Atac epilèptic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un atac epilèptic o convulsió epilèptica (en anglès:Epileptic seizure) es defineix com un símptoma transitori d'activitat neurològica sincrònica "anormal, excessiva en el cervell".[1] Els efectes poden ser suaus o molt aparents. Es poden manifestar en una alteració de l'estat mental, moviments tònics (en la fisiologia) o moviments convulsius i altres símptomes psíquics (com déjà vu o jamais vu). De vegades no s'acompanya per convulsions però la persona afectada perd el control del seu cos i cau a terra. Malgrat el seu nom, també pot ocórrer en persones que no pateixen epilèpsia.
Tipus | convulsió i seizure (en) |
---|---|
Especialitat | neurologia i epileptologia |
Patogènia | |
Causat per | epilèpsia |
Classificació | |
CIM-10 | G40, P90 i R56 |
CIM-9 | 345.9 i 780.3 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 19011 |
MedlinePlus | 003200 |
eMedicine | 1184846 i 1609294 |
MeSH | D012640 |
Un 4% de les persones tindran un atac convulsiu cap a l'edat dels 80 anys amb una probabilitat de tenir-ne un segon que serà del 30% al 50%.[2][3] El tractament pot reduir la probabilitat de patir un segon atac en un 50%.[3]