1991

Tipus	any civil i any comú començat en dimarts
Altres calendaris
Gregorià	1991 (mcmxci)
Islàmic	1412 – 1413
Xinès	4687 – 4688
Hebreu	5751 – 5752
Calendaris hindús	2046 – 2047 (Vikram Samvat) 1913 – 1914 (Shaka Samvat) 5092 – 5093 (Kali Yuga)
Persa	1369 – 1370
Armeni	1440
Rúnic	2241
Ab urbe condita	2744
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020
Anys
1988 1989 1990 - 1991 - 1992 1993 1994

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Esdeveniments

Països Catalans

• 11 de febrer: Neix el Club Super 3 a Televisió de Catalunya.
• 17 de juny, la Vall d'Aran: Després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau.
• 17 de setembre, Badalona: s'inaugura el Pavelló Olímpic (o Palau Municipal d'Esports), amb un partit de bàsquet entre el Joventut de Badalona i l'Aris de Salònica.^[1]
• 3 de desembre, Barcelona: s'inaugura l'escultura A Lluís Millet, de l'artista Josep Salvadó Jassans ubicada davant del Palau de la Música Catalana.^[2]
• Es crea la Universitat de Girona, segregant-ne diverses facultats que depenien de la UAB.
• Fundació del grup Accidents Polipoètics.

Resta del món

• 7 de març; Madrid, Espanya: El Congrés dels Diputats aprova la creació de l'Instituto Cervantes.
• 12 de juny:
  • La ciutat russa de Leningrad recupera el seu antic nom de Sant Petersburg.
  • Boris Yeltsin es elegit president de Rússia.^[3]
• 27 d'agost: Moldàvia es declara independent de la Unió Soviètica.^[4]
• 30 d'octubre, Conflicte arabo-israelià: La Conferència de Pau de Madrid comença en un esforç per revifar les negociacions de pau entre Israel i Palestina.^[5]
• Es desfà el grup de música espanyol Objetivo Birmania
• S'estrenen les pel·lícules Antonia i Jane i La petita locomotora
• Fundació de Fénix Directo.

Cinema

Pàgina principal: Portal:Cinema/1991

Còmics

Pàgina principal: Portal:Còmics/1991

Les sèries de Marvel Comics Alpha Flight i The New Mutants aplegaren al número 100: esta última va ser substituïda per X-Force. En canvi, altres com The Transformers foren cancel·lades. El primer número del volum 2 d'X-Men, publicat a l'octubre amb cinc portades diferents, esdevingué el còmic més venut de la història amb una estimació de vora quatre milions d'exemplars.

Música

Pàgina principal: Portal:Música/1991

Premis Nobel

Videojocs

Categoria principal: Videojocs del 1991

M/d	Títol		Sistemes
02/	Adventure Island II		Nintendo
06/28	Aerostar		Game Boy
	Bomber Man		Turbografx
12/02	Famikon janpu tsū saikyō no shichinin		Famicom
	Fuji Golf		Windows
	The Godfather		ordinadors
12/	Monkey Island 2: LeChuck's Revenge		ordinadors
	SimAnt: The Electronic Ant Colony		ordinadors
	SkiFree		PC
06/23	Sonic the Hedgehog		Mega Drive
12/28	Sonic the Hedgehog		GG, MS
03/	Street Fighter II: The World Warrior		recreativa
	Teenage Mutant Ninja Turtles: Fall of the Foot Clan		Game Boy
11/21	Zeruda no densetsu: kamigami no toraifōsu		SFamicom

Pàgina principal: Portal:Videojocs/1991

Al març, Capcom tragué la recreativa Street Fighter II, un videojoc de lluita que marcà el gènere durant la dècada del 1990. Sonic (personatge de Sega) debutà el 23 de juny en el joc homònim de Mega Drive i, més tard, en sengles adaptacions per a Master System i Game Gear.

El primer de juliol, SNK mamprengué la comercialització general de la consola Neo-Geo AES, després de l'èxit de la versió per a hotels. El 23 d'agost eixí al mercat nord-americà la versió local de la Super Famicom, rebatejada Super Nintendo i amb un disseny diferent. El 12 de desembre Sega llançà al Japó el Mega-CD, un lector extern de disc compacte per a la Mega Drive.

Als Japons, Epoch comercialitzà el joc electrònic Barcode Battler, el qual feia ús de codis barrats.

