tennista From Wikipedia, the free encyclopedia
Marie Celine Isabela Dutton, coneguda com a Bella Dutton o Isabela Dutton de Pons (Les Cayes, Haití, 2 de desembre de 1899 - Laren, 22 de maig de 1982) va ser una tennista de nacionalitat britànica nascuda a Haití i instal·lada amb la seva família a Barcelona, pionera del tennis femení català i cinc vegades campiona d'Espanya (1926, 1928, 1931, 1932, 1933).[1][2][3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 desembre 1899 Les Cayes (Haití) |
Mort | 22 maig 1982 (82 anys) Laren (Països Baixos) |
Activitat | |
Ocupació | tennista |
Nacionalitat esportiva | Espanya |
Esport | tennis |
Pertanyent al Reial Club de Tennis Barcelona, aleshores Lawn Tennis Club del Turó, estigué activa com a jugadora en els anys 1920 i 1930. Va ser també una de les primeres dones esportistes a Espanya a implantar els pantalons curts per jugar a tennis a principi dels anys 1930.
Filla d'Ernst Louis Dutton i Thérèse Gerdes, va néixer a Los Cayos, Haití, el 2 de desembre de 1899.[4] Amb pocs anys es va traslladar amb la seva família primer a Suïssa i més tard a Barcelona. Parlava francès com a primera llengua, anglès i espanyol. En el seu moment va tenir molts seguidors formant part de l'elit dels circuits de tennis. Era amiga dels anomenats Les Quatre Mousquetaires: Borotra, Cochet, Brugnon i Lacoste.[5]
Va començar a practicar el tennis a principis de la dècada de 1920. Tenia unes altres dues germanes també tennistes: Monna i Germaine Dutton.[6] Al 1924 la Federació regional va publicar la classificació oficial de tennis de Catalunya i l'ordre en la primera categoria en la qual Bella ocupava el cinquè lloc després de María Luisa Marnet, Isabel Fonrodona, Rosa Torras i J. de Vizcaya.
Dos anys després, el 1926, va guanyar el seu primer campionat d'Espanya en categoria individual vencent en un ajustat partit a Carola Fabra per 6/8, 6/1, 6/1.[6] Va revalidar el títol unes altres quatre vegades: el 1928, vencent Mari Cruz López Lerena per 6/3 i 6/1, i els anys 1931, 1932, 1933. També va ser dues vegades campiona d'Espanya en dobles amb Rosa Torras (1931) i amb Mari Cruz López Lerena (1932), amb la qual també va aconseguir tres subcampionats (1928, 1933, 1934).[7]
El 1933 Bella Duton va participar i va guanyar el campionat internacional del Club de Puerta de Hierro a Madrid, en què van participar reconegudes tennistes d'altres països, entre les quals l'alemanya Stein. Va aconseguir aquesta victòria una setmana abans de revalidar per última vegada el seu títol nacional.[6]
També va participar el 1934 en la segona edició dels campionats internacionals de Madrid en els quals competien només tres espanyoles: Pepa Chávarri, Isabel "Bely" Maier i Bella Dutton. Bely Maier es va imposar en la final a Bella Dutton. Totes dues havien aconseguit imposar-se a totes les seves rivals europees entre les quals hi havia les italianes Ucci Manzutto i Elsa Riboli, les franceses Simone Iribarne i Jeanne Peyré, de Baiona, a més de la francesa d'origen rus Ida Adamoff.[6][8][9]
Va participar en els tornejos de Roland Garros i Wimbledon.[1]
Es va casar amb Alejandro Pons Comella. Un cop divorciada, al 1934 es va retirar del tennis i va traslladar la seva residència a Londres, on treballaria per al dissenyador de moda Norman Hartnell sent entre altres coses la ajustadora de barrets de la Reina mare i de la llavors Princesa Elizabeth.[10] Després seguí la seva neboda i el seu marit a Montevideo, primer, i a Holanda, després, on moriria, a edat avançada.[5]
També en el tennis, igual que en altres esports com l'hoquei o l'atletisme, en els quals s'imposava el canvi de vestuari amb roba més còmoda, les teles es van anar escurçant i ajustant. El 1921 la cèlebre tennista francesa Suzanne Lenglen ja havia revolucionat el vestuari femení del tennis fent servir en el tornejos de Roland Garros i Wimbledon una faldilla lleument per sota del genoll i mostrant els braços.[11] L'efecte Lenglen va portar a escurçar la faldilla i buscar solucions còmodes per al joc. El 1931 per primera vegada una dona va vestir faldilla pantaló per jugar el Roland Garros i Wimbledon, l'espanyola Lilí Álvarez, amb un disseny d'Elsa Schiaparelli, i el 1933 les dones van ser autoritzades oficialment a jugar en shorts, encara que algunes tennistes ja els portaven anteriorment en alguns clubs.[12] A Espanya Bella Dutton va ser una de les primeres tennistes a usar-los.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.