From Wikipedia, the free encyclopedia
Audovera (francès Audovère o Audevère) (assassinada a Le Mans el 580), fou una reina franca merovíngia, primera esposa de Khilperic I (539 - †584), rei de Nèustria.
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 533 valor desconegut |
Mort | 580 (46/47 anys) Le Mans (França) |
Causa de mort | homicidi |
Rei dels francs | |
Activitat | |
Ocupació | consort |
Altres | |
Títol | Reina dels Francs |
Cònjuge | Khilperic I (dècada del 540–566) |
Fills | Basina, daughter of Chilperic I, Clovis, Teudeberto, Meroveo II, Childesinda |
Gregori de Tours cita a Audovera en tant que primera esposa oficial de Khilperic I, a qui va donar alguns dels seus fills:
El Líber Historiae Francorum, font relativament tardana (727) i avui dia àmpliament discutida, explica com Audovera va ser manipulada per la seva serventa Fredegunda i repudiada a la seva instigació. En efecte, aprofitant una absència del rei que havia anat a la guerra a Saxònia contra el seu germà Sigebert, Fredegunda hauria abusat de la ingenuïtat de la reina fent-li sostenir ella mateixa el seu sisè fill Khildesinda sobre la pica baptismal. Audovera s'hauria fet així culpable d'esdevenir padrina de la seva pròpia filla i comare del seu marit, el que als ulls de l'Església li prohibia el llit conjugual sota pena de ser acusada d'incest. A la seva tornada de la guerra, Khilperic, assabentat dels fets per Fredegunda, hauria repudiat Audovera per no ser ell mateix excomunicat, i l'hauria enviat a un convent de la ciutat del Le Mans.[2]
Aquesta anècdota il·lustra en les seves grans línies el text anterior de Gregori de Tours que precisa que Khilperic va ser obligat a retornar el conjunt de les seves esposes (légitime(s) i secundàries) per poder casar-se amb la princesa visigoda Galsuinda (vers el 568).
Audovera va ser llavors víctima de la política de Fredegunda de la qual l'objectiu era l'eliminació del primer nucli familiar del seu marit. Segons Gregori de Tours, l'antiga reina va ser assassinada el 580 i dos dels seus fills, Clodoveu i Meroveu, van ser perseguits i morts sota ordre de Fredegunda. Quant a la princesa Basina, va ser violada pels homes de la seva madrastra per tal de ser apartada de la successió reial, i després tancada al convent de Poitiers (dirigit per la reina Radegunda).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.