Naixements

Països Catalans

• 2 de gener, Badalona: Mireia Vila Cabiro, jugadora de bàsquet catalana professional.^[6]
• 23 de gener, Barcelona: Clara Basiana i Cañellas, nedadora de natació sincronitzada catalana.^[7]
• 27 de març, Vilassar de Marː Judit Neddermann, cantautora catalana.^[8]
• 24 d'abril, Alacantː Ana Pomares, escriptora valenciana.^[9]
• 10 de juny, Granollers, Vallès Oriental: Pol Espargaró i Villà, pilot vallesà de motociclisme.
• 26 de juny, Tuïr, Rosselló: Angélique Duchemin, boxejadora nord-catalana.^[10]
• 8 d'agost, Terrassa, Vallès Occidentalː Marta Corredera i Rueda, futbolista catalana, que juga de migcampista o de lateral.^[11]
• 28 d'agost, Barcelona: Anna Saliente i Andrés, sociòloga i activista política catalana.^[12]

Resta del món

• 1 de gener, Chicago, Estats Units: Alexandra Grey, actriu i cantant estatunidenca.^[13]
• 6 de gener, Cadis, Andalusia: Marta Carro, futbolista espanyola que juga com a defensa al València CF de la Primera Divisió d'Espanya.^[14]
• 19 de gener, Duće, Croàcia: Petra Martić, jugadora professional de tennis croata.^[15]
• 24 de gener, Los Angeles, USA: Avi Nash, actor nord-americana.
• 2 de febrer, Tyseley, Birmingham: Nathan Delfouneso, futbolista anglès.
• 8 de febrer, Bekoji, Etiòpia: Genzebe Dibaba atleta etíop.^[16]
• 12 de febrer, Niterói, Rio de Janeiro: Martine Grael, regatista de vela brasilera, medalla d'or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.^[17]
• 17 de febrer, Londres: Bonnie Wright, actriu anglesa, coneguda pel seu paper de Ginny Weasley a les pel·lícules de Harry Potter.^[18]
• 5 de març, Terrassa, Vallès Occidental: Victòria Losada –Viky Losada–, futbolista catalana que ocupa la posició de centrecampista.^[19]
• 16 de març, Vallecas: Miguel Cuesta, cantant
• 30 de març, Châteauroux: Gilles Sunu, futbolista francès.
• 7 d'abril, Ceuta, Espanyaː Lorena Miranda, jugadora espanyola de waterpolo, medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres 2012.^[20]
• 15 d'abril, Mannheim, Alemanya: Marco Terrazzino, futbolista.
• 21 d'abril, Londres, Anglaterra: Frank Dillane, Actor i músic britànic
• 3 de maig, Londres: Carlo Acutis, beat per l'Església catòlica (m. 2006).
• 14 d'agost, Tolosa de Llenguadocː Mathilde Becerra, esportista francesa d'alt nivell especialitzada en escalada de dificultat.^[21]
• 18 d'agost, Algesiresː Brisa Fenoy, música (intèrpret i compositora), model, DJ i productora espanyola.^[22]
• 24 d'agost, Alemanya: Stefan Bell, futbolista
• 13 de setembre, Madrid: Eduardo Fernández Rubiño, polític i activista espanyol responsable de l'àrea de xarxes socials de Podem.
• 4 de novembre, Downingtown, Pennsilvània: Adriana Chechik, actriu porno estatunidenca.
• 24 de desembre, Doncaster, Anglaterra: Louis Tomlinson, cantant.

Necrològiques

Països Catalans

• 17 de gener - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (89 anys).
• 30 de gener - Barcelona: Josep Ferrater Mora, filòsof català (n. 1912).
• 22 de març - Terrassa, Vallès Occidentalː Paulina Pi de la Serra i Joly, política i activista cultural catalana (n. 1906).^[23]
• 7 de març - Sant Boi de Llobregat: Concepció Casanova i Danès, filòloga, poeta, mestra i traductora (n. 1906).^[24]
• 4 d'abril - Barcelona: Montserrat Alavedra i Comas, soprano catalana (44 anys).^[25]
• 18 d'abril - Barcelona: Carme Gombau, cantant d'òpera i professora de cant catalana.^[26]
• 24 d'abril - L'Ametlla del Vallès: Margarida Alfonso i Orfila, pianista, compositora i professora de música (n. 1914 o 1915).^[27]
• 9 de maig - Chur, Suïssa: Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní (n. 1916).^[28]
• 15 de maig - Malgrat de Mar: Vicenç Riera-Llorca, escriptor català. (n. 1903).^[29]
• 28 de maig - Palma: Joan Bonet Gelabert ,periodista i escriptor (n. 1918).^[30]
• 9 de juny - Mürzzuschlag, Àustria: Claudio Arrau, pianista xilè d'ascendència catalana (n. 1903).^[31]
• 19 de juny, Figueres, Alt Empordà: Agapit Torrent i Batlle, músic, saxofonista, i compositor, principalment de sardanes (n. 1923).^[32]
• 9 de juliol - Sabadell, Vallès Occidental: Dolors Viñas i Camps, pedagoga i periodista catalana (83 anys).
• 30 de juliol - Barcelona: Fabià Puigserver, escenògraf, figurinista, actor, director teatral, promotor de les arts escèniques (n. 1938).^[33]
• 1 d'agost - Sabadell: Ricard Simó i Bach, biògraf sabadellenc.
• 29 de setembre - Figueresː Mercedes Moner Raguer, pianista figuerenca (n. 1892).^[34]
• 2 d'octubre - Barcelona: Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural.^[35]
• 10 d'octubre, Austràlia: Gabriella Cilmi, cantant
• 18 d'octubre - Palma, Mallorca: Francesc de Borja Moll i Casasnovas, lingüista, filòleg i editor menorquí.
• 24 d'octubre - Fredrikstad, Noruega: Jordi Tell i Novellas, arquitecte i activista polític català, que va desenvolupar la seva trajectòria a Catalunya, Alemanya, Mèxic i Noruega (n. 1907).^[36]
• 10 de novembre - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora en català (45 anys).^[37]
• 1 de desembre - Chicago, Illinois (EUA): George Stigler, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1982 (n. 1911).
• 19 de desembre - Sabadell: Joan Morral i Pelegrí, regidor de l'Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal.
• 24 de desembre - Barcelonaː Maria Àngels Cardona i Florit, biòloga, ecologista i botànica menorquina (n. 1940).^[38]
• Cervera: Pere Menal i Brufal, matemàtic

