'aquell any, es van celebrar eleccions legislatives, en les quals la coalició oficialista va obtenir la victòria enmig d'acusacions de frau electoral i amb dos dels fills d'Akàiev, Aidar i Bermet, rebent escons, la qual cosa va portar a pensar que Akàiev realitzaria una successió presidencial dinàstica. El 22 de març del 2005 va ocórrer un esclat social, amb els manifestants exigint la invalidació dels resultats de les eleccions legislatives i la renúncia d'Akàiev. Davant la possibilitat d'una guerra civil, Akàiev va presentar la seva renúncia el 23 de març i es va exiliar del país. La seva dimissió no va ser legalment reconeguda fins a l'11 d'abril.[1]
El seu enderrocament, conegut com a Revolució de les Tulipes, va ser en gran manera espontani i va mancar d'un líder autèntic, per la qual cosa després de la renúncia d'Akàiev es va desfermar gairebé immediatament una lluita de poder que portaria a l'establiment del règim de Kurmanbek Bakíev, i al seu eventual enderrocament per mitjà d'una revolta similar, la qual establiria una democràcia parlamentària que regeix fins a l'actualitat.