Barcode Battler
Joguet electrònic d'Epoch (1991) / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Barcode Battler (バーコードバトラー, Barcode Battler?) («bataller de codi de barres») és un joc electrònic comercialitzat per Epoch l'any 1991 als Japons i, més tard, a Europa: es tracta d'una consola dedicada amb una pantalla de cristall líquid en la qual apareixen números i un lector de codis de barres per a passar unes targetes incloses —cada una amb un codi— amb personatges i objectes a utilitzar en els combats; el lector permet llegir qualssevol codis d'altres productes per a obtindre nous elements de joc.[1]
Barcode Battler | |
---|---|
La versió internacional, amb la pantalla LCD encesa. | |
Fabricant | Epoch Co. (en) Takara Tomy |
Llançament | març 1991 |
Final de vida | 1995 |
Unitats venudes | 1.200.000 |
Estat | Discontinuat |
Preu | 40 £ 7.500 ₧ |
Característiques | |
Sistema operatiu | valor desconegut |
Abans del Barcode Battler hi hagué altres dispositius que utilitzaven codis barrats, com el Datach Joint ROM System per a la consola Nintendo Family Computer, molt populars al Japó.[2] N'hi hagué dos versions de la maquineta: la primera, amb una carcassa blanca i vint-i-una cartes de joc, eixí només en el mercat japonés;[3] la segona versió, comercialitzada com Barcode Battler II (バーコードバトラー II, Barcode Battler II?), és la mateixa que es vengué entre 1992 i 1993 a la resta del món, negra i amb trenta-una cartes,[3] per la mateixa Epoch o Tomy i distribuïda per Bizak:[4] a Espanya eixí a la venda abans del Nadal de 1993, amb un preu incial de set mil cinc-centes pessetes (uns 45 sense inflació) i la previsió de vendre'n seixanta nou mil, després que un any abans en venguera un milió dos-centes mil unitats al Japó;[5] malgrat el suport comercial d'El Corte Inglés, les vendes del joc a Espanya no foren significatives, potser perquè els codis espanyols no oferien bones recompenses.[6]
A Occident, el Barcode Battler no tingué gens d'èxit ja que no podia competir en el mateix segment de mercat que altres consoles portàtils com la Game Boy o la Game Gear, al Japó tingué un seguiment més notable, sobretot per l'aparició de cartes especials amb personatges de Bola de drac, Super Mario World o The Legend of Zelda i la capacitat de connectar-se a les consoles domèstiques de Nintendo (llavors, la Famicom i la Super Famicom) per a jugar a sengles versions del joc o aconseguir elements en altres jocs compatibles com Spider-man: Lethal Foes.[7] Encara que els BB de segona mà solen vendre's entre 40 i 180 euros, les targetes especials tenen preus més elevats.[3]