From Wikipedia, the free encyclopedia
L'assalt al consolat nord-americà a Bengasi es va produir l'11 de setembre de 2012 en aquesta ciutat de l'est de Líbia. Els combats van provocar la mort de quatre nord-americans, entre ells la de l'ambaixador nord-americà al país africà, Christopher Stevens, així com la de diversos soldats i funcionaris.[1][2]
| ||||
Tipus | ofensiva militar | |||
---|---|---|---|---|
Data | 11 setembre 2012 | |||
Localització | Bengasi (Líbia) | |||
Estat | Líbia | |||
Durant la nit de l'11 de setembre, diversos manifestants, entre els quals hi havia alguns criminals, es van congregar enfront del consolat nord-americà a Bengasi per protestar contra La Innocència dels Musulmans, una pel·lícula considerada anti-islàmica i produïda als EUA que ridiculitzava el profeta Mahoma. Paral·lelament, altres concentracions similars van tenir lloc al Caire, Egipte.[1] El viceministre d'Interior per a l'orient de Líbia, Wanis al Sharf, va rebre l'ordre de no intervenir militarment per evitar l'agreujament de la situació.[2]
En aquest precís moment, hi havia 3 persones a l'interior de l'edifici: l'ambaixador Stevens, el tècnic Sean Smith i un guàrdia de seguretat nord-americana. El guàrdia va aconseguir escapar i va tornar al voltant d'una hora després per socórrer a l'ambaixador, però ja no hi era. En algun moment indeterminat, l'ambaixador Christopher Stevens va sortir de l'edifici i es va desplaçar en un cotxe, possiblement juntament amb dos guardaespatlles, i va poder haver estat atacat durant el seu desplaçament en el vehicle.[3][4] D'alguna manera, va arribar a l'hospital, potser escortat per diversos libis, es desconeix si viu o ja mort. El metge que ho va examinar a l'hospital va verificar —després de gairebé 90 minuts intentant reanimar-lo— la seva mort a causa d'una asfíxia per inhalació de fum.[5]
Iniciat ja el 12 de setembre, a les 05:00, un comando de forces nord-americanes es va desplaçar des de Trípoli a Bengasi per rescatar als 32 diplomàtics (que es trobaven refugiats en un edifici proper protegit per forces de seguretat libias) i evacuar als morts, però probablement van ser emboscats i potser morissin 2 soldats i entre 12 i 14 resultessin ferits.[2]
Els cossos dels morts van ser transportats a l'aeroport de Bengasi, per després ser traslladats amb avió a Trípoli i després cap a una base aèria nord-americana a Alemanya per finalment ser repatriats als Estats Units.
En el matí del dimecres, el consolat estava completament buit. Les parets estaven carbonitzades i un petit foc cremava a l'interior d'un dels edificis. Un petit grup d'homes va treballar per extingir les flames i tres homes de seguretat van examinar breument l'escena.[6]
Els morts a causa de l'atac van ser:
El president dels EUA, Barack Obama, i la secretària d'Estat, Hillary Clinton, van encapçalar una solemne cerimònia a la base aèria d'Andrews, on van arribar amb avió els cossos dels morts.[10]
La primera versió dels fets, és que l'atac va ser provocat per radicals islàmics en protesta per la pel·lícula "La Innocència dels Musulmans", una sàtira de Mahoma en el qual li retraten com un inepto que manté relacions sexuals i que dubta fins i tot que anés portador de la paraula d'Al·là.[11]
Per a alguns experts l'atac va ser prèviament planejat en la data simbòlica de l'11-S per radicals musulmans lligats a Al-Qaeda, usant la manifestació sorgida per la pel·lícula "La Innocència dels Musulmans" com a tapadora.[12]
El 15 de setembre, Al-Qaeda en la Península Aràbiga es va adjudicar la responsabilitat de l'atac, en venjança per la mort de #el seu número dos, Abu Yehia al-Libi, en una ofensiva nord-americana a Pakistan.[13]
Una tercera versió, oferta inicialment per les autoritats libies (encara que després va ser descartada) és que l'atac havia estat dut a terme per milicians lleials a l'enderrocat líder Muamar el Gadafi en venjança per la detenció d'Abdullah al Senussi, qui va anar cap del servei d'espionatge durant la dictadura del líder libi.[1]
Com a conseqüència de l'assalt, EUA va decidir enviar 50 marines de la Flota de l'Equip de Seguretat Antiterrorista i dos vaixells de guerra a Líbia, així com evacuar el seu personal diplomàtic al país. Així mateix, es va designar al Buró Federal de Recerca (FBI) i a l'CIA[14] la missió d'investigar l'ocorregut.[15]
Paral·lelament, es va iniciar una operació conjunta amb les autoritats libies per trobar als culpables i es van realitzar diverses detencions.[16][17]
A més, el govern libi va constituir una comissió independent per investigar l'ocorregut.[14]
El malestar de la població libia enfront de la falta de seguretat i a l'excessiu poder a la milícies va donar lloc a una sèrie d'altercats que va acabar forçant la dissolució de diverses brigades.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.