2021

any From Wikipedia, the free encyclopedia

2021
Remove ads

L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià. Va ser declarat per l'Organització de les Nacions Unides l'Any Internacional per la Pau i la Confiança,[1] l'Any Internacional de l'Economia Creativa pel Desenvolupament Sostenible,[2] l'Any Internacional de la fruita i la verdura,[3] i l'Any Internacional per a la eliminació del treball infantil.[4]

Dades ràpides Tipus, Altres calendaris ...
Remove ads

Esdeveniments previstos

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.

Cinema

Més informació M/d, Direcció ...
Fa 4 anys
Premis

Morts

El 7 de gener morí l'actriu Marion Ramsey (Police Academy); el 12, el cineasta cubà Enrique Pineda (La bella del Alhambra); el 18, un altre realitzador havaner, Juan Carlos Tabío (Fresa y chocolate). El 8 de febrer, l'actriu irlandesa Rynagh O'Grady (Esmorzar a Plutó); el 12, el cineasta burgalés Antonio Giménez-Rico (El hueso); el 16, el guioniste corunyés Juan Antonio Porto (La Corea). L'11 de març, el director de fotografia novaiorqués Isidore Mankofsky (Skin Deep); el 5 d'abril, l'actor anglés Paul Ritter (Friday Night Dinner); el 12 d'abril, l'actor asturià Juan José Otegui (Todo sobre mi madre).

El 24 de maig, l'actriu japonesa Itoko Tsuji (Ōsaka monogatari). El 3 de juny, l'actriu índia B. Jaya (Gowdru). El 20 d'agost, la dobladora madrilenya Matilde Vilariño (Marcelino, pan y vino); el 26, la secundària madrilenya Juana Ginzo Gómez (Antártida). El 29 de setembre, el crític Antonio Gasset Dubois (Días de cine). El 21 d'octubre tingué lloc l'Accident en el rodatge de ''Rust'' (Q109116318), de resultes del qual morí la directora de fotografia. El 7 de novembre, el dissenyador de vestuari Silvio Laurenzi (La commare secca).

Còmic

El 14 de gener, un original inèdit d'Hergé per a la portada de l'àlbum El lotus blau se subhastà per 3,2 milions d'euros.[6] El Comic Barcelona presencial s'ajornà a l'any següent per la COVID, encara que com l'any anterior se celebrà un Comic Barcelona On Demand en línia entre el 28 i el 30 de maig:[7] la concesió del Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona a l'historiador i editor Antonio Martín Martínez rebé l'oposició de tres cents autors que publicaren un comunicat contra la decisió del jurat de guardonar-lo.[8] El 12 de juny tingué lloc la 1a Fira del Còmic i el Manga de Martorell, ubicada al centre El Progrés.[9] Lluc Silvestre Gili guanyà el premi València Nova de novel·la gràfica.[10] El Free Comic Book Day tingué lloc dissabte 14 d'agost.[11] El 17 de novembre es presentà l'editorial Finestres, orientada a la publicació d'obres en català. El 7 de desembre George Pérez anuncià en Twitter que li havien diagnosticat un càncer pancreàtic terminal i que decidí no rebre tractament per tal de passar més temps amb sa muller, la família i els fans.[12]

Defuncions

L'11 de gener morí l'humoriste barceloní Tom Roca, cofundador de Mata Ratos i El Jueves; el 17, la cronista del TBO, Rosa Segura Serra. El 18 de març, l'autor moianés Picanyol, creador d'Ot el Bruixot. El 6 de maig, el mangaka Kentaro Miura, autor de Berserk. El 18 de maig, el dibuixant de l'escola Bruguera Esegé. El 16 de juliol, el col·laborador de Cavall Fort Carles Macià i Vives; el 24, l'autor Romeu, creador de Miguelito. El 13 d'agost, Enzo Facciolo, dibuixant de Diabolik; el 16, el guioniste Nacho Moreno, cocreador de Goomer. El 23 de setembre, l'animador David DePatie, productor executiu de Marvel i creador del personatge animat de La Pantera Rosa. L'11 de desembre, el mangaka Hiroshi Hirata (Satsuma Gishiden).

