Benet de Llança i Esquivel
escriptor català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Benet de Llança i Esquivel (Can Maians, 1821 - Madrid, 1863) fou un escriptor i aristòcrata català.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1821 Can Maians (Maresme) |
Mort | 1863 (41/42 anys) Madrid |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, dramaturg, polític |
Família | |
Fills | Manuel Maria de Llança i Pignatelli d'Aragona |
Pare | Rafael de Llança i de Valls |
Germans | Rafael de Llança i Esquivel |
Fill del comandant d'infanteria de l'exèrcit espanyol Rafael de Llança i de Valls-Morera i de Dolors Esquivel i Hurtado de Mendoza, es llicencià en Dret. Fruit del seu casament l'any 1849 amb Concepción Pignatelli y Bellonio, passà a ser duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles.
Fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts, així com de l'equip de govern de l'ajuntament i a la diputació de Barcelona. Entre 1846 i 1865 mantingué una llarga i significativa correspondència amb Francesc Pi i Margall, conservada fins al moment, i també amb Joan Mañé i Flaquer, Francesc de Paula Puig i Esteve i Manuel Tamayo y Baus. Amb aquest darrer, escriví el drama històric Centellas y Moncadas (1850), així com d'altres no publicats.[1]
Fou pare del dirigent carlí Manuel Maria de Llança i Pignatelli d'Aragona, que heretà el títol de duc de Solferino.