Beatriu I de Provença
Reina de Nàpols i Sicília / From Wikipedia, the free encyclopedia
Beatriu I de Provença (vers el 1229[1] - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (fr) Béatrice de Provence |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1229 |
Mort | 23 setembre 1267 (37/38 anys) Nocera Inferiore (Itàlia) |
Sepultura | Església de Sant Joan de Malta d'Ais de Provença |
Activitat | |
Ocupació | feudatària |
Altres | |
Títol | Reina consort de Sicília (1266–1267) Comtessa de Provença i Forcalquer (1245–1267) |
Família | Casal de Barcelona |
Cònjuge | Carles I d'Anjou (1246 (Gregorià)–) |
Fills | Beatriu de Sicília, Felip d'Anjou-Nàpols, Louis d'Anjou, Blanca d'Anjou, Carles II d'Anjou, Elisabet de Sicília, Robert d'Anjou |
Pares | Ramon Berenguer V de Provença i Beatriu de Savoia |
Germans | Elionor de Provença, Margarida de Provença i Sança de Provença |
Parents | Lluís IX de França (cunyat) |
Tanca
Va ser la quarta i més jove filla de Ramon Berenguer V, Comte de Provença i Forcalquer[2] i sa esposa Beatriu, al seu torn filla de Tomàs I de Savoia[3] i Margarida de Ginebra.[4]