Literatura

El 1 d'agost es fundà l'editorial Medusa, encara que no començaria a publicar fins l'any següent.
Efemèrides
El 23 de febrer feu dos-cents anys de la mort del poeta John Keats. El 21 de juliol, cent anys del traspàs de la feminista búlgara Vela Blagòeva.

Morts

El 3 de gener moriren l'assagiste hispànomexicà Enrique de Rivas Ibáñez, malalt d'Alzheimer, i el poeta extremeny Juan José Alcolea; el 4, l'editor barceloní Josep Fornas i Martínez; el 7, el premi Pulitzer d'assaig Neil Sheehan i l'autor dominicà Norberto James Rawlings; el 29, el poeta moçambiqués Calane da Silva.

El primer de febrer morí el teòleg Jean-Pierre Jossua; el 3, l'editor valencià Vicent Raga; el 27, el poeta provençal Sèrgi Bec. El 15 de març, el novel·liste barceloní Estanislau Torres i Mestres; el 25, l'escriptor benicarlando Josep Igual i Febrer.

El 9 d'abril, l'activista estatunidenca Judith Reisman; el 10, el poeta mauricià Édouard J. Maunick; el 19, el poeta gironí Josep Tarrés i Fontan; el 28, el filòsof parisenc François Fédier; el 29, l'escriptor capverdià Onésimo Silveira.

El 12 de maig, l'escriptor irlandés Seamus Deane; el 29, el novel·liste furlà Paolo Maurensig; el 31, el poeta barceloní Enrique Badosa Pedro. El 6 de juny, el novel·liste francòfon Michel Host; l'11, el filòleg menorquí Juli Moll i Gómez de la Tía i la novel·lista irlandesa Lucinda Riley; el 18, el poeta igualadí Pius Morera i Prat; el 20, el traductor txec Jan Schejbal.

El 16 de juliol, el novel·liste barceloní Carles Macià i Vives; el 22, la poeta mont-realera Michèle Lalonde. El 5 d'agost, l'historiador Michel Duchein; el 6, l'assagiste donostiarra Mikel Azurmendi Intxausti; el 16, el toquiota Hiroshi Sakagami; el 19, el poeta tibetà Tsepa.

El 28 de setembre morí a Cambrils el poeta lleidatà Ramon Pedrós Martí. El 16 d'octubre, l'escriptora irlandesa Máire Mhac an tSaoi. Al novembre, Ricard Creus i Marzo; el 13, el biògraf John Pearson; el 23, l'escriptor de ciència-ficció Miquel Barceló García i el murcià Antonio Prieto Martín. El 14 de desembre, la novel·lista suïssa Maja Beutler; i, el 18, l'escriptora francòfona rossellonesa Adrienne Cazeilles (n. 1923).

Música

Més informació M/d, artistes ...
Fa 4 anys

El Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena se celebrà per primera vegada sense públic, per mor de les restriccions sanitàries de la pandèmia de COVID-19: el director fon —per 6a volta— Riccardo Muti.[13] El quartet romà Måneskin guanyà el Festival de la cançó de Sanremo i el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021 amb la cançó "Zitti e buoni".

Morts

El 16 de gener faltà a València la compositora bonaerenca Claudia Montero; el 17, el guitarriste barceloní Joan-Eloi Vila; el 18, el compositor manresà Josep Maria Mestres Quadreny; el 21, el multiinstrumentiste sallentí Jordi Fàbregas i Canadell, fundador del Tradicionàrius i El Pont d'Arcalís; el 24, la ballarina barcelonina Carme Mechó i Cunillera; el 29, la cantautora en judeocastellà Flory Jagoda; el 31, l'artista barcelonina Alicia Tomás Jiménez.

El 2 de febrer morí la soprano txeca Libuše Domanínská; el 20, el divulgador valentí Octavio Hernández Bolín; el 27, el compositor pobler Antoni Caimari i Alomar.

El 2 de març morí la violoncel·lista anglesa Anna Shuttleworth; el 6, la soprano perpinyanenca Renée Doria; el 17, el compositor cinematogràfic Antón García Abril.

El 24 d'abril traspassà el compositor Shunsuke Kikuchi, autor dels opening de diversos anime; el 28, l'organiste neerlandés Liuwe Tamminga; el 29, el director polonés Kazimierz Kord.

el 14 de maig, la compositora estoniana Ester Mägi; el 15, la soprano estatunidenca Mildred Allen; el 19, el director austríac Martin Turnovský; el 26, la coreògrafa genovesa Luciana Novaro; el 27, la ballarina Violetta Elvin.

