From Wikipedia, the free encyclopedia
Binyamín Netanyahu,[1] de vegades transcrit com a Benjamin Netanyahu, hebreu בִּנְיָמִין נְתַנְיָהוּ (?·pàg.) (Tel-Aviv, 21 d'octubre de 1949) és un polític israelià. Ha estat primer ministre d'Israel entre 1996 i 1999 i entre 2009 i 2021 i ho torna a ser d'ençà del 29 de desembre de 2022.[2] Actualment és president del partit polïtic Likud. Netanyahu és el primer ministre d'Israel que més temps ha estat en el poder, amb més de 16 anys ocupant el càrrec. És també el primer primer ministre en haver nascut a Israel després de l'establiment d'Israel com estat.[3][4]
Binyamín Netanyahu ja va ser Primer Ministre d'Israel entre 1996 i 1999, L'arribada de Binyamín Netanyahu significà la ruptura de fet del procés de pau amb els palestins.[5] Ehud Barak el va succeir el 1999. En les eleccions del 10 de febrer de 2009, el Likud, el seu partit, va obtenir 27 escons per la Kenésset. Creant una coalició amb Israel Beitenu, el Partit Laborista Israelià i el Xas, així obtenint majoria absoluta va jurar el seu càrrec com Primer Ministre d'Israel al març de 2009.
A les eleccions legislatives d'Israel d'abril de 2019 tornà a ser el candidat més votat i, tot i empatar en nombre d'escons (35) amb la nova coalició centrista Blau i Blanc liderada per Benny Gantz, els partits de la seva coalició de govern continuen tenint majoria absoluta a la Knesset.[6] Tot i això, fou incapaç d'aconseguir el suport de la majoria absoluta del parlament i formar govern perquè no arribà a un acord amb el partit Israel Beitenu que volia tirar endavant un projecte de llei que estableix quotes anuals per al reclutament d'ultraortodoxos, que estan exclosos del servei militar. Els partits ultraortodoxos que donaven suport a Netanyahu estaven totalment en contra d'aquesta llei. [7] El juliol de 2019 es convertí en la persona que durant més temps havia ocupat el càrrec de primer ministre.[8] A la repetició de les eleccions del setembre de 2019 el seu partit quedà en segona posició a poca distància del primer i se li encarregà provar de formar govern per ser el candidat que tenia més suports però altra vegada fracassà i no ho aconseguí i l'encàrrec recaigué en el seu rival Benny Gantz que tampoc ho aconseguí.[9][10] Després de les terceres eleccions consecutives, les de març de 2020, finalment aconseguí formar un govern d'unitat amb el seu rival Benny Gantz, continuant com a primer ministre però amb el compromís de ser rellevat per Gantz al cap d'un any i mig.[11]
Segons l'acord de govern signat el 2020 entre el Likud i Blau i Blanc, les eleccions s'havien de fer 36 mesos després de la constitució del govern i d'haver-se repartit el temps com a primer ministre entre Binyamín Netanyahu i Benny Gantz. Amb tot, la llei estipulava que si el pressupost pel 2020 no s'aprovava abans del 23 de desembre, s'havien de convocar eleccions. La manca d'entesa entre els socis de govern causà que no fos possible aprovar el pressupost. El 22 de desembre de 2020 la Kenésset rebutjà per 49 vots contra 47 una moció per a donar més temps per fer el pressupost i a la mitjanit següent es dissolgué la Kenésset i es convocaren les eleccions.[12] Les eleccions foren convocades a poques setmanes de l'inici del judici que Netanyahu havia d'afrontar per corrupció.[13] El judici contra el primer ministre es reprengué el 8 de febrer i Netanyahu es declarà innocent de les acusacions de suborn, frau i abús de confiança.[14] En aquestes eleccions, que se celebraren el 23 de març de 2021, el Likud que liderava tornà a ser el partit més votat, però altra vegada no tenia la majoria necessària en un parlament molt fragmentat i on un partit àrab, la Llista Àrab Unida, podia decidir cap a on decantava la balança.[15] Tot i que rebé el mandat per a formar govern de part del president d'Israel, Reuven Rivlin,[16] no aconseguí els suports necessaris i el president encarregà la formació de govern a Yair Lapid, líder de Yeix Atid, el segon partit més votat.[17] Lapid arribà a un acord amb Naftali Bennet, líder de Yamina, per a la formació d'un govern en que s'alternarien com a primers ministres i aconseguiren el suport de la majoria de la Kenésset, així que Netanyahu cessà com a primer ministre d'Israel el 13 de juny de 2021.[18][19] Després de les eleccions legislatives de 2022, Netanyahu tornà a ser nomenat primer ministre el 29 de desembre de 2022.[2]
El 7 d'octubre del 2023, després que militants palestins de Gaza llancessin un important atac contra diverses comunitats al sud d'Israel, va anunciar que el seu país entraria en estat de guerra contra Hamàs.[20] Va amenaçar de «convertir tots els llocs on Hamàs està organitzat i s'amaga en ciutats en ruïnes», va anomenar a Gaza «la ciutat del mal» i va instar els seus residents a «anar-se'n ja».[21][22] El 12 d'octubre, el Partit de la Unitat Nacional va anunciar que formaria un gabinet de guerra amb el Likud. Cinc membres de la coalició (Benny Gantz, Gadi Eizenkot, Gideon Sa'ar, Hili Tropper i Yifat Shasha-Biton) van entrar al govern de Netanyahu com a ministres sense cartera.[23] El 20 de maig del 2024, Karim Khan, fiscal en cap del Tribuanl Penal Internacional va comunicar que ha sol·licitat ordres de detenció contra el primer ministre israelià i contra els líders de Hamàs per crims de guerra i crims contra la humanitat.[24] El 5 de juny, l'ONU va notificar a Israel la seva inclusió a la llista negra de països que violen els drets dels nens en conflictes armats i Netanyahu va emetre un breu comunicat en què afirmava que: «L'ONU s'ha sumat a la llista negra de la història en unir-se als que recolzen els assassins de Hamàs. Les forces de defensa israelians són l'exèrcit més moral del món; cap decisió delirant de l'ONU no canviarà això».[25]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.