Resta del món

• 17 de gener - Oslo, Noruega: Olaf V de Noruega, Rei de Noruega (1955-1991) (n. 1903).
• 30 de gener - Boston (EUA): John Bardeen, físic estatunidencs, Premi Nobel de Física dels anys 1956 i 1972 (n. 1908).
• 6 de febrer -
  • Lexington, Massachusetts (EUA): Salvador Luria, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1969 (n. 1912).^[39]
  • Madrid: María Zambrano, professora, filòsofa i assagista espanyola (n.1904).^[40]
• 21 de febrer - Panamà: Margot Fonteyn, ballarina de ballet britànica (m. 1919).^[41]
• 23 de febrer - Pamplonaː Fidela Bernat Aracués, última parlant nadiua del dialecte del basc anomenat roncalès (n. 1898).^[42]
• 3 de març - Honolulu, illes Hawaii, EUA: Murray Teichman, conegut com a Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).^[43]
• 12 de març - Estocolm (Suècia): Ragnar Granit, neurobiòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (n. 1900).
• 17 de març - Madrid: Pilar Primo de Rivera, líder de la Sección Femenina de la Falange Espanyola (n. 1901).^[44]
• 28 de març - Madridː Mikaela, cantant de cobla i actriu espanyola (n. 1935).^[45]
• 1 d'abril - Manhattan, Nova York: Martha Graham, ballarina i coreògrafa estatunidenca, pionera de la dansa contemporània (n. 1894).^[46]
• 3 d'abril - Vevey, cantó de Vaud, Suïssa: Henry Graham Greene, novel·lista anglès (n. 1904).^[47]
• 14 d'abril - Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Zubrisky, violinista argentí.
• 18 d'abril - Madrid: Gabriel Celaya, poeta basc en llengua castellana (n. 1911).^[48]
• 14 de maig - Pequín (Xina): Jiang Qing (en xinès: 江青, en pinyin: Jiāng Qīng ) va ser una destacada líder comunista xinesa, nascuda en un any no ben determinat entre 1912 i 1914 a Zhucheng, província de Shandong. Va ser esposa de Mao Zedong i membre de la Banda dels Quatre.^[49]
• 21 de maig - Sriperumbudur (Índia): Rajiv Gandhi ,fou el sisè Primer ministre de l'Índia. (n. 1944).^[50]
• 6 de juny - Malibú, Califòrnia, Estats Units: Stan Getz, saxofonista estatunidenc de jazz (n. 1927).^[51]
• 19 de juny - Carmel-by-the-Sea, Califòrniaː Jean Arthur, una de les grans actrius estatunidenques dels anys 30 i 40 (n. 1900).^[52]
• 2 de setembre - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Alfonso García Robles, diplomàtic mexicà, Premi Nobel de la Pau de l'any 1982 (n. 1911).^[53]
• 3 de setembre - La Quinta, Califòrnia: Frank Capra, director de cinema nord-americà d'origen italià, guanyador d'un Oscar (n. 1897).
• 7 de setembre - El Cerrito, Califòrnia (EUA): Edwin McMillan, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1951 (n. 1907).^[54]
• 25 de setembre - Niçaː Viviane Romance, actriu teatral, cinematogràfica i televisiva de nacionalitat francesa (n. 1912).^[55]
• 28 de setembre - Santa Mònica, Càlifornia: Miles Davis, considerat un dels trompetistes més influents del Jazz (n. 1926).^[56]
• 7 d'octubre - Roma: Natalia Ginzburg, escriptora italiana (n. 1916).^[57]
• 24 de novembre - Londres, Regne Unit: Farrokh Pluto Bulsara, conegut com a Freddie Mercury, cantant britànic component de The Queen (45 anys).
• 27 de novembre - Praga: Vilém Flusser, filòsof.
• 9 de desembre - Monson, Maine: Berenice Abbott, fotògrafa estatunidenca (n. 1898).^[58]
• 15 de desembre - Kíev, RSS d'Ucraïna: Vasili Zàitsev, franctirador de l'exèrcit roig soviètic.
• 22 de desembre - Palm Springs, Califòrnia: Ernst Krenek, nascut a Àustria, d'origen txec, i naturalitzat estatunidenc (n. 1900).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1991