Baudolino
From Wikipedia, the free encyclopedia
Baudolino és una novel·la històrica d'Umberto Eco, escrita l'any 2000 i publicada per Bompiani. Aquesta és la quarta novel·la de l'autor, després de El nom de la rosa (1980), El pèndol de Foucault (1988) i L'illa del dia abans (1994).
Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Umberto Eco |
Llengua | italià |
Publicació | Itàlia, 2000 |
Creació | 2000 |
Dades i xifres | |
Gènere | novel·la històrica i misteri d'habitació tancada |
Sèrie | |
Narra la història de Baudolino, un jove camperol de la Vall del Po, procedent de Fraschetta, on més tard s'aixecarà Alessandria, que el 1154, a l'edat de tretze anys, va ser adoptat per l'emperador Frederic Barbarroja. El jove resulta ser un mentider canalla i inveterat, però com per art de màgia tot el que s'inventa acaba fent història, com la canonització de Carlemany, el Greal o la creació de la carta del sacerdot Gianni. Per seguir el seu somni de descobrir el regne del sacerdot, Baudolino marxa amb un grup d'amics cap a Orient i s'expliquen les seves aventures en terres llegendàries i la seva trobada amb criatures fantàstiques. Tornant a casa amb les mans buides després de molts anys de viatge, Baudolino s'adona que la seva vida està per sempre lligada a la recerca d'aquella terra mítica, mentre que no hi ha res al seu món que el pugui frenar, així que marxa de nou cap a l'est per fer el seu darrer viatge del quan no en tornarà.
El llibre es proposa com una novel·la picaresca, però alhora com una suma de fonts històriques, mites, tradicions i llegendes medievals que el converteixen en una obra enciclopèdica d'aquell període històric concret.[1] Ha estat traduït a molts idiomes i publicat a diversos països fora d'Itàlia. Va ser publicada en català per Destino.