Banca electrònica
servei que ofereix la possibilitat de realitzar operacions bancàries en línia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Banca virtual, banca en línia, i-banking, home banking[1][2][3][4] o genèricament banca electrònica, és la banca a la qual es pot accedir mitjançant Internet. Poden ser entitats amb sucursals físiques o que només operen per Internet o per telèfon. La banca telefònica va aparèixer a Espanya a mitjan anys 1990 i encara que inicialment únicament servia com a mitjà de consulta, en l'actualitat incorpora pràcticament tots els serveis del sistema financer (Usuaris, 2002; Muñoz Leiva, 2008: 42). La literatura científica cita també 1995 (concretament el mes d'octubre) com el moment de la irrupció de la banca online completament desenvolupada als EUA, de la mà del Security First National Bank (SFNB) (Gandy, 1995; Teo i Tan, 2000).
En la lluita per atribuir un nom adequat a aquesta innovació tecnològica, apareixen termes com a banca virtual, banca en línia, i-banking o genèricament banca electrònica, encara que convé aclarir què s'entén per cadascuna d'ells (Classificació de banca electrònica de Muñoz Leiva, 2008: 43):
- La banca electrònica fa referència al tipus de banca que es realitza per mitjans electrònics com pot ser caixers electrònics, telèfon i altres xarxes de comunicació. Tradicionalment, aquest terme ha estat atribuït a la banca per Internet o banca online, però convé aclarir el seu significat. Alguns autors ho consideren com un constructo d'ordre superior que suposa diversos canals que inclouen també la banca telefònica, la banca per telèfon mòbil (basada en tecnologia Wireless Application Protocol ?WAP? que trasllada Intenet al telèfon mòbil) i la basada en televisió interactiva (iNet-television).
- La banca per Internet o en línia comprèn aquelles eines que ofereixen una entitat perquè els seus clients facin les seves operacions bancàries a través de la computadora utilitzant una connexió a la xarxa Internet. Per a altres investigadors la banca per Internet és un nou tipus de sistema d'informació que usa els recursos nous d'Internet i la World Wide Web (WWW) per permetre als consumidors efectuar operacions financeres a l'espai virtual.
- La banca virtual o sense presència física. Es considera a un banc virtual com un banc sense oficina i normalment s'associa el concepte banca virtual al de banca electrònica. En termes generals, aquest mercat no hauria de denominar-se virtual, sent més adequada la denominació de banca electrònica o per Internet, ja que les organitzacions participants en l'intercanvi són totalment reals i existeixen físicament.
En aquest moviment del consumidor des de la banca tradicional basada en oficines a un banca autònoma, els inversors particulars han sofert un profund canvi en la seva relació amb les institucions financeres. En el tipus de relació d'intercanvi B2C apareix el denominat banc virtual o banc a casa destinat als usuaris particulars, el qual podria ser inclòs en qualsevol dels tres tipus de banca definits anteriorment. Així mateix, s'ha difós en el negoci dels brockers i les companyies d'assegurances.[5][4][6]