Cantata de Georg Friedrich Händel From Wikipedia, the free encyclopedia
Aure soavi e liete (HWV 84) és un cantada profana dramàtica barroca composta per Georg Friedrich Händel el 1707 mentre era al servei de la família Ruspoli com a mestre de capella a Roma. L'autor del text és desconegut. Altres catàlegs de la música de Händel la tenen referenciada com a HG l,12 (no hi ha, en canvi, una catalogació HHA).[1] La cantata, en mi bemoll major, està escrita per a soprano sola i baix continu i està estructurada en quatre moviments. La duració de l'execució és d'uns vuit minuts.
Forma musical | obra de composició musical |
---|---|
Compositor | Georg Friedrich Händel |
Gènere | cantata |
Estrena | |
Estrena | 1707 |
Händel compon Aure soavi e liete mentre estava a casa de Francesco Maria Marescotti Ruspoli durant la seva estada a Itàlia. La factura del copista a Ruspoli per la composició està datada el 16 de maig de 1707.[1] En canvi, Burrows fa la hipòtesi que la primera execució podria haver estat en el març del mateix any prop del Palau Ruspoli a Cerveteri.[2] Segons John Mainwaring Handel havia viatjat a Itàlia el 1706 a partir d'una invitació de Ferran de Mèdici. Altres fonts afirmen que Händel hauria estat convidat per Gian Gastone de Mèdici, que Händel havia conegut el 1703–1704 a Hamburg.[3] Els Mèdici desitjaven convertir Florència la capital italiana de la música, i per això cercaven de incorporar els talents més importants del moment. El 1707 Händel va arribar a Roma on, per dos anys, va ser hoste de Ruspoli, que el va nomenar el seu mestre de capella (Kapellmeister).[4][5] Durant aquest període Händel va compondre també l'antífona Salve Regina (HWV 241), que va ser estrenada al castell Ruspoli de Vignanello i la cantata secular Diana Cacciatrice (HWV 79), que va ser estrenada al palau Ruspoli de Cerveteri. Els seus oratoris del 1707, La resurrezione (HWV 47) i The Triumph of Time and Truth (El triomfo del temps i del disinganno) (HWV 46a), ambdós dedicats a Francesco Maria Marescotti Ruspoli, foren representats a Roma en els palaus de les famílies Ruspoli i Ottoboni.[6][7][8] Händel es va quedar a Itàlia fins al 1710 i Antonio Caldara el succeí el 1709 com a mestre de capella de la família Ruspoli.
L'obra està escrita per a soprano sola i clavicèmbal (amb indicacions disperses del baix figurat). La cantata conté dos aparellaments de recitatiu i ària.
L'obra està composta de quatre moviments:
Moviment | Tipus | Tonalitat | Metro | Tempo | Compàs | Text |
---|---|---|---|---|---|---|
1 | Recitatiu | 4/4 | 17 | Aure soavi e liete, ombre notturne e chete, voi dall'estivo ardore, dolci ne difendete. Ma non trova il mio core, nel suo cocente ognor loco amoroso, chi lo difenda o chi gli dia riposo. | ||
2 | Ària | mi bemoll major | 4/4 | Adagio | 21 | Care luci, che l'alba rendete quand'a me cosi belle apparite voi nel cor mille fiamme accendete, ma pietà dell'ardor non sentite. |
3 | Recitatiu | 4/4 | 8 | Pietà, Clori, pietà! se quel che pietà sia dentro al tuo cor si sà, deh! fa che l'alma mia veda e conosca a prova che la pietà nel tuo bel cor si trova. | ||
4 | Ària | sol menor | 3/8 | 34 | Un'aura flebile, un'ombra mobile sperar mi fà, che Clori amabile nell'alma nobile senta pietà. | |
Els moviments no contenen signes de repetició. El nombre dels compassos és el nombre indicat sobre el manuscrit. Les dades són estretes del volum 50 de l'edició Händel-Gesellschaft.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.