cover image

Catalunya (occità: Catalonha, castellà: Cataluña) és un país[1] europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma de l'estat espanyol. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.[2] Té una població estimada de 7.716.760 habitants el 2021 (segons l'IDESCAT).[3]

Aquest article és sobre el país europeu. Pel territori històric i polític vegeu Principat de Catalunya, i per altres definicions Catalunya (desambiguació).

Quick facts: Catalunya, Himne, Epònim, Localització, ...
Catalunya
Catalunya (ca)
Catalonha (oc)
Bandera Escut d'armes

Mapa geogràfic de Catalunya

HimneEls segadors (25 febrer 1993)

Epònimcatalans
Localització
 41° 50′ 15″ N, 1° 32′ 16″ E
EstatEspanya

CapitalBarcelona
Població
Total7.739.758 (2021)
 Densitat242,66 hab./km²
Gentilicicatalà, catalana, catalans, catalanes
Idioma oficialcatalà
castellà
occità
Religióaconfessional
Geografia
Part dePaïsos Catalans
Euroregió Pirineus Mediterrània
Superfície31.895 km²
Banyat permar Mediterrània
Punt més altPica d'Estats (3.143,45 m)
Punt més baixEstany de Vilacolum (−1 m)
Limita amb
Dades històriques
AnteriorCapitania General de Catalunya
Nacionalitat històrica 
Creació 988:  Comtats catalans
1137:  Corona d'Aragó
1283:  Constitucions catalanes
1469:  Reis Catòlics
1715:  Decrets de Nova Planta
1932:  Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
25 octubre 1979:  Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
18 juny 2006:  Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
Estatut d'Autonomia9 de setembre de 1932
18 de setembre de 1979
9 d'agost de 2006 (versió actual)
Esdeveniment clau
Diada nacional
PatrociniSant Jordi i Mare de Déu de Montserrat
Organització política
Org. territorialvegueries i comarques
Forma de governparlamentarisme
Òrgan executiuGovern de Catalunya
Òrgan legislatiuParlament de Catalunya
 President Pere Aragonès i Garcia (2021–)
 Presidenta del ParlamentLaura Borràs
Màxima autoritat judicialTribunal Superior de Justícia de Catalunya
Economia
PIB nominal229.098.023 € (2018)
Monedaeuro
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.cat
ISO 3166-2ES-CT
Codi NUTSES51
Altres

Lloc webweb.gencat.cat…
Close
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans

El territori que actualment es coneix com a Catalunya va ser una possessió de l'Imperi Romà que va passar a mans dels gots i dels alans en el segle v. Els musulmans la van conquerir l'any 712, però en van ser expulsats de la riba nord del Llobregat a les darreries del mateix segle i el començament del següent amb el suport de Carlemany, llavors rei dels francs, qui va crear una sèrie de comtats fronterers per administrar-la.[4][5] Amb el temps, els comtes francs van convertir Catalunya en un territori independent[6] que es va confederar el 1137 amb la Corona d'Aragó,[7] i va acabar la conquesta dels territoris musulmans de Catalunya el 1154.[8] La Corona d'Aragó, posteriorment es va unir a la Corona de Castella el 1476, com a conseqüència del casament d'Isabel i Ferran, els reis catòlics. Va conservar les seves institucions autònomes de govern fins a l'acabament de la Guerra de Successió Espanyola[9] el 1714. Uns anys després del seu desmembrament per la cessió al Regne de França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.[10] El 1978, va recuperar autonomia i es va constituir com a comunitat autònoma del Regne d'Espanya. El 27 d'octubre de 2017 el Parlament de Catalunya va proclamar la República Catalana,[11][12] que no es va fer efectiva ni va aparèixer al DOGC,[13] però va comportar l'aplicació de l'article 155 pel govern espanyol durant 218 dies.[14]

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària en el Preàmbul de l'Estatut d'autonomia.[15] Tanmateix, la Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.[16]

La capital n'és Barcelona[17] i té un total de 947 municipis. Dos terços de la població viuen a la regió metropolitana de Barcelona.

La llengua pròpia de Catalunya és el català, excepte a la Vall d'Aran on ho és l'aranès. Tant el català com el castellà, llengua oficial de l'Estat espanyol, són oficials en tot el territori. L'occità, denominat aranès a la Vall d'Aran, és també oficial a Catalunya. Generalment els catalans són bilingües i parlen les dues llengües principals encara que difereixen respecte a l'idioma que tenen per llengua materna. Segons les dades de 2013, el 99,7 % dels catalans sap parlar castellà mentre que el 80,4 % sap parlar català.[18] A més, l'ús per cada parlant d'un o un altre idioma depèn amb freqüència de l'àmbit social en el qual s'expressi. Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 36 % dels catalans utilitza el català com a llengua habitual, el 46 % el castellà, el 12 % ambdues i el 0,03 % l'aranès. El 6 % de la població resident de Catalunya utilitza habitualment altres llengües.[19]

Oops something went wrong: