Avortament induït
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'avortament induït és l'avortament (la interrupció de l'embaràs) provocada intencionalment abans que el fetus sigui viable o que la gestació hagi assolit entre les vint i les vint-i-vuit setmanes.[1][2] També rep el nom d'interrupció voluntària de l'embaràs, sovint abreujada com a IVE.
CIM-10-PCS | O04 |
---|---|
CIM-9-MC | 779.6 |
MedlinePlus | 002912 |
eMedicine | article/252560 |
La interrupció pot ser provocada amb assistència mèdica o sense, i en qualsevol circumstància social o legal. La paraula prové del verb llatí aborto, al seu torn un freqüentatiu derivat d'aborior, que significa finir, apagar-se, deixar de viure.[3][4] S'ha de distingir de l'avortament espontani o la pèrdua no intencionada de la gestació abans de les 26 setmanes. La prevenció d'embarassos no desitjats i, per tant, de l'avortament induït rau també en una política d'informació i divulgació de mètodes d'anticoncepció eficaços.[5] La imposibilitat d'accedir a una atenció segura, oportuna, asseguible i respectuosa de l'avortament és un greu problema per a la salut pública i una violació dels drets humans.[6] Un problema major, en cas de prohibició, són els avortaments clandestins que es fan en circumstàncies precàries de mala higiene i assistència, i que són causa sovint de complicacions sanitàries fins al punt que segons l'Organització Mundial de la Salut són una de les principals causes de mort materna.[7]
La història de l'avortament indica que la interrupció voluntària de l'embaràs ha estat una pràctica habitual des de fa mil·lennis [8][9] i una realitat social que ha existit al marge de les prohibicions i condemnes ètiques. Encara és prohibit o limitat en societats diverses i permès en d'altres; s'ha anat despenalitzant en molts països, tant del primer, del segon, com del tercer món, sota diversos supòsits. Es considera avortament legal quan es practica seguint la llei que el regula i és il·legal o clandestí quan es realitza malgrat que les lleis del país on es du a terme el prohibeixen o el castiguen.
En el debat sobre l'avortament existeixen controvèrsies de molt diferent caràcter: científiques, sanitàries, socioeconòmiques, ètiques i religioses que, en part, s'arrepleguen en els distints ordenaments jurídics sobre l'avortament en cada país, on la pràctica de l'avortament induït pot considerar-se un dret o un delicte. En països amb lleis liberals, els partidaris d'una prohibició de l'avortament mèdic han creat organitzacions per lluitar per la protecció de la vida humana no nascuda, sovint amb el suport de l'Església Catòlica, que sanciona l'avortament amb l'excomunió.[2] Als països de tradició protestant l'oposició és menys activa.
Sobre els problemes sexuals i de l'embaràs no desitjat, a Catalunya es pot recórrer als Centres d'Atenció Primària, on hi ha una Unitat d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (UASSIR).