El 5 de juny, el sardaniste mataroní Joaquim Tristany i Gual i la també ballarina Lucette Aldous; el 20, la violinista i directora novaiorquesa Jeanne Lamon; el 25, el compositor barceloní Lluís Albert i Rivas. El 13 de juliol, el musicòleg mallorquí Joan Parets Serra; el el 27, el cantautor rus Borís Mikhàilovitx Iemeliànov.

El primer de setembre, el pianiste havaner Adalberto Álvarez; el 8, el compositor londinenc Robert Prizeman, fundador de Libera; el 29, el compositor lituà Bronius Kutavičius. El primer d'octubre, el violiniste novaiorqués Raymond Gniewek; el 19, el lletriste londinenc Leslie Bricusse.

El primer de novembre, el pianiste brasiler Nelson Freire; el 5, la cantant d'òpera Joan Carlyle; el 7, el clarinetiste hongarés Bélà Kovacs; el 14, el sardaniste terrassenc Heribert Segalà i Ridameya; el 16, l'organiste occità Jean-Claude Raynaud.

El 7 de desembre morí Steve Bronski, fundador de Bronski Beat; el 9, el cantautor Ramon Muntaner i Torruella; el 18, la seiyū japonesa Sayaka Kanda; el 22, el guitarriste londinenc Robin Le Mesurier; el 29, el compositor sud-africà Peter Klatzow.


Pilota

Més informació Fi., Competició ...
Fa 4 anys

Al gener, començada la Lliga Bankia d'Escala i Corda, Monrabal anuncià la retirada per motius laborals: el seu lloc l'ocupà Sacha Kruithof. El 22 de febrer morí el Xato de Museros, considerat el millor mitger de la història de l'escala i corda. La competició professional es reprengué dimecres 4 de març després del cessament d'activitat. El 31 de juliol morí Genovés I, un dels millors pilotaires de la història; el 30 de novembre, el frontoner basc Pampi Laduche. El 23 de desembre, l'escalater Genovés II anuncià la retirada després de la temporada del 2022 i la intenció de presidir la Federació de Pilota Valenciana.[29]

Thumb
Victòria, campiona individual

Videojocs

Més informació M/d, jocs ...
Fa 4 anys

A començament d'any tingué lloc el cas GameStop, en el qual una caterva d'inversors particulars feren encarir les accions de GameStop, Blackberry i altres empreses tecnològiques. Durant l'E3, Nintendo anuncià el llançament d'un nou model de Switch OLED, junt amb el Metroid 5, el 8 d'octubre. Un exemplar del Super Mario 64 per estrenar se subhastà per un milió i mig de dòlars.

Morts

El 28 de maig morí l'autor belga Benoît Sokal, creador d'Amerzone i la saga Syberia; el 16 de setembre, l'inventor anglés Clive Sinclair, creador dels microordinadors ZX i, el 30, el compositor nipó Koichi Sugiyama, autor dels primers Dragon Quest. El 16 de novembre traspassà Bernie Drummond, grafiste de jocs isomètrics d'Ocean Software com Batman; el 6 de desembre, Masayuki Uemura, cap de Nintendo R&D2 i cocreador de la Famicom i la Super Famicom; el 14, Ian Hetherington, cofundador de l'empresa Psygnosis; i, el 28, John Madden, promotor dels jocs de futbol americà Madden NFL.


...............................................................................................................................................................

Remove ads

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món
Remove ads

Premis Nobel

Més informació Camp, Guardonats ...

Aniversaris

Remove ads

Necrològiques

Països Catalans
Resta del món
Remove ads

2021 en la ficció especulativa

Les versions posteriors a 1992 de la novel·la curta Els androides somien xais elèctrics? (1968) situen l'acció en 2021, ja que fins llavors estaven ambientades en aquell any.

  • Thumb
  • Thumb

Quant a cinema, l'argument de les pel·lícules Moon Zero Two (1969) i Johnny Mnemonic (1995) transcorre en 2021; el final de Click (2006) i del llarg d'anime Your name també té lloc enguany.

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads