Baronia de Viver

La Baronia de Viver és un títol nobiliari espanyol creat el 16 d'octubre de 1901 pel rei Alfons XIII a favor de Darius Rumeu i Torrents.^[1] La seva denominació fa referència la a finca d'esbarjo amb uns grans jardins, denominada El Viver, d'Argentona (Maresme) i en la qual està situada l'antiga ermita de la Mare de Déu del Viver, propietat familiar dels barons de Viver.

Baronia de Viver

Escut
Tipus	baronia
Primer titular	Darius Rumeu i Torrents
Rei	Alfons XIII
Data	16 d'octubre de 1901
Actual titular	Darío Joaquín Olaortúa y Rumeu
Estat	Espanya

Se li va concedir la Grandesa d'Espanya el 16 de desembre de 1929 sent segon baró de Viver Darius Rumeu i Freixa, per la seva labor en l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Va ser l'última persona a moure's habitualment en cotxe de cavalls (un cupè), tirat per un tronc de cavalls hongaresos.

Barons de Viver

	Titular	Període
Creació per Alfons XIII
I	Darius Rumeu i Torrents	1901-1901
II	Darius Rumeu i Freixa	1901-1970
III	Maria de la Consolació Rumeu i Viura	1971-2011
IV	Maria Dolors Rumeu i Viura	2012-2013
V	Darío Olaortua Rumeu	2013-actualitat

Darius Rumeu i Torrents (.-1901), I baró de Viver.

1. Va casar-se amb Dolores Freixa i Peyra. El va succeir el seu fill:

Darius Rumeu i Freixa (1886-1970), II baró de Viver. El va succeir:

Maria de la Consolació Rumeu i Viura, III baronessa de Viver. El va succeir la seva germana:

Maria Dolores Rumeu i Viura (1914-2013), IV baronessa de Viver.

1. Va casar amb Joaquín Olaortua Agut. El va succeir el seu fill:

Darío Joaquín Olaortua Rumeu, V baró de Viver.